Més del 75% dels ciutadans d’Andorra asseguren que els sindicats i els partits polítics els generen «poca o cap» confiança, segons es desprèn de la setena onada de l’Enquesta Mundial de valors elaborada pel Centre de Recerques Sociològiques (CRES). Concretament, els sindicats amb un 80% i els partits polítics amb un 75,6% són els organismes que transmeten menys confiança als ciutadans i, per tant, tan sols hi creu «molt o bastant» en ells un 17,7% i un 22,6% respectivament.

Un cop desglossades aquestes xifres, especialment significatiu resulta que el 92,2% de les persones que s’autodefineixen de dretes considera que els sindicats no els inspiren confiança, així com el 87,7% dels individus que s’ubiquen en una classe obrera i baixa. D’altra banda, un 90% de les persones que actualment són mestresses de casa i un 86,2% dels treballadors que exerceixen com a personal administratiu manifesta que els partits polítics no els generen confiança.

La confiança vers la població d’una altra nacionalitat i gent d’una altra religió cau quasi un 20% en relació al 2005

Més enllà d’aquests dos grups, els bancs (73,3%), l’Església (71,2%) i la televisió (64,9%) són altres dels tres organismes amb pitjor percentatge respecte a aquests valors. En relació amb l’Església crida especialment l’atenció que el 94% dels estudiants declara que hi desconfia, així com un 85,6% dels individus ubicats a l’esquerra de l’espectre ideològic.

Credibilitat en la universitat i la Policia 

Per contra, la mostra de 1.004 ciutadans d’Andorra va evidenciar l’elevat grau de confiança en el sistema universitari i en la Policia, preferentment. Així doncs, el 76,5% dels enquestats va afirmar que confia «molt o bastant» en la universitat, tres dècimes superior al percentatge que va rebre el cos de Policia. 

Quant a la universitat, destaca el perfil d’un individu major de 65 anys, de nacionalitat andorrana, amb estudis alts, professionals o tècnics, treballadors no qualificats i jubilats, persones d’esquerra, de classe alta i mitjana-alta i de creences religioses. Per la seva banda, en el cos Policia hi confien més les persones de més de 65 anys, de nacionalitat portuguesa, els directius, propietaris o comandaments intermedis, jubilats i treballadors no qualificats, les persones de centredreta, de classe mitjana-baixa i de creences religioses.

Un esglaó per sota hi apareixen les associacions de dones (69,8%), les organitzacions mediambientals (68,2%) i els tribunals de justícia (57,6%). Entre aquestes xifres destaca que el 94% dels estudiants confien en les associacions de dones, el 83% dels residents de nacionalitat francesa fa el mateix amb les organitzacions mediambientals i que el 69,6% dels individus que es situen al centredreta de l’espai ideològic donen credibilitat al sistema judicial. 

Confiança envers d’altres col·lectius

Finalment, l’estudi sociològic elaborat pel CRES va analitzar altres variables relacionades amb la confiança envers a d’altres col·lectius. En aquest sentit, un 98,3% dels interrogats va respondre que té confiança respecte el seu cercle familiar, vuit dècimes més en comparació amb la cinquena onada de l’any 2005. Seguidament el 87,6% dels ciutadans va mostrar la seva confiança a les persones que coneix personalment, mentre que un 63,3% de la població fa el mateix amb el seu veïnat, un valor de més de deu punts percentuals respecte al 2005. En canvi, els percentatges que baixen són els de gent d’una altre nacionalitat (un total de 61,4%, amb una variació negativa del 18,2%) i gent d’una altre religió (un total de 56,9%, amb una variació negativa del 17,6%).