Escaldes-Engordany
Això és Spartan
El director de la cursa a Espanya vol que Andorra esdevingui una destinació entre els corredors, més enllà de l’única prova anual
Ja ho deia Leònides a la pel·lícula 300: «Ni retirada ni rendició... aquesta és la llei espartana». I aquest cap de setmana han estat 5.000 els espartans que han participat en la quarta edició de la Spartan Race a Andorra. Una edició que ja era un èxit abans que se celebrés, ja que ha comptat amb 500 incrits més que l’any passat. En aquest sentit, el director de Spartan Race Espanya va afirmar que la intenció és que Andorra esdevingui una destinació espartana més enllà del cap de setmana de la prova. «Que segueixi creixent és el nostre objectiu i també la nostra responsabilitat. Però el creixement no només ha de venir per part de l’esdeveniment anual sinó que volem connectar amb el públic durant tot l’any perquè Andorra sigui una destinació espartana més enllà del cap de setmana de la carrera. Volem que hi hagi més activitats, que passi coses durant tot l’any. En definitiva, que Andorra faci seva la Spartan i viceversa», va proposar.
De moment, el que se sap amb certesa és que, com a mínim, hi haurà una cinquena edició de la cursa a Andorra i que en principi es repetiran dates. «Totes les parts implicades (Grandvalira, el Comú d’Encamp, el Govern d’Andorra i nosaltres) tenim clar que volem continuar i aquesta setmana tancarem les dates per l’any que ve, que esperem que torni a ser a mitjans de juny. Un cop acordada la data, començarem a presentar la cursa perquè tothom sàpiga que l’any que ve serem aquí», va assegurar. I ho té tan clar perquè «la nostra valoració és fantàstica en tots els àmbits. Quant a la participació, hem batut el rècord de l’any passat i estem contentíssims. Passats els 5.000 és fantàstic però jo crec que el més important és la tendència, que segueixi augmentant. I això és un molt bon senyal perquè ja és el quart any i és quan sents que els missatges es consoliden, que hi ha moltes opcions per seguir fent coses i que la destinació agrada molt».
Però no només és una destinació que agrada molt sinó que alguns esportistes l’han catalogat com la millor cursa del món. En aquest sentit, Sanz va exposar que «des d’un punt de vista esportiu, és genial perquè hem tingut els millors elits europeus competint i dient que, per a ells, era la millor carrera del món. Això fa que ens sentim súper orgullosos perquè han marxat encantats i al·lucinats». La millor del món per la seva dificultat perquè ja se sap que «ser la més dura en el món espartà és un elogi. Que sigui dura la fa molt atractiva i interessant i, de fet, és un dels nostres objectius. Un senyal d’identitat».
Tot i això, hi ha una modalitat per a cada espartà. Així ho va constatar el director: «Ara bé, la disciplina més curta, l’Sprint, intentem fer-la més assequible per tal que aquells que es vulguin iniciar en el món espartà no tinguin la por de morir en l’intent. Així doncs, és increïble tant per la duresa com per la bellesa del terreny de Grau Roig. Per a la Super, la Beast i la Ultra val més que vinguin entrenats». I és que ja ho deia Leònides amb el seu «espartans, prepareu l’esmorzar i alimenteu-vos bé perquè aquesta nit soparem a l’infern!».
Si es valoren la resta d’activitats derivades a la cursa, Sanz va assegurar que «també ha estat magnífic perquè hem comptat amb persones i negocis locals. Això ens venia molt de gust, que hi hagués aquesta implicació. I ha tingut els seus resultats perquè unes 15.000 persones entre els dos dies han vingut a gaudir-ho, encara que no competissin». A més, l’impacte internacional ha estat molt positiu. «Estem molt contents perquè Spartan Estats Units ha fet ressò de tot el que estava passant aquí. Els mitjans espanyols també en parlaven i això ha fet que tingués moltíssim impacte internacionalment», afegia.
Els resultats
Hi havia quatre modalitats per als valents i valentes que van decidir enfrontar-se al repte Spartan Race. En la disciplina més dura, la Ultra, l’austríac David Dietrich va ser el primer en finalitzar el recorregut amb un temps de 7.53,32 hores, seguit del portuguès Samuel Castela (8.09,32) i el francès Etienne Chave (8.09,34). Pel que fa a les dones, la primera va ser la també austríaca Petra Gruber (10.01,16) seguida de la portuguesa Ana Filipa Castela (10.59,52) i la noruega Annette Sande (12.12,56).
A la categoria Beast, el vencedor va ser el català Albert Soley (2.53,31), seguit pel txec Tomáš Satinský (2.56,02) i l’espanyol David Martínez (2.58,14). Entre les corredores femenines, la francesa Jezabel Kremer va ser la primera (3.36,14), seguida de la catalana Ona Sociats (3.37,05) i la txeca Adéla Voráčková (3.51,54).
En la Super, Paul Chavanes (1.43,28), Lluis Barbé (1.43,50) i Petr Vinický (1.45,26) conformaven el podi masculí mentre que Adéla Voráčková (2.17,54), Laura Salas (2.26,33) i Olga Estelle (2.29,39) van pujar en el femení.
En els Sprints, els tres primers corredors a travessar la línia de meta dissabte van ser Sergi Bou, Tim Whale i Miguel Ángel Peña. En la fornada d’ahir, ho van aconseguir Richard Feher, Robert Marsal i David Gutiérrez.