• De la Rosa assegura que encara els hi falta ritme: «És com si haguéssim sortit ara de la pretemporada»

Paulinho, a l'esquerre, i Carlinhos, a la dreta, a la seu del club Foto: tony lara

No hi ha res millor que l’inconformisme. El BP va sumar dimarts la seva sisena victòria de la temporada, totes a les ordres de Xavier De la Rosa, i la cinquena consecutiva. Els dos últims triomfs han estat per 3-7 i 8-0, golejades que, amb tot, són per al tècnic andorrà gairebé anecdòtiques. ¿Per què? Doncs perquè ell veu al seu equip com si acabés de sortir de la pretemporada. «Agafant ritme», diu. I en realitat, segons les lleis de la preparació física, té raó: «Ens falta ritme, però ja estaria jo preocupat si no fos així, perquè si ara estiguéssim a tope, seria un problema, no arribaríem al final de la temporada». Als ulls dels aficionats, però, el BP va sense frens i ja és 6è amb 20 punts, quan fa sis jornades era al descens.

A Jaén, dissabte passat, una ventada andorrana va deixar en silenci el pavelló andalús amb el 3-7, i dimarts, amb el 8-0, tampoc no va fer falta fer cap silenci, perquè tampoc no es pot dir que hi hagués molt de soroll davant de la poca afluència de públic, tot i que, a base de gols i bon joc, la superioritat local va ser manifesta. D’entre els detalls que diuen que l’equip està en marxa, viento en popa a toda vela, hi ha la recuperació per a la causa de jugadors absolutament fonamentals, a més de la confirmació de nous valors que aporten molt a l’equip, ja de per sí compensat. Els brasilers Paulinho i Carlinhos són clau. El primer és un golejador que, tot i no semblar tenir ritme després d’unes setmanes amb problemes físics, ja en suma vuit dianes, i en porta dos hat-trick consecutius en els dos últims partits. De fet, des de fa quatre partits que sempre fa diana.

L’altre valor és Carlinhos. Aquest home és un portent físic. Té dos obusos per cames, i no s’ho pensa a l’hora d’utilitzar-los per escalfar les cames, el pit o la cara de tot aquell jugador que vulgui fer-se el valent i posar-se al mig per evitar que el seu xut vagi a porteria. Tot i que només suma tres txitxarros, és el jugador total. Defensa, corre, triangula, xuta. Una mena de Moisés, un altra clau del sistema de De la Rosa. Dels vells coneguts, potser l’únic que no acaba de estar fi és Jonathan, però en aquest cas s’haurà de pensar en el que diu De la Rosa: pretemporada.

Però, hi ha més elogis: Aramburu. L’espanyol no ha fallat amb la seva cita amb el gol durant els anteriors quatre partits, però a més mana, s’ofereix, crida, exigeix. Suma tants gols com Paulinho: 8. És el jugador titularíssim (les mateixes deu titularitats que Marimón), i, tot i la dada negativa, el que més targetes rep: en porta quatre.

¿I què podem dir de Marc Fernández? Doncs que està en ratxa: és el màxim golejador amb 11 dianes i no falla des de la 7a jornada.

¿Què pensarà Jandro Álvarez en veure que amb ell aquest equip estava mort i ara no només és viu, sinó que és un matador?

Per a més informació consulti l'edició en paper.