• Primera derrota andorrana a la LEB Plata davant d'un Tíjola que va estendre la seva teranyina amb mestria

Justin Howard lluita sota cistella mentre rep la pressió de la defensa andalusa. Foto: TONY LARA

El River va caure a la trampa. L’aranya andalusa va estendre la seva xarxa per la pista del Poliesportiu des del primer minut, i el conjunt local va haver de lluitar tant, que al final va morir en l’intent. D’un primer quart falsament favorable es va passar a una derrota que s’ensumava des del principi de l’últim quart. El River cau per primera vegada a la temporada, i ara haurà de recuperar-se per al pròxim partit, dimecres contra un altre aràcnid de la part alta: Clavijo. Amb tot, els andorrans continuen líders per les caramboles dels resultats. El millor del partit, l’excel·lent resposta del públic, que va viure el matx amb una gran intensitat.

El joc intens del Tíjola del que parlava Peñarroya el dia d’abans es va veure des del primer segon. Els almeriencs van venir a per la victòria i amb armes per guanyar. Res de focs d’artifici, sinó una bona teranyina. El River es va multiplicar per poder contrarestar la força visitant, l’agressivitat en defensa esperada. El segell andalús a escena era un Bavosi pletòric en tirs de mitja distància i entrades a cistella, amb Matemalas donant guerra de tres (dos en aquest primer període), i amb Ramsey, McDade i Pérez sumant punts mentre Antonio Herrera movia la banqueta a una velocitat impossible d’assimilar pel rival. Però el River, amb el vestit de feina, tenia molt a dir, i si el bombardeig visitant existia, no menyspreable era el local. Sis triples de set intents va enviar el River al marcador (dos de Ros, altres dos de Matalí i un per Pablo Sánchez i Holmes). Així, el primer quart va acabar amb el River manant: 34-30.

Però era un mirall. El segon quart es va iniciar amb l’equip de Peñarroya per davant i va acabar amb els andorrans per darrere. L’explicació, la mateixa del primer quart. Els punts anaven i venien, i només quan Ortega va encertar amb un triple, es va començar a veure al pavelló que l’empresa era dura de veritat. El 41-42 que va posar Ortega el va desfer en la següent jugada Howard amb moviments de pivot pur. La igualtat es mantenia al marcador, ara amb el Tíjola un per sobre, ara amb el River gràcies a un Matalí magistral. Però el bàsquet no entén d’igualtats eternes, i així els andalusos van aconseguir posar-se 45-48 i amb possessió. La pressió era tota per al River, que havia de defensar a mort, i així va aconseguir avortar la situació una vegada, però no a la segona, i el Tíjola va obrir l’espai que volia. El 45-50 va caure com una pedra al pavelló. ¡Pam! La resposta de Peñarroya va ser buscar el triple amb el temps esgotant-se, però Matalí va fallar. El segon quart va deixar tocat un River que havia intentat en aquest període set triples, els set aigua.

A la represa el conjunt de casa va donar major imatge de fortalesa. Semblava que la teranyina es desfeia, que l’aranya havia de recular, però el Tíjola va actuar com un bon aràcnid que espera que la seva presa lluiti fins que, al final, acaba morint angoixada, estressada. El River va marxar a l’últim quart tres per sota (65-68), però al tram final del matx ja estava mort. No van funcionar el rebot defensiu ni els tirs lliures -fins a tretze errats en aquest parcial- i l’empresa va passar de difícil a quimera. Així, l’aranya va guanyar. Ara, dimecres, davant del Clavijo, un bon antídot per les ferides.

Per a més informació consulti l'edició en paper.