Jordi Gallardo fa un balanç del primer mes com a Ministre de Presidència, Economia i Empresa i explica com i per què es va arribar a l’acord d’entrar en un govern de coalició tripartit amb DA i CC després de concórrer a les eleccions amb el PS.

–Quina valoració fa d’aquests dies inicials del Govern tripartit? 
–Molt bona. Hi ha molt bona sintonia de treball, bones dinàmiques. Amb un clima de confiança i d’equip. Tothom s’ha posat el xip que és un govern de coalició amb tres forces però al final és el Govern d’Andorra i ha de treballar en una mateixa direcció i amb l’objectiu de fer avançar el país. 

«Qui ens acusa d’haver pactat amb DA abans de les eleccions és que té una capacitat retorçada de pensar»

–Durarà quatre anys?
–Això mai ho saps quan comences una legislatura perquè poden haver-hi factors que van més enllà del suport legislatiu que poden fer que un govern es plantegi convocar abans les eleccions. Però en el nostre cas no veiem cap factor intern que pugui motivar això. Els externs poden sobrevenir perquè no els controles però esperem que tampoc n’hi hagi.

–És estrany treballar al costat d’aquells que fins ara eren rivals? 
–Ha ajudat el fet que hi ha hagut una renovació important en els dos partits, tant en el Consell com en les persones que estan al Govern. Al final durant la legislatura havíem tingut discrepàncies en alguns dossiers però curiosament no amb els dossiers de les persones de DA que ara estan a Govern. Tots els partits hem de fer un esforç necessari quan hi ha un govern de coalició per intentar fer net i deixar la motxilla de la legislatura passada de banda, començar de zero des d’una altra òptica i des d’un altre rol.  

–Hi ha qui els acusa d’haver orquestrat el pacte amb DA abans dels comicis. 
–Qui diu això és perquè realment té una capacitat retorçada de pensar les coses. No tindria absolutament cap sentit fer un acord electoral amb el PS perquè enteníem que això ens donava més possibilitats de trencar la majoria absoluta que hi havia hagut les dues últimes legislatures sabent que el resulta seria el que va ser i que això ens permetria pactar amb DA per entrar al Govern. Penso que qualsevol analista polític amb dos dits de sentit comú sap que això no té ni cap ni peus. 

«No s’hagués entés passar de fer oposició directa a fer una coalició de Govern sense passar per les urnes»

–Se’ls acusa també de pactar amb qui millor els convé. Primer amb el PS i ara amb DA. 
–Nosaltres tenim la sort de poder pactar a esquerra i a dreta perquè som un partit de centre. Qui està als extrems només pot pactar cap al centre. Nosaltres vam entendre que el pacte amb el PS era només electoral perquè quan es va intentar entrar en temes programàtics els dos partits ens vam adonar que difícil i complex trobar-ne de comuns, i que requeria d’un treball molt més aprofundit i amb més temps. Hi havia moltes barreres que dificultaven trobar una entesa més enllà dels temes que vam aconseguir acordar per les llistes territorials, que era la transparència, la llei electoral, donar excés a la informació i la manera de gestionar el dossier d’Europa...  Temes en definitiva que la majoria de partits que concorrien a les eleccions, excepte la modificació de la llei electoral, hi estarien a favor. Per tant, amb el PS vam poder fer aquesta lectura del sistema electoral i després el resultat de les eleccions es va obrir un nou escenari de necessitat de pactar. 

–Si, tal com exposa, amb el PS era difícil trobar punts programàtics en comú i, en canvi, amb DA afirmen que coincideixen en més d’un 90% de l’ideari... Per què no van anar junts des del principi amb DA?
–Perquè s’ha d’entendre la història més recent a nivell de partits polítics. El Partit Liberal surt del Govern l’any 2009, es presenta en unes eleccions ja no com a Partit Liberal sinó dins d’una coalició que és la Coalició Reformista. I després d’aquí sorgeix DA com a nou partit. Algunes persones, però, segueixen convençudes que Liberals ha de continuar i per això es torna a presentar a les eleccions del 2015. Hagués estat molt difícil anar junts després d’haver passat quatre anys a l’oposició, tot i que la legislatura ha demostrat que en molts temes ens hem entès. Al final el que més ens distanciava eren aspectes de forma però amb aspectes programàtics òbviament és més fàcil que coincidim perquè bona part de DA té l’origen en gent que procedia del Partit Liberal. Per tot, no s’hagués entés ni hagués tingut sentit passar de fer oposició directa a fer una coalició de Govern sense passar per les urnes. 

–Ara, però, sí que estan pensant en anar amb DA a les comunals.
–Hem constatat el que potser era una evidència que és que programàticament no estem tan lluny. El dia que comparem els dos programes i veiem que més del 90% de les propostes són coincidents fa reflexionar a molts. Si som capaços d’entendre’ns per impulsar i fer avançar el país des de Govern, per què no ho hem de plantejar a les parròquies? 

«Hem de ser coherents i pragmàtics. Seria contradictori estar junts a Govern i enfrontar-nos a les comunals»

–DA i L’A podria acabar tornant a ser un sol partit? 
–Aquesta era una de les pors de la gent que era reticent al pacte a totes dues bandes. Jo crec que hi ha fórmules alternatives per poder trobar un encaix, respectant l’equilibri de forces que té cadascú perquè si això funciona es pugui plantejar més enllà. 

