• Abadia de Montserrat publica 'Llegendes d'Andorra', exhaustiu recull de 54 relats populars

La Dama Blanca i el Rei Moro, una de les llegendes recollides al llibre.

Foto: TONY LARA

Quatre temporades enrere, Àlvar Valls ja va omplir un forat monumental, incomprensible a aquestes altures, amb la publicació del Diccionari Enciclopèdic. Ara hi torna –a quatre mans amb Roser Carol– amb Llegendes d’Andorra, una obreta allunyada potser de l’ambició conceptual del Diccionari però que arriba a temps de cobrir una altra llacuna bibliogràfica clamorosa: l’únic tractat anterior sobre la literatura de tradició oral a casa nostra és el títol homònim coordinat per Ricard Fiter, publicat al 1966 per Edicions Andorranes i –naturalment– avui introbable. Després d’això, el silenci. Fins ara, és clar, que Publicacions de l’Abadia de Montserrat ha inclòs el Principat a la col·lecció Contes i Llengendes.

L’obra de Valls i Carol arriba a les llibreries a fi de mes, i constitueix no només una ampliació –els 26 relats recollits al volum del 1966 s’han duplicat, i són ara 54–sinó també, i probablement sobretot, una actualització al llenguatge i al gust literari del moment. Els autors, diuen, han desterrat el vocabulari tronat, l’olor de resclosit de tants reculls d’aquestes característiques. S’ha acabat allò de començar el relat amb fórmules com ara Heus ací que una vegada...: «N’hem volgut fer una reelaboració literària adequada als nostres dies, amb un llenguatge senzill despullat de floritures i, sobretot, d’aquell to arcaic i ampul·lós que fins fa ben poc solia envernissar les narracions llegendàries negant-los el dret a la modernitat».

¿Quin és el repertori que han passat pel lífting dels autors? Valls i Carol han agrupat les 54 llegendes en vuit blocs temàtics: El mite de Carlemany i altres llegendes del temps anitc; Llegendes devotes i miraculoses; Bruixes i dimonis, fades i encanteris; Éssers i fets fantàstics; Amors i desamors; Feres de muntanya; Herois i antiherois, Tresors i riqueses, i Històries facecioses. Hi són les canòniques –L’argolla de Carlemany, La Verge de Meritxell, La Dama Blanca d’Auvinyà, Els tres soldats, El buner d’Ordino, L’óssa d’Encamp...– però on l’obra destapa tota la seva potencialitat és precisament en el recull de les menys transitades, des dels Amants del roc de la Forca –l’única, per cert, recollida de font oral– fins al Fantasma de cal Pardo, L’aparició de la Massana i La llum de la Cortinada. Val a dir que Llegendes d’Andorra és fruit més d’un treball de biblioteca que no pas de camp. ¿El motiu? «S’ha perdut la cadena de transmissió oral. Amb prou feines queden padrins que hagin sentit explicar aquests històries de viva veu. Així que hem hagut de recórrer a l’escassa bibliografia existent».

eina d’integració / Tampoc no ens hem d’enganyar: l’imaginari andorrà repeteix els temes, personatges i arguments de les comarques veïnes, amb proliferació de menairons –en altres llocs, joanets, martinets, boiets, falugues, gambosins i cerdets–, verges i sants que es resisteixen a deixar la cova on són trobats, amors tràgics que acaben en suïcidi d’un dels membres de la parella (o de tots dos), i pobres a qui ningú dóna almoina i que oculten un Jesucrist que cobrarà complida venjança. ¿Quin sentit té recopilar històries fantàstiques a l’era de l’ebook? «No és una tasca inútil. Les llegendes no són narracions històriques peerò sí que formen part de la història com a expressió i testimoni de l’imaginari col·lectiu. Són una eina per comprendre l’ànima d’un poble. Una eina d’integració i d’autoreconeixement». A partir d’ara, ja no hi ha excusa per no conèixer-les.

Per a més informació consulti l'edició en paper.