Els entorns boscosos del Llac d’Engolasters fa uns dies que han perdut el silenci i la tranquil·litat que els caracteritza habitualment per acollir els primers artistes internacionals que han aterrat al Principat per muntar les seves obres per a L’Andart. Només agafar el camí de terra que condueix des de l’aparcament fins a l’embassament, ja crida l’atenció el so buit i metàl·lic d’uns bidons. 

En treure el cap per la tanca de fusta que delimita el sender, apareix el Tito trastejant uns bidons gegants de color blanc enmig d’un pendent pronunciat; busca la millor disposició per transmetre la crítica al consum que han ideat ell i el seu company. «Després els retolarà amb marques de petrolieres, noms de partits polítics, icones de xarxes socials... i simularà que surt sang d’un d’ells per tal de reflectir el mal que tots aquests elements causen en la naturalesa», va explicar el comissari de l’esdeveniment, Pere Moles, tot alertant que «volem posar en valor el nostre patrimoni natural però som conscients que no fem Land Art pur i dur, sinó que estem oberts a tot i som com un laboratori».

La biennal es concentra al voltant del Llac d’Engolasters i gira entorn del concepte del bosc

Tan sols uns metres més enllà, a la Caseta dels guardes, la maquinària no s’atura. Diversos treballadors de FEDA, inclús amb l’ajuda d’algun artista, estan acabant de netejar el voltant de l’edifici que aquest divendres, 14 de juny, acollirà la inauguració de la tercera biennal internacional L’Andart, que es concentra al Llac d’Engolasters, a Escaldes-Engordany, i gira entorn del concepte japonès shinrin yoku, que significa absorbir l’atmosfera del bosc. «FEDA ens ha cedit els edificis que havien estat la cuina, el fornal, el menjador, les habitacions... quan s’estava construint la central de Fhasa i que ara utilitzava com a magatzems», va manifestar Moles. De fet, el comissari va voler destacar que malgrat haver experimentat una reducció del pressupost en aquesta edició cal tenir en compte tot el que ha invertit FEDA en l’adequació d’aquests espais. «La majoria únicament s’han hagut de netejar per dins, però en el cas de la Caseta dels guardes s’han gastat molts diners perquè s’ha hagut d’habilitar sencera», va detallar Moles.

Precisament el seu interior compta amb dues sales que es destinaran a les projeccions audiovisuals. «Aquest any tenim fins a 40 artistes, una dotzena dels quals són andorrans, i molts d’ells han fet projectes de videoart», va indicar el comissari tot afegint que el mateix edifici també acollirà altres obres. En donar-hi la volta, de seguida topem amb un parell de libèl·lules enormes que reposen sobre el terra de ciment. El seu autor, l’argentí Matías, es mostra dubitatiu sobre la seva ubicació. «Crec que en comptes de penjar-les en aquesta paret podríem exposar-les a l’inici d’un camí que he vist una mica més enllà», va comentar-li a Moles tot entusiasmat amb la idea. Acompanyat de la seva dona i les seves dues filles, l’argentí mostra les libèl·lules i explica que les ha construïdes amb materials reciclats. «Dissenyo insectes sobredimensionats perquè moltes vegades passen desapercebuts i sobretot a Europa estan començant a desaparèixer», va apuntar el Matías tot mostrant-se preocupat pel rumb que està prenent el seu país cap a la pèrdua de biodiversitat. 

Creativitat de tots els indrets 

Una mica per sota de la Caseta dels guardes, en l’edifici que s’havia utilitzat com a cuina, treballa l’australiana Sally, que baixa de la teulada per mostrar-nos el seu projecte. «Utilitzo el nàilon perquè vull transmetre la idea de seguretat, però també he anat a recollir molsa i troncs de totes les mides als entorns d’Engolasters per tal de plasmar els elements de la naturalesa», va comentar la Sally tot movent els troncs que havia arreplegat i desplegant sobre la taula plena de molsa una tela enorme de nàilon perquè ens féssim una idea de la seva obra. «A sobre la taula hi anirà una branca gegant i a les cadires vull posar-hi petits arbres», va avançar l’australiana.

Fins a 40 artistes, una dotzena dels quals andorrans, exposen les seves obres durant tres mesos

Una parella holandesa, que porta ja dies instal·lada amb la seva caravana a Engolasters, treballa il·lusionada i sota la llum del sol que de tant en tant desapareix en dues obres completament diferents. «He volgut barrejar la cultura i la naturalesa», va manifestar la dona sense apartar-se del seu muntatge. La ceràmica i els troncs han estat les seves dues matèries primeres i mentre trosseja plats d’aquest material i els enganxa a l’escorça d’un arbre com si fossin xampinyons explica que la idea és criticar «com l’home s’està imposant sobre la naturalesa i reivindicar que no ens hi hem d’imposar desmesuradament sinó estar-hi en convivència». El seu marit, en canvi, és videoartista i està preparant una projecció per transmetre el pas del temps. L’home, entusiasmat amb la decoració de l’interior on projectarà el seu vídeo, estudia amb deteniment tots els detalls. Aprofitarà la foscor de la sala però vol fer passar desapercebuts els diversos elements que ja hi havia en el seu interior; per això, ha recopilat diversos troncs i els està penjant al voltant de la sala per impregnar-la de la naturalesa de l’exterior. A més, està dissenyant roses amb trossos de vidre per accentuar l’element principal de la seva obra. «Una dona agafa una rosa bonica de fora i, en entrar-la a l’interior, es congela», va desvetllar l’holandès el motiu central del seu projecte.

Tot i el protagonisme del videoart, la biennal L’Andart també té lloc per a la fotografia. El Tony Lara hi participa per primera vegada amb una exposició de 12 fotografies de gran format que ha pujat a muntar aquest cap de setmana. «El projecte s’anomena La llibertat d’Ícar i vaig desenvolupar-lo després de la mort de l’estimat professor i amic Pep Aguareles», va relatar Lara. La feina prèvia va consistir a treure a passejar el maniquí de l’artista i portar-lo en diferents indrets del territori a la nit perquè no se li cremessin les ales de cera. «La idea era fer un projecte exclusivament per a la biennal i transmetre la necessitat de sortir de nosaltres mateixos», va desenvolupar el fotògraf tot informant que les imatges reposaran sobre unes taules de ferro però podran observar-se des de la presa del llac. 

Aquests són només alguns dels primers artistes que han començat a instal·lar els seus treballs sobre el terreny i en els propers dies ho seguiran fent la resta de seleccionats per a aquesta edició de la biennal L’Andart. Com en les anteriors, s’allargarà tres mesos en què els visitants podran gaudir de la tranquil·litat que aporta una passejada per dins del bosc al mateix temps que impregnar-se de la cultura de tots aquests artistes que han vingut a exposar i fer difusió de les seves obres.