En Jordi Farré ha estat recentment ratificat com a director adjunt dels Bombers i durant el transcurs de l’entrevista explica quines són les necessitats del cos. També exposa el seu parer respecte qüestions com el finançament dels rescats de muntanya o l’aplicació dels drons en situacions d’emergències.

–On es focalitzen les intervencions realitzades pels Bombers?
–Avui en dia a la nostra feina el transport sanitari representa el 70% de les actuacions que fem tenint en compte que separem les nostres actuacions per transport sanitari, extinció d’incendis, assistències tècniques i salvaments.

–La dotació del cos de Bombers es correspon amb la càrrega d’efectius que necessiten per aquests quatre àmbits d’actuació?
–Tots els bombers són bombers generalistes i tots estan formats, entrenats i equipats per fer front a una emergència del tipus que sigui en un primer moment. Cert és que algunes emergències, per la seva casuística, necessiten la participació de bombers especialistes que en un segon moment es desplacen i actuen. Aquí hi ha l’excepció del grup especialitzat en rescats de muntanya, que com ja estan de guàrdia fan front als rescats de muntanya des d’un primer moment.

«Avui en dia a la nostra feina el transport sanitari representa el 70% de les actuacions que fem»

–No obstant, el bomber metge és una de les figures que porten temps reivindicant incorporar al cos...
–Sí, és a dir, dins del transport sanitari tenint en compte el volum de feina que ens comporta. Sobretot a nivell de rescats o d’actuacions en llocs de difícil accés o on no podem garantir la participació d’un dels metges del SUM. En la nostra descripció de treball ja va assumir aquest risc encara que no estigui garantida la seguretat. Si hi hem d’anar hi anem i fem el possible per minimitzar el risc. La figura d’aquest metge bomber tindria una formació de bomber i facilitaria molt l’assistència a les eventuals víctimes que poguéssim trobar. 

–Entenc que és un perfil híbrid...
–Exacte. Nosaltres en cap cas volem fer la competència a ningú ni volem duplicar sistemes que ja estan implementats. Busquem un altre enfocament a la figura d’aquest eventual metge bomber. I com bé dius seria una figura híbrida i potser no caldria que estigués sempre de guàrdia aquí, sinó que es pogués localitzar i activar quan calgués. Però per activar un metge se li ha de donar una formació específica de bomber. Ara tenim els tres bombers infermers que primer de tot són bombers i després estan especialitzats en infermeria aplicada a les emergències. Quan no podem garantir la presència d’un metge o infermer del SUM o que els coneixements tècnics per accedir a la víctima són d’escalada o alpinisme, doncs el metge bomber té aquest perfil. I des d’un primer moment qui surt guanyant és l’usuari i la víctima perquè es presta una atenció de qualitat. 

–Han hagut de fer front a situacions d’aquestes on han trobat a faltar la figura del metge bomber?
–Òbviament quan hi ha de guàrdia qualsevol dels tres bombers infermers i hi ha una situació que requereixi la seva participació se’ls activa. No sé exactament si hi ha hagut algun dia puntual, però si no hi és procedim a treballar com fins ara. Evidentment tots els rescatadors estan formats en socorrisme i interactuem constantment amb el metge del SUM que ens diu el que hem de fer dins de les nostres competències. I en el pitjor dels casos fem una aproximació en el lloc on ha pogut arribar un infermer o metge del SUM.

«El metge bomber facilitaria l’assistència a les eventuals víctimes que poguéssim trobar en zones on no està garantida la seguretat»

–De què dependria que s’obrís una convocatòria de places per al metge bomber?
–S’ha de reglamentar perquè és un lloc de treball que avui en dia no existeix. Primer ha d’haver-hi un treball polític de crear aquesta figura i després de publicar-la perquè la gent s’hi presenti. Però abans de fer tot això nosaltres hem d’argumentar molt bé la necessitat i el rol d’aquesta figura. Per tant, la incorporació d’un metge bomber no serà demà passat.

–Quin balanç en fan de la temporada d’hivern a nivell de rescats o intervencions per allaus?
–A nivell d’allaus les intervencions són irrisòries per nombre de rescats. Però en tot cas ha estat un hivern semblant al dels anteriors anys. En total van haver-hi 7.500 intervencions però que no són totalment verídiques perquè també es computen les actuacions per formació o pràctiques per un tema d’amortització del material. Exclusivament operatives n’hem fet 5.792 al 2018.

–El PS va intentar introduir una esmena al projecte de llei del pressupost que es basava en que el Govern costegés tots els rescats de muntanya independentment de la situació que s’hagués originat. El parer des de Bombers és que hauria de sufragar totes les despeses l’Executiu?
–El que considerem és que pel nombre d’intervencions i pel cost que representen aquestes actuacions, sobretot en rescats de muntanya, i moltes vegades produïdes per negligències, s’haurà de conscienciar a la gent i fer molta cultura de la prevenció a l’hora d’anar a la muntanya. Però també tenir una finestra oberta a derivar aquesta responsabilitat econòmica d’un rescat directament a l’usuari, que no és la finalitat, o a les asseguradores o federacions que tenen els usuaris. Majoritàriament els rescats a la muntanya són per pràctica d’esports d’aventura quan tots els usuaris estan federats i justament tenen una assegurança que ja els hi cobreix. Si jo com a federat pago cada any la meva quota i em donen una assegurança que em cobreix en cas de rescat, doncs si es produeix aquesta situació tindré la porta oberta a què pugui repercutir a l’asseguradora i no que hagi d’assumir el cost l’Estat.

