El nomenament de Lara Vilamala com a nova secretària d’Estat de la Funció Pública ha generat esperança entre els principals representants sindicals del país. Si bé el consens assolit fins ara radicava en la desafecció vers la nova Llei de Funció Pública, la unanimitat s’ha estès a l’hora d’avalar la trajectòria personal de Vilamala, vinculada fins ara el Col·lectiu de Funcionaris de Policia (CFPA), per ocupar el seu nou càrrec. 

Precisament el president del CFPA, Salvador Prieto, que coneix de primera mà la implicació de Vilamala amb el cos de funcionaris policials, va posar en valor que «és una funcionària amb una formació extraordinària», motiu pel qual va recordar que ella «ja es va queixar amb la ministra Descarrega» pel fet de comptar amb «assessors externs» en lloc de «persones coneixedores de l’Administració andorrana» dins del gabinet. «Imagino que la Lara donarà el seu punt de vista que no serà diferent del que ha defensat fins ara» va creure Prieto, qui malgrat tenir dubtes sobre si canviarà la Llei de Funció Pública sí va afirmar que «ara estem segurs que el diàleg existirà».

El president del Sindicat d’Ensenyament Públic (SEP), David Garcia, va comentar respecte l’elecció de Vilamala que «com a mínim la persona que han triat és una persona que coneix la nova llei de la Funció Pública», així com també les reivindicacions que se n’han desprès. «Sabem que la decisió final sempre recaurà en la ministra, però si al seu costat hi està donant confiança algú que la pugui orientar és positiu» va reflexionar Garcia.

Els representants sindicals coincideixen en assenyalar la seva vàlua professional vers la funció pública

En aquesta línia, el president del  Sipaag, Lluís Anguita, va considerar que Vilamala és «una molta bona elecció» per a la Secretaria d’Estat perquè «coneix molt bé la nova llei». A més, el representant del personal adscrit a l’Administració va recalcar que Vilamala és conscient «que la llei està feta ràpida i malament». Amb tot, es va mostrar prudent respecte al seu marge de maniobra perquè «depèn de la màniga que li deixin» tenint en compte que «per sobre té una ministra, un Consell de Ministres i un cap de Govern». En aquest sentit, partint de la premissa que «DA ha escollit una ministra liberal que va fer una oposició molt forta al Consell General» i que «han escollit una secretària d’Estat que ha estat sindicalista», Anguita va afirmar que «la lectura que vull fer és que els hi passen la papereta a la gent que està en contra d’aquesta llei perquè la millorin».

Per la seva banda, el president de l’USdA, Gabriel Ubach, va confiar en que la incorporació de Vilamala signifiqui «un pas endavant en el consens i el diàleg». No obstant això, Ubach va tirar de memòria i va opinar que les experiències anteriors de sindicalistes al capdavant de la Secretaria d’Estat de la Funció Pública «no van donar el seus fruits», com va exemplificar amb els casos d’Eugenia Duró o Jacint Risco, o fins i tot de  i Bruno Bartolomé, el qual va participar en els famosos 32 acords socialdemòcrates de l’era de Jaume Bartumeu. «El que tenim clar és que des d’un reglament no es canvia la llei, però des de la llei si es canvia el reglament» va concloure el portaveu de la Unió Sindical d’Andorra.

«Crec que és la persona més vàlida que podria ocupar aquest càrrec. Ha dedicat moltes hores i estic convençut que el seu tarannà serà molt millor que el que han tingut fins ara» va manifestar el president del sindicat penitenciari, Sergi Teixeira. 

El president del sindicat dels duaners, Joan Pau Cuberes, va destacar el caràcter «dialogant i molt professional» de Vilamala. Ara bé, Cuberes va expressar les seves reticències «un cop estigui a l’altre costat i ocupi un càrrec públic». «No sé si tindrà capacitat i quines línies vermelles li marcaran. En campanya Espot va dir molt clar que la llei no es tocava» va declarar Cuberes, qui va desitjar que pugui mantenir «el seu tarannà». 

Finalment, el president de l’associació de bombers, Joan Torra, va assegurar que el nomenament de Vilamala li «sembla perfecte per guanyar temps», ja que «a partir d’ara no caldrà traslladar les reivindicacions perquè són compartides». Tot i la seva visió favorable, Torra també va ironitzar  que el càrrec de secretari d’Estat de la Funció Pública «és la reubicació de molts sindicalistes».