El vicepresident de COMSA-EMTE, Carles Sumarroca, aquest divendres a Soldeu. Foto: ORIOL LLAURADÓ

Carles Sumarroca és enginyer superior de telecomunicacions per la UPC i màster en Economia i Direcció d'Empreses per la Universitat de Navara, a més de vicepresident del grup COMSA-EMTE, president de l'Associació Catalana d'Empreses d'Instal·lació i manteniment (ACEIM) i membre del comitè executiu del Foment del Treball Nacional. Divendres va ser present a les jornades de la EFA per explicar la seva experiència empresarial.

–Vostè defensa la fusió com a innovació però sempre des del punt de vista que aquesta suposi una transformació i no únicament una ampliació.¿Per què?

–Perquè una de les coses que hem d'aconseguir és aquesta cadena màgica de la que tothom parla amb aspectes d' R+D+I com a gran base per a la transformació dels nostres models. S'ha de creure que amb la i petita es poden fer moltes coses. Aquesta i d'innovació, a més d'aplicar-se als processos i sistemes, també consisteix en veure que som capaços de transformar l'estructura de les nostres empreses per innovar i crear noves maneres d'accedir als mercats i ser més competitius. I en aquest sentit, la fusió no deixa de ser una transformació que va en aquesta línia i per això es pot considerar una innovació. Qualsevol empresa, per petita que sigui, té aquesta capacitat. Només cal voluntat per fer-ho.

–De fet, ha estat la crisi la que obliga a buscar aquestes solucions. En el cas de COMSA-EMTE, ¿també va ser aquest un factor decisiu?

–En el nostre cas, la fusió no va ser una resposta a la crisi ni una reacció a la defensiva en aquest sentit, ja que al 2008 vam plantejar l'operació com a un creixement i una construcció d'una plataforma amb més possibilitats. El que sí vèiem en aquell moment és que les possibilitats de créixer per part de les dues matrius COMSA i EMTE quedarien restringides per la pròpia evolució dels mercats i per la previsió que la inversió en infraestructures a Espanya cauria. Per això no és una reacció a la crisi però sí que ha donat més capacitats per afrontar-la. La clau és que la nova empresa ens permet uns creixements internacionals més accelerats i en el nostre pla estratègic contemplem al 2013 un 40% de la nostra activitat total fora d'Espanya.

–¿A quants països teniu presència i quina és la relació amb Andorra?

–A dia d'avui estem presents de manera estable, és a dir amb una societat filial o amb delegacions potents, a 14 països, inclòs Andorra. Aquests 14 països són, de fet, el comú denominador dels vuit països a què ja estava COMSA i els vuit més als que hi estava EMTE. A Andorra, qui històricament havia tingut presència és EMTE, que ja fa dècades va construir bona part de les línies elèctriques de FEDA i posteriorment sempre hem tingut aquí alguna filial que ha anat treballant en l'àmbit de les instal·lacions elèctriques, de climatització i sistemes de telecomunicacions. Per a nosaltres sempre ha estat un mercat molt proper, evidentment d'un tamany molt més petit comparativament amb altres països, com és natural, però molt interessant.

–¿I com veieu la viabilitat del nou panorama que resultarà del nou marc tributari que s'implementarà i que homologarà Andorra amb la resta de països del seu entorn? ¿Continuareu veient atractiu el país?

–Vist des de fora, i amb una certa perspectiva, perquè amb l'experiència de tants anys de presència també hem anat veient els canvis que s'han anat produint, penso que l'evolució natural d'Andorra és la d'homologar i obrir les possibilitats d'accés de companyies estrangeres a l'activitat econòmica en general aquí. Això no crec que vagi en demèrit de la possibilitat de creixement de l'economia i les empreses andorranes. Al contrari, pot ser un element de dinamització. I per això nosaltres continuem contemplant amb interès les oportunitats que el mercat andorrà ens pugui oferir en aquest sentit.

–Centrant-nos en les empreses familiars, vostè coneix bé les particularitats com ara les dificultats en la successió i la necessitat d'una visió a llarg termini. En el cas de COMSA-EMTE, ¿quina ha estat la fórmula per mantenir un bon nivell de negoci?

–Això moltes vegades respon fins i tot a alguns elements casuals i en el nostre cas, tant a COMSA com a EMTE, té molt a veure amb la voluntat de les successives persones que han anat dirigint la companyia i que han anat traslladant a la següent generació aquesta inquietud. Això té sempre molt a veure amb les persones emprenedores que han anat donant relleu a les generacions anteriors. Tot això ho dic amb els meus respectes a aquells descendents que en les empreses familiars opten finalment per no continuar amb el negoci.

–La investigació és important per a continuar creixent, però ¿en el cas d'empreses del sector com el vostre quin marge hi ha per a la innovació?

–Bé, nosaltres estem dedicant molts recursos i esforços a innovar en producte i en sistemes perquè creiem que hi ha molt a fer aquí. De fet, estem veient que les empreses espanyoles, en el camp de les infraestructures, estem sent capaces de sortir a l'exterior i oferir una proposta diferencial en aquest sentit, la qual cosa diu molt dels elements tecnològics que ens diferencien de la competència. I en el nostre cas, sobretot ressaltaria la nostra capacitat per ser innovadors i tenir nova tecnologia en el món ferroviari, ja que els ferrocarrils estan experimentant una transformació molt notable arreu del món, sobretot els d'alta velocitat i els metropolitans, on la incorporació de noves tecnologies ha estat massiva. I aquí és on nosaltres hem fet una bona aposta.

–Per cert, ara que parla de ferrocarrils, ¿vostè veu viable fer arribar al tren a Andorra, la qual cosa és una de les eternes promeses?

–Jo penso que seria un projecte molt bonic. També s'ha parlat en algun moment d'una mena de tren monorail dins Andorra. I totes aquestes coses han de començar per analitzar molt bé la viabilitat econòmica, però jo crec que el tren està demostrant ser molt competitiu i tenir una sèrie d'avantatges des del punt de vista del consum energètic i de sostenibilitat mediambiental claríssims. De fet, el tren és una solució per moure una gran quantitat de gent en espais petits. Per tant, jo no descarto, evidentment, fer arribar el tren a Andorra.

–¿Quin consell donaria a l'empresari familiar andorrà?

–Jo crec que, com han coincidit els experts al 9è fòrum de l'EFA, la clau és que Andorra, que té uns grans actius i ha estat innovadora i capaç de desenvolupar-se durant molts anys, faci el seu el seu pla estratègic i analitzi cóm aquestes fortaleses s'alineen amb el món que estem vivint. I jo crec que les possibilitats són molt importants. Els territoris han de tenir estratègia i les empreses han d'estar alineades amb aquestes estratègies. I aquest és el gran repte d'Andorra.

Per a més informació consulti l'edició en paper.