–Quina seria la vara de mesurar per determinar quan és una negligència?
–Parlem de negligències o d’imprudències però entren molts factors que són molt difícils de valorar. Per exemple, si jo no tinc la preparació i un altre sí té aquesta experiència fa baixar el nivell de temeritat perquè pots fer activitats a la muntanya que un novell no podria fer. A Catalunya, que sí ho tenen reglamentat, difícilment han acabat depurant el cobrament d’un rescat a l’usuari perquè no s’ha pogut determinar si era una negligència. L’objectiu del cos de Bombers no és recaptar diners sinó saber que un rescat amb els mitjans humans, tècnics i materials que mobilitzem val molts diners. 

«L’objectiu del cos no és recaptar diners sinó saber que un rescat amb els mitjans que mobilitzem val molts diners»

–Quant costa engegar un operatiu de rescat?
–No ho sé amb exactitud, però mínim val 3.000 euros un rescat de mitja hora de duració de l’helicòpter, amb dos rescatadors i amb el material corresponent. L’altre cosa és què s’ha d’imputar en un cost de rescat? Per imputar un rescat s’ha de calcular el cost de l’hora per utilitzar el vehicle, la especialitat del bomber fa que sigui més car...

–Malgrat la quantitat de variables que dificulta la reglamentació, la voluntat del cos és poder arribar a legislar sobre aquesta qüestió?
–La voluntat és tenir el marc normatiu i la ‘tarificació’ del que costa no només els rescats de muntanya, sinó la feina de bomber. I després serà una decisió política que nosaltres no crec que estiguem ara mateix en posició de dir res. I al final estem parlant de l’àmbit de la muntanya, que són 140 serveis l’any passat. I sí que són costosos, però si volguéssim també se li pot imputar un cost a la neteja de la calçada, al rescat d’un gat o a treure una cassola d’un foc. I moltes d’aquestes actuacions més que emergències són negligències produïdes per descuits. I penso que també és responsabilitat nostre, en la mesura del possible, saber el que ens costa saber el funcionament del cos de Bombers. El Govern va pressupostant diners de funcionament pel cos de Bombers i va entrant personal però per contrapartida hem de saber el que ens costa.

–Entenc que això és una autocrítica per determinar el cost de cada operació però també per ser més conscients de les despeses a l’hora de fer les demandes...
–Clar. Per exemple, l’any passat vam participar en més de 50 preventius esportius en els quals els organitzadors ens van demanar cobrir. I els recursos que hi ha al cos de Bombers cada dia de guàrdia són per afrontar qualsevol emergència no planificada. Des del moment que arriben preventius que els pots planificar vol dir o que afegeixes més recursos extres o que els treus de la guàrdia. Però tot això té un cost i això els ciutadans hem de saber el que costa. 

–Els drons són una nova tecnologia que han introduït al cos. Quina funcionalitat li volen donar?
–De fet cal matisar que és gràcies a Actua Tech que estem en aquest projecte i que la idea és verificar l’aplicació dels drons en el cas d’emergències o de sinistres. Ara ja tenim un primer bomber format amb la titulació escaient i és qüestió de comprovar l’eficiència d’aquesta eina en un incendi com va ser el dels Serradells, en una recerca o en un rescat. 

«[El dron a l’incendi dels Serradells] ens va donar una informació que difícilment l’haguessim obtingut amb la forma tradicional d’extinció»

–Hagués canviat molt utilitzar un dron a l’incendi dels Serradells?
–De fet en vam usar un. No és que hagués canviat molt, és que ens va donar una informació que difícilment l’haguéssim obtingut des de la manera tradicional d’extinció. Les imatges de la coberta de la piscina, com li estava afectant l’incendi, són gràcies al dron que les veiem. I l’obtenció d’imatges aèries ens va fer veure que l’efecte de l’aigua en coberta no era tot l’eficient que volíem i per això vam decidir activar l’helicòpter amb el sistema d’extinció forestal i llençar aigua on no arribàvem amb les mànegues convencionals. I això va fer que paréssim l’incendi de la coberta de seguida.

–En quines altres situacions pot ser útil l’ús del dron? 
–En els rescats de muntanya amb una càmera termogràfica podem veure a través d’uns infraroigs si hi ha alguna persona o després amb una visió aèria de les zones a cobrir. També amb la tecnologia actual podem estar fent volar l’aparell i amb una cèl·lula de comandament avançat podem veure en una televisió el que està transmetent en directe.

–Caldrà també ampliar el personal amb aquesta formació de drons? 
–Correcte. La idea també és garantir almenys quatre o cinc pilots de drons perquè cada dia que hi hagi una emergència un d’ells es pugui dedicar a fer volar.

–Tenen algun neguit pel qual requereixi prestar una atenció especial de cara al risc d’incendis durant l’estiu?
–Aquest neguit hi és sempre i a més la història ens demostra que, no gaire sovint per sort, es produeix de tant en tant un incendi forestal considerable aquí a Andorra. Far por parlar d’un incendi forestal quan mires justament el que tenen els nostres veïns, que allò sí que són incendis molt grans. Però és que el nostre clima i l’afectació tot és diferent. Tenim un tipus d’orografia que fa difícil la propagació dels incendis forestals. Després tenim molt fàcil la identificació. Des del minut zero pràcticament que algú detecta una columna de fum ja estem actuant. I als països veïns les distàncies acostumen a ser molt llargues.