• Vicente Talens exposa a l'ambaixada espanyola

Numo, Kumo i el seu creador, l'artista Vicente Talens, a la sala d'exposicions de l'ambaixada espanyola. Foto: TONY LARA

Va ser Churchill, autor de tantes frases memorables, qui va dir allò que mai tants havien degut tant a tan pocs. Es referia, ja saben, als heroics aviadors aliats que van derrotar la Luftwaffe a la Batalla d’Anglaterra. Sense el nostre Charney, per cert, que encara no s’havia enrolat a la RAF. Però aquesta és una altra història. Vicente Talens (València, 1962) no és Churchill, evidentment, però –amb el permís del premier– poques vegades un artista havia expressat –ep, a casa nostra– tantes i tan diverses sensacions, móns i possiblitats, i amb tan pocs elements a la vista: amb prou feines una vintena d’obres, les que fins al 29 de novembre ha plantat (més que penjat) a la sala d’exposicions de l’ambaixada espanyola.

Hi ha pintura, hi ha escultura i hi ha relleu. Més figuratiu que conceptual. I això que ho és molt, de conceptual. Amb bodegons aparentment acadèmics i instal·lacions que tenen el seu punt provocador, com aquests pezrros, quatre gossos llebrers que seuen a taula a punt per celebrar un banquet amb un cap humà com a tall. Qui sap si el del pobre Holofernes. Però no s’enganyin: res no és el que sembla: un es pot perdre –i passar-s’ho francament bé– enmig de la iconografia de vegades naïf, d’altres delirant i sempre sorprenent d’aquest artista hiperactiu i un pèl fallero. Els pezrros fan una mica d’angúnia, la veritat. I encara més quan Talens en glossa la simbologia fàl·lica. Constitueixen, diu, la seva creació més recurrent i definitòria, la que l’ha convertit en un nom de referència en el panorama artístic valencià. Les sèries pictòriques –Bodegones, Cuadrado blanco i Vidas preferentes, una col·lecció de formes biològiques que recorden vagament l’univers simbòlic de Rosa Mujal– satisfaran sense dubte la curiositat de l’entès preocupat pels degradats, els volums i la pinzellada vista. I aquests dos éssers en expoxi esmaltat que responen als noms de Numo i Kumo –una personeta a mig camí entre Tintín i un click de Famobil, i el seu gosset orellut– constitueixen unes presències inquietants que, diu, evoquen els lars, les antigues divinitats domèstiques del culte romà... o els autòmats del pobre J. F. Sebastian a Blade Runner. Qui ho sap. Però on Talens desplega tota la seva potència evocadora és en la sèrie Amor Loco, un deliri poblat de calaveres d’escaiola que dóna nom a l’exposició i que no tenen res a veure ni amb la simbologia mexicana ni amb la ximpleria amb diamants de Damien Hirst, aquell espavilat. Potser no ho sap, però Amor Loco lliga inesperadament amb dos dels versos més inspirats de la gran, estupenda i avui oblidada Glòria Fuertes: «Dentro de mil años/ esperará tus besos en sus labios/ la momia de Gloria». I això ja són paraules majors. A l’ambaixada espanyola. I gratis.

Per a més informació consulti l'edició en paper.