Quan UPA va decidir presentar-se a les eleccions, quedava una setmana pel tancament oficial de llistes. Tot i les presses, l’advocat Alfons Clavera va aconseguir capitanejar un equip de 14 persones amb destí al Consell General. El repte no era gens fàcil, això ho sabíem tots, però l’esquadró va obtenir les signatures necessàries per formar llista i tirar-se a la piscina. Evidentment, les pretensions eren aconseguir el màxim nombre de vots possible per canviar el país. Però el país és el que és i ahir es va demostrar que set candidatures són massa pels pocs ciutadans amb dret a vot a Andorra. 

A més, les estadístiques han jugat contra UPA des del primer dia. De fet, una enquesta del CRES assegurava que Clavera era el cap de llista menys conegut i davant d’això, ell va apostar per les propostes més extravagants que no han passat desapercebudes. Durant 15 dies les paraules «moneda» i «avortament» i el nom –o cognom– «Espot» han estat reiteradament repetides fins a arribar a fer de la seva entrevista la més llegida a la pàgina web d’aquest rotatiu.
No encara

Però anit encara no havia arribat el moment d’UPA. 149 vots no van ser suficients per entrar al Consell General i tot plegat va quedar en «un assaig» de què és la política. Lluny de mostrar-se decebut, trist, enfadat o rabiós, Clavera, com sempre, va atendre la premsa amb un somriure, assegurant que aquests comicis són només la «primera pedra» de la recent estrenada formació. Una formació feta de gent corrent que sobre la marxa ha anat aprenent com es munta una campanya electoral, com s’ha de parlar en un debat televisiu o quina informació donar als mitjans de comunicació per fer arribar el seu missatge als electors. 

Fent gala de l’optimisme que el caracteritza, Clavera es va mostrar convençut que si en només tres setmanes havien aconseguit 149 vots, si haguessin arrencat la campanya de presentació fa un any, «avui tindríem com a mínim un conseller».

Així doncs, Clavera no es rendeix i a partir d’ara disposa de quatre anys per «seguir donant guerra» i fomentar el seu projecte de país. Potser a la següent sí.