Escaldes-Engordany
Posada de llarg de l’església de Sant Julià i Sant Germà
La rehabilització realitzada per Rupnik al temple religiós es mostra per primera vegada
L’església de Sant Julià i Sant Germà llueix amb tota la seva esplendor. Els resultats de les reformes es van poder veure ahir en una eucaristia de dedicació al nou altar i la benedicció dels nous mosaics. Tota una institució internacional en aquesta matèria com el jesuïta eslovè Marko Ivan Rupnik va ser l’encarregat de realitzar els treballs per al goig de tothom que visiti el temple religiós lauredià.
Les diferents institucions el país van ser presents a l’acte, amb el Copríncep Episcopal Joan-Enric Vives encapçalant-ho. L’església s’havia reformat i ampliat les dependències per últim cop als anys 70, «seguint criteris de l’època», com indicava el mossèn Pepe Chisvert, i «quedava pendent» les millores que s’han efectuat en aquesta ocasió. «Faltava una harmonia artística i litúrgica», i per portar-ho a terme no va fer-ho qualsevol, sinó que es va escollir a tot un especialista del prestigi de Rupnik, que ha realitzat treballs al Vaticà, el Santuari de Fàtima i la Catedral de l’Almudena de Madrid, entre d’altres. És un expert en Sant Germà i precisament aquest aspecte el va convèncer per realitzar aquesta rehabilitació a Sant Julià de Lòria.
L’església mostra tot el nou esplendor amb una sèrie de novetats, com l’altar quadrat i l’ambó. Al presbiteri es pot veure un Crist majestàtic. A l’esquerra té la Mare de Deu, Sant Pere i Sant Germà, mentre que a la dreta hi són Sant Joan Baptista, Sant Julià i Sant Pau. Es poden veure unes imatges majestuoses, amb les muralles de Jerusalem al fons. Entre d’altres novetats, també hi la nova capella de la Mare de Deu de Canòlich, el nou baptisteri i uns grans vitralls. Aquesta és tota una reforma integral de l’edifici, que culmina «cinc anys de projecte, que ara veu la llum». El resultat és evident i «com a rector de Sant Julià veure-ho fet realitat és tot un somni. Feia molts anys que calia una renovació i ha quedat extraordinari», assegurava Chisvert.