El Tribunal Constitucional va admetre a tràmit un recurs directe presentat pels aleshores consellers generals de L’A Ferran Costa, Jordi Gallardo i Judith Pallarés juntament amb els del PS Pere López, Gerard Alís i Rosa Gili contra la Llei de regulació de l’establiment de preus mínims de venda dels productes de tabac aprovada el passat mes de febrer. A efectes pràctics, l’entrada a tràmit significa que el TC avaluarà si és legal fixar un preu mínim per a la venda del tabac, una qüestió que a parer dels recusadors és massa intervencionista. En concret, i segons es va fer públic ahir, tant el PS com L’A sol·liciten al TC que analitzi els articles 1, 3, 4 i 10 de la disposició addicional de la llei i, per extensió, considera que el text és «incoherent i inaplicable» en tot el seu conjunt, per ser contrari a quatre articles de la Constitució (1, 3, 28 i 59).  Dit d’una altra manera, els dos partits consideren que la inconstitucionalitat recau en el fet que el Govern no té potestat per intervenir i marcar uns preus mínims de venda del tabac.

Ferran Costa: «No tenim antecedents on des d’un text legal s’imposin preus mínims a res i entenem que això és una mesura hiperintervencionista»

Preguntat pels mitjans de comunicació, ahir el recent nou president del Grup Parlamentari Liberal, Ferran Costa, va valorar que l’entrada a tràmit del recurs «és una bona primera notícia» i va recordar que van entrar la demanda «perquè creiem que és una llei anticonstitucional». «No tenim antecedents on des d’un text legal s’imposin preus mínims a res i entenem que això és una mesura hiperintervencionista per part de l’Estat. No ho compartíem. Estem satisfets perquè s’ha admès a tràmit i encara ho estarem més si ens donen la raó», va sentenciar. 

La segona llei de DA que porten al TC/ Cal recordar que els aleshores consellers generals esmentats són els mateixos que també van interposar un recurs contra la Llei de la Funció Pública, del qual just aquesta setmana s’ha conegut la sentència que tomba dos dels articles de la mateixa. Amb tot, fins ara no havia transcendit que les dues formacions polítiques també havien emprés conjuntament una acció similar amb la llei dels preus del tabac. 

Josep Pintat: «La nostra posició ja la vam deixar clara quan es va votar la llei. La considerem intervencionista i hi estem plenament en contra»

Malgrat que l’acció es va emprendre amb l’Executiu antic i, per tant, abans que els liberals també formessin part del Govern juntament amb els demòcrates, Costa va treure ferro a l’assumpte sense voler entrar a valorar si la resposta del tribunal podria posar en una situació incòmode o contradictòria el seu partit. Quan hi hagi una sentència, va remarcar, «s’haurà d’acatar de la mateixa manera que s’ha acatat amb normalitat  els articles inconstitucionals de la Llei de la Funció Pública. És un mandat legal. És un imperatiu legal». Així mateix va afegir que «hi havia certa controvèrsia sobre uns articles i una cosa que mandata el Tribunal Constitucional s’ha d’acatar sigui com sigui. No s’ha d’entrar en judicis de valor». 

Llei amb el mínim suport

De fet, cal recordar que el text legislatiu va ser aprovat amb els vots en contra de tota l’oposició parlamentària de la passada legislatura, a excepció de la consellera independent Sílvia Bonet. En aquell moment, el liberal Jordi Gallardo va criticar l’intervencionisme de la llei i que la seva aplicació afavoria les marques de gamma alta, a la vegada que acabaria perjudicant als petits comerciants. També va posar en entredit, igual que el PS, el fet que sigui un text que ajudi en l’objectiu de lluitar contra el contraban. De fet, ahir Costa va deixar clar que per evitar el contraban «s’ha de regular per una altra via i no per una llei. Cada repte s’ha d’afrontar de manera individual i no amb caramboles estranyes».

En declaracions fetes ahir, l’actual president del Grup Parlamentari de terceravia, Josep Pintat –aleshores conseller del grup mixt–, va indicar que resten a l’espera de com avancin els fets però va recordar que «la nostra posició la vam deixar clara quan es va votar la llei. La consideràvem intervencionista i hi vam votar plenament en contra». Els socialdemòcrates, en canvi, no van voler fer cap valoració.