El candidat a cap de Govern de DA, Xavier Espot, va exposar ahir, durant el seu discurs al debat d’investidura, que vers la sostenibilitat del sistema de pensions, un dels tres blocs on va assegurar que «es fa indispensable l’assoliment de pactes d’Estat», és «evident» que caldrà fer front «a un nou augment de les cotitzacions per vellesa», el qual va considerar que s’ha de repartir a parts iguals entre l’empresari i l’assalariat, sense concretar quina serà la variació percentual que s’haurà d’abonar a la CASS. 

En relació amb aquesta qüestió, Espot va opinar que endarrerir l’edat de jubilació, una de les propostes efectuades del Consell d’Administració de la parapública, seria «la palanca que tindria menys efecte sobre el conjunt del sistema», atesa «la conflictivitat social que pot suposar». Amb l’objectiu de garantir la sostenibilitat del sistema de pensions, el candidat a cap de Govern de DA va advocar per «l’ajustament del valor al punt», quelcom que «introduiria un element de solidaritat» perquè «les persones amb pensions més altes contribuiran més a la sostenibilitat del sistema que les persones amb pensions més baixes». A banda d’això, el líder demòcrata també va posar sobre la taula la revalorització anual continuada de les pensions inferiors al salari mínim per sobre de l’IPC per aconseguir «un efecte equivalent» al de la tretzena paga.

Pactes d’Estat

El segon dels grans temes als quals Espot va estendre el seu «oferiment de consens» al PS i terceravia —les forces parlamentàries que no entraran al Govern de coalició— va ser la sanitat pública, que pateix un important desgavell econòmic en els darrers anys. És per aquesta raó que el candidat a cap de Govern de la formació taronja va expressar que en aquesta legislatura «caldrà continuar amb la reforma sanitària ja endegada», que entre d’altres coses preveu la implementació de la via integrada «per evitar les consultes innecessàries a especialistes». De la mateixa manera, Espot va manifestar la seva voluntat per aprovar «definitivament» una cartera de serveis que incorpori una nova nomenclatura de malalties i processos «per reorganitzar el sistema i millorar-ne l’eficiència».

Espot: «Constatem que entre L’A,CC i DA hi ha molts punts de coincidència programàtica que fan viable un Govern de coalició»

La negociació de l’acord d’associació amb la Unió Europea (UE) va ser un dels altres punts en què Espot va demanar un pacte d’Estat. La qüestió va capitalitzar bona part de la intervenció del dirigent taronja, en la qual va esgrimir que la posició de partida adoptada per les tres forces que han subscrit el pacte per un Govern de coalició —DA, L’A i CC— es basa en el manteniment de la fórmula de l’associació com a model «òptim» per a les relacions d’Andorra amb la UE, en el respecte «a les particularitats d’Andorra» —la política migratòria pròpia, la preservació de FEDA i Andorra Telecom com a monopolis d’Estat i l’aplicació gradual de la lliure circulació de serveis— i finalment en l’exclusió de la fiscalitat en el contingut de l’acord. Precisament respecte a la negociació de l’acord d’associació una de les crítiques que va rebre DA va ser la falta de transparència sobre la qual s’estava negociant, motiu pel qual va proposar crear una Secretaria d’Estat que «coordini de forma transversal el procés de participació ciutadana», que es veurà culminat amb un referèndum popular on es ratificarà a votació el text negociat. 

El Govern de coalició

En la introducció del seu discurs Espot va fer referència «al mandat de pluralitat i recerca de consens» que va emanar del passat 7 d’abril per explicar que, en absència de majoria absoluta, «calia prioritzar un Govern de coalició per evitar el bloqueig de les institucions i donar estabilitat política a Andorra». 

Partint d’aquesta premissa, el líder demòcrata va afirmar que «hem constatat que entre L’A, CC i DA existeixen molts punts de coincidència programàtica que fan viable un Govern de coalició» i va posar en valor la capacitat «de construir ponts on fins fa poc hi havien diferències que semblaven infranquejables». En aquest sentit, Espot va sostenir que el programa de Govern presentat «vol situar-se en la centralitat política» a partir d’un model socioeconòmic «de tall liberal» que vagi acompanyat d’unes polítiques socials «progressives». 

Habitatge

Per pal·liar manca d’habitatge  de lloguer residencial es convocarà la Comissió Nacional per a l’Habitatge, on s’incentivarà la construcció de nous habitatges de lloguer, on es posaran al mercat els pisos buits i on es crearà un fons immobiliari destinat a la construcció i rehabilitació de vivendes. 

Funció pública 

La controvertida Llei de Funció Pública efectuarà el seu desplegament reglamentari a la propera legislatura. En relació amb el recurs que va presentar L’A sobre la Llei de Funció Pública al Tribunal Constitucional, Espot va deixar clar que el «Govern donarà compliment als pronunciaments que faci aquest Tribunal». 

Impostos 

En relació amb la fiscalitat, Espot es va comprometre ahir a «mantenir l’equilibri pressupostari» i  a no augmentar els impostos ni crear-ne de nous. A més, també va valorar la implementació de deduccions per a fomentar que les empreses inverteixin en projectes de R+D+I.  

Comerç

En treball conjunt amb la Cambra de Comerç es crearà una zona franca «que permeti agilitzar» les importacions, les exportacions i la reexportació de mercaderies. D’altra banda, Espot també va plantejar un acompanyament als comerços en el seu procés de digitalització per a «la necessària adaptació del comerç electrònic».