Els Amics de les Arts actuen aquesta nit en el que és l’últim concert de la temporada de l’Auditori Nacional d’Andorra, però també de la seva gira europea abans d’allunyar-se durant un any dels escenaris per acabar d’enllestir el seu pròxim disc. En una entrevista a EL PERIÒDIC, el cantant i guitarrista Ferran Piqué fa balanç dels últims concerts i avança com evoluciona el seu pròxim treball. 

–Com encaren el concert d’avui? 
–Venim aquí a tancar la gira europea i a constatar que tenim ganes de més, que farem un molt bon disc i que tornarem amb les energies renovades.

–Quin balanç fan de la gira europea? 
–La idea era agafar aire enmig de la creació del nou disc i pujar a l’escenari ara que som tres per veure com funcionàvem. I estem molt contents de com ha anat, l’experiència ha sigut totalment positiva i ens ha fet feliços.

–De fet, és la primera vegada que preparen un disc sense deixar d’actuar?
–Sí, però com que només van ser deu dies per Europa i ara venim un dia a Andorra, no ens ha trencat la dinàmica. Més enllà d’ajudar a ventilar-nos, també ens ha matat una mica el cuquet, ja que tenim una feina molt xula però som inconformistes i quan estem preparant un disc volem estar de gira, i a la inversa.   

–Quin tipus de gira han fet?
–Volíem tornar una mica als orígens, és a dir, a una gira petita i d’un format més acústic per veure si seguíem a gust dalt de l’escenari i igualment connectàvem amb el públic. 

–Per què?
–L’objectiu era passar hores junts per viure coses noves i reprendre la nostra amistat, ja que de vegades amb la gira tot acaba sent feina i volíem desmarcar-nos de la feina com a músics o professionals de la indústria musical per tornar a ser nosaltres tres. 

–No és la primera vegada que actuen a Andorra. Els fa il·lusió tornar-hi?
–Un moment o altre de les gires sempre passem per Andorra; és fantàstic! I, a més, és especial per molts motius, te l’acabes estimant. 

«Fins que l’altre dia no estàvem assajant ‘Déjà vu’, no vam ser conscients que hi citàvem Andorra; la cantarem segur!»

–Què hi veuen?
–De fet, ja era especial per als nostres pares. Andorra està al mig dels Pirineus i encara queda quelcom d’aquesta imatge com un país de natura. I nosaltres hi veiem certa aventura. Per exemple, el fet que l’idioma oficial sigui el català provoca situacions que ens fan certa gràcia tenint en compte el moment polític que vivim a Catalunya. 

–Quin públic sol rebre’ls a Andorra i què esperen del d’avui?
–No sé com definir-ho, però el darrer cop que vam tocar a l’Auditori Nacional, al 2014, va ser molt entranyable. L’espai és molt maco i la gent va respondre bé, estava atenta i amb ganes tant d’escoltar com de ballar, de manera que podíem anar transitant de les cançons animades a les tranquil·les. I va ser un públic molt agraït! De fet, tenim moltes ganes que sigui aquesta nit i ja ho tenim tot preparat.

–Relacionen alguna cançó en concret del seu repertori amb Andorra? 
–Déjà vu hi encaixa a la perfecció perquè diu que «ens pararem a Andorra a comprar-te un perfum». Fins que l’altre dia no estàvem assajant-la no vam ser conscients que hi citàvem Andorra. La cantarem segur!
 
–I ja han seleccionat el repertori? 
–No l’hem tancat perquè sempre acabem improvisant una mica sobre l’escenari i toquem un tema o un altre en funció de com veiem la gent. De tota manera, puc avançar que serà un compendi entre grans hits i cançons que fa temps que no toquem.

–Per exemple?
–Cançons com Entre mars i muntanyes o Dejà vu, ja que funcionen molt bé en un format petit com el de la gira europea que avui tanquem perquè el públic sol oscil·lar entre les 300 i 400 persones. Són cançons més tranquil·les que necessiten de certa proximitat i que, per tant, en els grans festivals solen quedar fora del repertori o relegades a un segon terme. 

–Connecten més fàcilment amb un públic més petit com el d’avui? 
–Sí, les cançons ‘petites’ són les que ens permeten captar la gent mentre que les més ràpides i animades ens serveixen per fer més festa en moments determinats del xou. Això és una mica al que jugarem aquesta nit.

–De tota manera, el públic també podrà escoltar els seus èxits?
–Evidentment! Tocarem segur Jean Luc, Ja no ens passa o El seu gran hit. I si ens en deixem algun, que ens ho diguin, que el tocarem, no hi ha problema! Venim molt oberts i amb ganes que passin coses sobre l’escenari.

–Avançaran algun tema del nou disc?
–No, perquè tot i tenir coses, encara no hi ha res acabat. 

–L’han aparcat durant la gira? 
–Mai l’acabes d’aparcar. Estant de gira, no ens hem posat a tocar els temes –a excepció d’un dia que teníem lliure a Luxemburg–, però sí que n’hem seguit parlant i apuntant idees.

«El nou disc ara és la màxima prioritat i després del concert d’avui ens hi centrarem al 200% per tenir-lo a principis del 2020»

–Demà ja el reprendran? 
–Demà hem d’estar a Girona per temes de feina, però dilluns segur que ja estarem treballant en l’àlbum una altra vegada! Ara és la màxima prioritat i després del concert d’avui ens hi centrarem al 200%.

–Com el porten?
–Tenim 16 temes i els gravarem entre el juliol i el setembre. La idea és tenir el disc enllestit a principis del 2020. 

–I el retorn als escenaris? 
–No serà fins a la primavera o l’estiu de l’any vinent.

–El nou disc manté el seu estil?
–Serà totalment continuista, ja que estem treballant amb el mateix productor i seguirem comptant com sempre amb el Pol al baix i el Ramon a la bateria. Les cançons són 100% l’estil dels Amics de les Arts, no hi ha la voluntat de trencar ni de fer res nou.

–Com s’han sentit en aquesta primera gira sense l’Edu?
–Ha sigut molt fàcil i natural. No hi ha hagut cap trencament dalt de l’escenari i ens hem trobat molt còmodes perquè tot ha seguit fluint. De fet, seria absurd mirar enrere; la vida continua i ell ara està més content centrat en el seu projecte tal com volia.

–Quina valoració fa del punt en què es troba el grup ara mateix?
–Justament avui complim 14 anys. Són molts i hem passat per moltes coses durant tot aquest temps, però nosaltres seguim amb ganes de fer cançons, d’explicar històries i d’intentar emocionar la gent. 

–L’evolució ha estat molt gran?
 –Fa 14 anys teníem un esperit més juvenil i ara seguim amb ganes de gresca i de passar-ho bé però des d’un altre prisma. L’essència és la mateixa, l’únic que canvia és l’experiència. 

–Han madurat. 
–Sona estrany perquè és una paraula amb moltes connotacions, però si bé a Bed & Breakfast parlàvem d’un pis d’estudiants, a Un estrany poder es respira un altre aire. 

–I pel que fa al públic?
–Jo crec que el gran gruix de públic que hem tingut ha crescut amb nosaltres. De fet, tenim la sort que sigui fidel i ens segueixi des de fa tant de temps, però també hi ha gent jove que ens va descobrint!