El Govern tripartit tirarà endavant les ajudes per als joves que es voleu emancipar que Liberals d’Andorra portava al programa electoral. La idea inicial del partit de Jordi Gallardo tindrà una partida econòmica en el pressupost del 2020, ja que el d’enguany ja està aprovat. La proposta original de la formació blava era impulsar un programa per a persones d’entre 22 i 30 anys que tinguessin  una feina i uns ingressos inferiors als 24.000 euros anuals i que busquin pis de lloguer. L’ajuda havia de ser de 400 euros mensuals durant un màxim de dos anys per pagar el lloguer i un préstec de 1.000 euros per despeses de fiança i mobiliari. Amb els càlculs fets en aquell moment per als liberals, calia destinar uns sis milions d’euros al projecte. 

Ara, un cop dins de l’Executiu, el ministre de Presidència, Economia i Empresa va afirmar en una entrevista a EL PERIÒDIC que el programa serà una realitat l’any que ve malgrat que s’ha d’acabar d’afinar i decidir quina serà finalment la quantitat de l’ajuda i en quines condicions s’atorgarà. «Ara que tenim les dades de a quantes persones pot afectar i per tant, l’impacte econòmic que tindrà la mesura, veurem si arribem fins els 400 euros o si l’hem de modular», va explicar Gallardo tot afegint que també s’hauran de determinar quins requisits són necessaris per demanar-la, entre quines edats es podrà atorgar i si hi haurà un topall d’ingressos per poder sol·licitar l’ajuda. En tot cas, va assegurar, que «hi haurà una ajuda per a l’emancipació dels joves».

Increment del salari mínim 

L’augment del salari mínim també va ser una promesa de L’A i dels altres partits durant la campanya electoral. El recent nomenat ministre va apuntar sobre aquesta qüestió que «és evident que cal una pujada». La quantitat i els tempos és el que cal debatre. «Per determinar fins a on podem apujar el salari mínim hi ha d’haver una negociació a tres bandes amb els sindicats i la CEA», indicava Gallardo, tot defensant que incrementar-lo sense conèixer la situació de les empreses «seria una imprudència que podria acabar tenint un efecte negatiu i provocar acomiadaments». «No podem fixar una xifra de salaris sense saber si les empreses d’aquest país poden acceptar-ho i fer-hi front», sentenciava.