Una col·lecció d’un total de 93 imatges sota el segell del prestigiós fotògraf Robert Capa arriba al Museu del Tabac de Sant Julià de Lòria, que exposarà la mostra del 28 de juny al 3 de novembre del 2019. Retrospectiva, el títol d’una exposició que porta vuit anys en actiu, recull instantànies de Capa ambientades en camps de batalla, una de les seves grans especialitats després de ser present a cinc conflictes armats diferents: la Guerra civil espanyola (1936-1939), el moviment de resistència de la invasió japonesa a la Xina (1937-1945), la segona Guerra Mundial (1941-1945), la primera guerra araboisraeliana (1948) i la Guerra d’Indoxina (1954). 

La comissària de l’exposició, Emmanuelle Hascoët, va posar en valor  que «la característica principal de Robert Capa és la completa immersió en la història que transmet». En aquest sentit, un dels patrons que es repeteix al llarg del recorregut de la mostra és que les imatges són capturades «des de la primera línia», tal com va assenyalar Hascoët. «Les fotografies més icòniques estan en aquesta retrospectiva perquè són com punts de referència i algunes d’aquestes imatges també representen canvis en la seva vida com a fotògraf», va afegir la comissària.

La mostra, ordenada de manera cronològica, comença per a la tardor de 1932, quan el revolucionari rus Leon Trotsky, que romania a l’exili, va viatjar a Copenhaguen per impartir una conferència a universitaris danesos. La selecció d’imatges de Capa reflecteixen el polític «colpejant el podi amb el puny, gesticulant com un possés i mostrant la seva ira enfront de l’estat de coses a la Unió Soviètica».

La Guerra Civil espanyola

Abans de desplaçar-se fins a Espanya per cobrir la Guerra Civil, Capa va adquirir experiència i reputació a partir de les fotografies que va prendre a les «tumultuoses manifestacions i concentracions i tancaments que van envoltar l’elecció del Front Popular», creat per combatre la creixent amenaça del feixisme internacional.

Fidel a la seva ideologia d’esquerres, Capa va traslladar-se a Espanya per seguir des del bàndol republicà el conflicte civil. És a les lluites del sud del territori on captura una de les seves imatges més icòniques, i alhora més controvertides per les teories que dubten sobre la seva autoria: la mort d’un soldat republicà al Front de Còrdova, datada a principis del setembre de 1936.

Com a pare dels reporters de guerra i precursor del fotoperiodisme modern, Cap també va estar a la segona Guerra Mundial. Acompanyant al front de l’exèrcit nord-americà, va ser un dels testimonis que va documentar el desembarcament de Normandia, tot i que com va recordar la comissaria de l’exposició «només 11 fotografies van arribar als ulls del món», ja que la resta es van perdre per problemes amb el revelat.
Un altre aspecte que Hascoët va subratllar és la influència del cinema en el seu estil fotogràfic «a partir de la il·luminació· i la seva mirada centrada en «la vida quotidiana en temps de guerra».

D’altra banda, a l’exposició també s’exhibeix una petita mostra dels retrats de famosos, entre els quals hi ha il·lustres noms com els dels escriptors Ernest Hemingway i Truman Capote o el del pintor Pablo Picasso.

Aquesta és la segona col·laboració entre el Museu del tabac i l’Agència Magnum després que al 2016 la vila laurediana acollís una selecció de  54 imatges del fotògraf francès Henri Cartier-Bresson.