Complir el somni de conèixer els teus referents esportius. Aquesta és la màgia que envolta el Campus Nike. Ahir va ser el torn del jugador del València CF Rodrigo Moreno i la del Levante UD Marta Corredera, ambdós de la selecció espanyola absoluta. Els infants van tenir l’ocasió de fer preguntes als seus ídols i la presència de Corredera va donar joc a les comparacions entre el futbol femení i el masculí. En aquest sentit, tot just començar la ronda de preguntes, un dels participants va demanar si hi havia igualtat de sexes en el món del futbol. La jugadora, que fa vuit anys havia estat monitora del campus, va preferir no respondre ella sinó que els ho va preguntar als infants. Un «no» unànime va ressonar pel Prada de Moles. 

Tot seguit, Corredera va afirmar que «ha millorat molt els últims anys, sobretot ara després del Mundial. Encara queda molta feina a fer però vosaltres sou el futur i ens heu d’ajudar a créixer, a què el futbol femení tiri cap endavant. Heu de seguir-nos i començar a veure els nostres partits perquè sabeu que juguem bé». Tots els infants aplaudien. A continuació un altre nen va preguntar quina era la diferència més gran. «És evident que els diners són una gran diferència però jo sempre he dit que no vull cobrar com el Messi. M’agradaria però no és el meu objectiu. Només vull que si ells juguen en un estadi, poder jugar en el mateix amb gespa natural, tenir un vestidor en condicions per poder canviar-me... Independentment del sexe, hem de tenir unes condicions que ens permetin treballar el millor possible», va sentenciar. Els aplaudiments del públic mostraven, una altra vegada, que estaven d’acord amb les declaracions.

I és que ahir es va evidenciar que els més menuts tenen clar que queda feina a fer si es vol aconseguir la igualtat en el món del futbol. En aquest sentit Corredera va apuntar que «fa un any o dos això era impensable i ara qui més qui menys ha vist el futbol femení, el Mundial, contra qui hem perdut i contra qui no, que potser el penal contra els Estats Units va ser una mica injust... Ja ens coneixen i comencem a ser referents, que és el que volíem». De fet, els participants van volen entrar en el debat de si el penal del partit contra els Estats Units va ser just o no.

Sobre l’experiència, va comentar que «fa vuit anys vaig venir com a monitora i veure-ho ara des de l’altra banda és un orgull i una mostra que el futbol femení va creixent». Una tendència que no es reflecteix en el nombre de nenes inscrites al campus. «Amb tots els nens que hi ha, es troben a faltar nenes. Encara costa perquè el futbol femení tot just comença a despuntar ara», exposava.