–Parlant de les comunals, a Escaldes sembla que hi ha una lluita interna Demòcrata per saber qui es queda amb el comitè. Toni Martí no seria partidari de conformar aquesta aliança... 
–Casdascú internament sap quina situació té i els avantatges i inconvenients. A mi no em pertoca valorar situacions hipotètiques que pugin produir-se a DA. Independentment d’això, crec que s’ha de ser pragmàtic i coherent. Coherent perquè ara hi ha un govern de coalició, format per dos partits d’àmbit nacional i un d’àmbit territorial i per tant hem d’intentar que aquesta coherència no ens porti a situacions contradictòries a les comunals. Això s’ha de fer també des del pragmatisme d’intentar guanyar el màxim de parròquies possibles, sabent també les possibilitats que té cadascú en solitari de guanyar. El que crec que seria difícil d’entendre o d’explicar és que un govern de coalició després s’enfronti a una parròquia. Si hi ha algun territori en què l’acord no és possible s’haurà d’analitzar bé quines fórmules alternatives es poden donar sense que això limiti a cap dels tres partits. 

–Es penedeix de d’Acord? 
–No me’n penedeixo. Va ser un acord ben pensat, ben discutit i ben modulat que perseguia tenir més força a les llistes territorials. Era un pacte que els dos enteníem que ens beneficiava. Sobre el que va passar després, cal deixar clar que sempre vam ser molt transparents. Era un acord electoral i cap de les dues parts volia anar més enllà del 7 d’abril. I tot el que s’havia de plantejar després es va plantejar de zero l’endemà de les eleccions. 

–Entén que els electors que van votar d’Acord es puguin sentir decebuts o, fins i tot, traïts? 
–Nosaltres ens vam presentar per trencar la majoria absoluta i així ho hem aconseguit. Hi ha una veu a la que han votat que està a Govern per impulsar el nostre programa i per treballar per Andorra, un objectiu que des de l’oposició difícilment haguéssim pogut impulsar. 

«Ens centrarem en les preocupacions principals de la gent i les enquestes del CRES diuen que l’avortament no n’és una»

–Després del pacte amb DA se’ls ha retret una sèrie d’afirmacions que van dir en campanya. Si mirem l’hemeroteca recordarem que en l’entrevista que va fer a EL PERIÒDIC va afirmar que «la desaprovació del copríncep no pot limitar la consulta sobre l’avortament». Ara hi han renunciat...
–Nosaltres vam defensar i defensem que en els temes importants la ciutadania ha de tenir un paper de decisió per la via de la participació i de les consultes. Ara bé, quan estàs en un govern de coalició has de modular les propostes i no pots impulsar tot el que un porta en el programa electoral. Aquest era un dels punts que quan vam seure amb DA no estava dins del 90% d’acords. Però fins i tot en el 10% restant s’ha intentat trobar punts d’entesa. Per això s’ha creat la secretaria d’Estat de participació ciutadana. També es tirarà endavant el sistema d’acompanyament per a les dones que vulguin avortar. 

–Però la consulta sobre l’avortament té cabuda amb aquest Govern? 
–Es podria arribar a plantejar però caldria saber si és una de les preocupacions de la població. 

–Canvio la pregunta, doncs. Si la població fes arribar a la secretaria d’Estat la seva preocupació sobre l’avortament, es faria una consulta? 
–La secretaria d’Estat de participació ciutadana ha de centrar les seves accions en les principals preocupacions que té la gent d’Andorra. Entenc que ara, en base als estudis del CRES, la despenalització de l’avortament no és una de les principals demandes de la ciutadania. Estem parlant d’habitatge, de salaris, del cost de la vida... Si hipotèticament sortís, es podria plantejar però a hores d’ara no és una de les prioritats. Per tant, per no evadir la pregunta, no és una de les prioritats que té marcades Govern perquè es vol centrar en aquelles demandes del dia a dia. Liberals no hi renuncia en un futur però entenem que dins del Govern actual i amb els acords als quals hem arribat no es pot plantejar. 

–Funció  Pública és un altre dels punts polèmics. Fins a on pot arribar la reforma? 
–Hem recuperat el diàleg, que era molt important. A partir d’aquí, hem d’entendre que el debat sobre els articles hi serà perquè a partir del moment que la llei entrarà al Consell per modificar els dos articles denunciats pel Constitucional s’obre de nou el debat sobre la llei. 

–Però hi ha possibilitat de canvi?
–Caldrà veure-ho. Depèn de com es plantegin. El que és evident és que s’ha aprovat una llei que no s’ha començat a aplicar. És cert que nosaltres portàvem en programa el plantejament d’una nova llei però com he dit abans, dins del que és un govern de coalició, has d’entendre que hi ha certs aspectes que no pot ser ni al 100% que planteja un, ni el 100% que planteja un altre. Donem-li una oportunitat a la nova llei, si hi ha aspectes que cal canviar que es faci, si a més a més es despleguen reglaments que necessiten canvis a la llei, que també es faci. I si en el marc d’aquest procés hi ha algun acord al qual es pot arribar al qual fins ara no s’havia arribat, com a mínim l’hem de plantejar.