• Les noves tecnologies i el cine van protagonitzar ahir l'última cita ?acadèmica' d'Art Futura

Jordi Cardús, especialista en efectes especials, ahir. Foto: TONY LARA

no n’hi ha prou a dominar els secrets del Word per escriure una bona novel·la. El mateix passa amb els efectes especials: la tècnica, el software, és només l’eina amb què treballem els creadors d’efectes especials. L’etapa final, precedida d’un llarg i molt costós procés que consisteix a traduir i interpretar en imatges les idees del director. I això no s’aprèn a les escoles». Amb aquesta clarividència va desmuntar i rebatre ahir Jordi Cardús –especialista en efectes especials que ha treballat en pel·lícules com ara Harry Potter, Pirates del Carib IV i Charlie i la fàbrica de xocolata– el paper de l’ordinador en la creació cinematogràfica, en l’última sessió acadèmica d’Art Futura. S’han acabat les conferències i les activitats paral·leles d’Innova, i avui és l’últim dia que es porjecten a la sala d’exposicions del Govern les vuit hores d’audiovisuals que han constituït el gros de la primera edició andorrana del festival de creació i noves tecnologies més important del panorama internacional. Però tornem al fascinant món dels efectes especials.

Cardús ho té clar: la seva feina consisteix, diu, a «interpretar» les idees del el director. Aquest pot indicar, per exemple, que necessita una rata xerraire i que domini l’art de l’esgrima, amb aires nobiliaris i una certa retirada a Errol Flynn. Això és tot. A partir d’aquí, els especialistes se les han de manegar per crear un ésser creïble, que es mogui amb naturalitat, que parli, actuï i es vesteixi com ho faria un aristòcrata del segle XVIII. Una feinada que pot portar sis mesos de feina a un equip de mítja dotzena de persones. I el resultat final és Reepicheep, un dels personatges de Las crónicas de Narnia. Un altre exemple: l’escena de Sweeney Todd on la càmera arrenca de la golfa on viu Johnny Depp per acabar oferint una espectacular panoràmica cenital del Londres victorià. Són els creadors d’efectes especials els que van haver de reconstruir digitalment la ciutat, a partir d’una intensa feina prèvia de documentació: ¿de quin material estaven fets els edificis? ¿Com era d’espessa, la boira? ¿Eren nets, bruts o molt bruts, els carrers de l’època? Perquè la reconstrucció sigui creïble, diu Cardús, no se’ls pot escapar ni el més petit detall: per exemple, que les xemeneies sempre es construïen a l’esquerra de la teulada. «Si està ben fet, l’espectador ni s’hi fixa. Però si falles en els detalls, no es creurà la història», diu. Vaja: com a la vida.

Per a més informació consulti l'edició en paper.