Una jornada electoral dona per a molt. És una data que només es produeix de tant en tant, tot i que en un mateix any es poden produir més d’una, com succeeix aquest 2019. Com a tot arreu on es produeix diversitat d’opinions, les xarxes socials són un nucli atòmic per a que cadascú digui la seva, arribant a produir-se enfrontaments dialèctics. Són un clàssic. Ahir no va ser cap excepció. Però també va convertir-se en una font d’anècdotes de tot tipus.

El dia començava amb una batalla dialèctica. David Rios, candidat socialdemòcrata, animava a tothom a anar a votar davant la previsió que hi havia de màxima igualtat entre Demòcrates i d’Acord a Encamp. De seguida li van saltar al coll. El ministre d’Educació en funcions, Eric Jover, li recriminava que la campanya electoral ja havia finalitzat, i que respectés que la gent anés a les urnes lliurement, sense que les provés ja de convèncer. El cònsol major de la parròquia, Jordi Torres, va exposar-li que havia estat amb el seu missatge a les xarxes molt poc afortunat i elegant. Rios es va defensar que només feia una crida a la participació, sense voler influir.

El matí començava així. Però la jornada va ser força tranquil·la, veient-se unes imatges típiques d’aquest dia. A les xarxes hi van quedar constància. Des dels que voten per primera vegada, amb fotografia inclosa per recordar per sempre el moment, a les instantànies de les cues, que van tornar a ser llargues a totes les parròquies, menys a Canillo, on els votants no van haver d’esperar-se gaire per exercir la seva condició. A part de la fotografia amb el vot a punt d’entrar a l’urna i les cues, les de menjar als col·legis electorals tampoc van faltar. Si un s’ha d’esperar, poder-ho fer amb l’estómac ple o havent-se pres un cafè sempre és millor. Els partits polítics i les institucions tampoc se n’estan i ja s’encarreguen d’immortalitzar els seus representants. A més entre ells mai falten likes, retuits i comentaris.

Les famílies acostumen a acostar-se a votar conjuntament. Un clar exemple i que va deixar constància és Landry Riba, candidat de Demòcrates. Votava a Canillo, i va fer-ho acompanyat de la seva padrina. Però la nissaga no només es trobava a un costat de la mesa, sinó que a l’altre, custodiant l’urna, es trobava la seva mare. Aquesta és una de tantes històries familiars que van produir-se durant el dia.

Les hores passen i les xarxes en van plenes. I quan finalitza el termini per votar, tot són elucubracions de què pot passar. De com anirà l’escrutini i de les opcions que hi ha  per a que guanyin uns o els altres, o bé per quins són els futurs pactes que poden produir-se per governar.  Amb el pas dels minuts, i sobretot de les hores, tot comença a quedar força més clar. Els escrutinis avancen i tot comença a clarificar-se. Ahir, els memes no van faltar per incidir en el retard que es produïa a Encamp. En els ànims d’uns i altres també es pot comprovar, tot i que es tracta a vegades de voler amagar la realitat. Un cop els resultats són definitius, ja no queda altra que rendir-se a l’evidència.

Aquí és on arriben principalment els partits polítics i els seus components. Uns per celebrar-ho, altres per dir que el proper cop provaran de fer arribar millor el seu missatge per tal de convèncer a més gent. Altres, però, són dels que sempre veuen el costat positiu, o almenys de cara al públic, i queda allò que quan finalitzen unes eleccions tothom guanya. Especialment sobre aquests, els comentaris de la gent acostumen a ser bastant durs. I és que precisament les xarxes socials són un mitjà obert a tothom, i la ciutadania té l’oportunitat d’utilitzar-les com a megàfon per donar la seva opinió. I més en temes candents com aquests, amb les conseqüències que pot tenir per a la població les decisions polítiques.

Andorra no és cap excepció del que es fa arreu. Tampoc a l’hora de ser irònic o d’utilitzar un vocabulari no massa apropiat de cara al rival. No tot és dolent, sinó que també hi ha aquells partits i rivals polítics que feliciten als contrincants, així com també agraeixen la tasca dels seus.

Fins i tot hi ha alguns que aprofiten les xarxes per fer anuncis, com Ricard Riba, que un cop es van conèixer els resultats va anunciar que deixava la política, almenys de manera passatgera, sense que sigui definitiva. Sincer en el seu missatge, és dels que admet els mals resultats quan la realitat ho diu. I no passa res.