El nou alcalde de la Seu d’Urgell, Jordi Fàbrega, aspira a establir un «conveni conjunt» entre el Departament de Salut de Catalunya i el Ministeri de Salut d’Andorra per tractar pacients a la unitat de cures intensives (UCI) de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell. Aquesta és una de les propostes que Fàbrega portava al programa electoral de Junts per la Seu i que, tal com va assegurar a EL PERIÒDIC, pretén tractar en la primera reunió que mantingui amb el cap de Govern, Xavier Espot.

Fàbrega: «L’Hospital de Meritxell té una unitat de cures intensives que funciona molt bé i que nosaltres no tenim i que no podrem tenir mai»

«L’Hospital de Meritxell té una unitat de cures intensives que funciona molt bé i que nosaltres no tenim i que no podrem tenir mai perquè per 25.000 habitants és impossible tenir-ne una amb un nivell de capacitació com el que necessites» afirma Fàbrega, qui té una sensibilitat especial per l’àmbit mèdic com a pediatre i antic director assistencial de la Fundació Sant Hospital de la Seu d’Urgell. Precisament, pel seu darrer càrrec, l’alcalde urgellenc manté molt bones relacions amb l’actual ministre de Salut i exdirector assistencial del SAAS, Joan Martínez Benazet, qui també l’ha transmés la voluntat d’explorar línies de cooperació en aquesta matèria.

Els inconvenients de la distància

Fins ara, els pacients alturgellencs tenen com a centre de referència l’Hospital Universitari Arnau Vilanova de Lleida o tenen l’opció de desplaçar-se fins a Barcelona, el que en qualsevol dels dos casos suposa un trasllat que supera les dues hores de trajecte. «Quan tu tens un pacient ingressat a l’UCI de l’Arnau de Vilanova està molt ben cuidat perquè funciona molt bé l’hospital, però els familiars estan a 140km de casa seva. S’han de pagar un hotel, buscar-se la vida, o haver de pujar i baixar» lamenta Fàbrega. 

Fàbrega: «Quan tens un pacient ingressat a l’UCI de l’Arnau de Vilanova està molt ben cuidat però els familiars estan estan a 140km de casa seva»

«I realment quan veus els convenis sanitaris que tenim entre dos hospitals que estan separats per 25 km et preguntes com pot ser que no ens puguem beneficiar més de les instal·lacions. L’Hospital de Meritxell és un centre molt potent que fa proves que aquí no fem» afirma l’alcalde de la Seu. De fet, com recorda Fàbrega, ja existeixen «convenis puntuals» entre els dos hospitals com és el cas de les broncoscopies, les angiografies o els tractaments de diàlisi renal. Amb tot, no és un tema senzill ja que al tractar-se de dos països diferents la majoria de competències del Departament de Salut estan transferides a la Generalitat de Catalunya. Tot i això, també hi ha exemples de col·laboració entre ambdós estats en matèria de salut com és el cas de les donacions de sang andorranes que van a parar al Banc de Sang i Teixits de Catalunya.

Especialistes andorrans a la Seu 

D’altra banda, un dels aspectes dels quals també Fàbrega posa èmfasi és la cooperació amb especialistes andorrans perquè obrin una consulta a l’Hospital de la Seu, com podria ser el cas de dermatòlegs, reumatòlegs i neuròlegs. «Hi ha tot un seguit de proves i després certs especialistes que aquí a la Seu ens costa de trobar i que de Lleida de vegades no ens acaben de pujar i de Barcelona tampoc» expressa l’alcalde urgellenc, partidari que poguessin baixar regularment «per no fer pujar els malalts». En definitiva, Fàbrega considera que «hi ha una sèrie de serveis que té Andorra que els habitants de l’Alt Urgell  també se’n poden beneficiar». 

Altres projectes de cooperació transfronterers

Un altre dels eixos de cooperació entre Andorra i la Seu d’Urgell és la candidatura multinacional per a Patrimoni Mundial de la UNESCO, que engloba 13 monuments entre els quals destaquen la catedral de la Seu, la Casa de la Vall d’Andorra i el castell de Foix a la regió de l’Arieja. «En el millor dels casos i si tot va perfecte i seguim els timings que l’UNESCO marca estem parlant de 2023» per assolir una fita que «seria un gir molt important des del punt de vista turístic i cultural» i que multiplicaria els visitants de manera exponencial» diu Fàbrega.

Amb el vistiplau del Comité Olímpic Internacional (COI) i a falta que es doni a conèixer l’adjudicació dels Jocs Olímpics d’hivern del 2030, la candidatura de Barcelona-Pirineus és un dels projectes a llarg termini que es fixa l’alcalde de la Seu. «Una candidatura transfronterera tindria moltes més possibilitats d’èxit i les instal·lacions que hi ha a Andorra multiplicarien les opcions de la candidatura» manifesta Fàbrega, que destaca el llegat que va deixar a les Olimpíades del 1992 el canal d’aigües braves de la Seu.

«Això serà un abans i un després per la Seu. Serà un dels principals projectes que canviarà la fisonomia de la ciutat» expressa Fàbrega respecte al tercer centre d’INEFC que s’establirà a Catalunya, aquest especialitzat en esports de natura. Els terminis amb els qual treballen des del consistori urgellenc és que el centre universitari pugui començar «a ple funcionament» el curs 2020-2021. Les expectatives que tenen sobre la taula és poder acollir un total de 400 persones entre estudiants i professors.