Dotze vots. Per la mínima però la victòria és igual de vàlida i a la història passaran només els guanyadors. La coalició PS-L’A va aconseguir l’objectiu i d’Acord es va imposar a la capital i va recuperar el feu socialdemòcrata –sense desmerèixer la formació blava. La tensió es va mantenir fins a l’últim instant. I és que amb poc més del 96% escrutat, DA es posava per davant per tres vots. Pocs minuts després, amb un 99,84% d’Acord s’imposava ja definitivament i DA no només perdia la capital, sinó també la majoria absoluta. 

Els socialdemòcrates tenien el somni i de donar la gran campanada a les parròquies centrals i ho van aconseguir, amb l’esperança que els electors progressistes hagin tornat per quedar-se. Resultat final 1.702 vots per a d’Acord i 1.690 per DA. Les pitjors pronosticacions arribaven pels demòcrates, que després de dos comicis seguits amb victòria perdien la capital. El que fa quatre anys havia aconseguit Jordi Cinca i Rosa Ferrer s’esvaïa i les crítiques per un «pacte antinatural» quedaven en res. La suma de forces va donar el resultat esperat i allò que en política dos més dos no sempre són quatre va quedar enterrat per imposar-se a la dita de «l’excepció que confirma la regla». 

Sens dubte un dels grans guanyadors de la nit va ser Joaquim Miró, que malgrat el petit escàndol sobre el lloguer d’un bloc de pisos que a inici de legislatura el va esquitxar, imposava el color vermell-blau per davant del taronja. Eufòric, com era d’esperar, Miró va destacar davant la premsa que «ha estat molt justet però estem molt contents». «Hem guanyat a les més poblades, no ens ha anat massa lluny a Encamp i a la Massana i Ordino hem fet molt bon resultat», destacava tot tenint unes paraules pel seu contrincant territorial: «Vull tenir un pensament pel senyor Enric Tarrado i em poso al seu lloc perquè haver perdut de 12 i estar tota la nit, mai ens hem distanciat de 25 o 30, em sap greu per ell». 

Per la seva banda, el cap de llista de DA a la capital destacava que la derrota va ser per tan sols 12 vots, una diferència mínima tenint en compte el nombre d’electors d’Andorra la Vella, la parròquia amb més electors. Malgrat la poca diferència, Tarrado va destacar que «així és la política» i «sempre hi ha d’haver un guanyador». Al seu entendre, això significa que «no hi ha una tendència clara», un apunt que «haurà de tenir en compte qui governi». 

Per la part baixa, Progressistes-SDP amb 681 vots, un 14,92% del total, clara senyal que el pacte del PS amb L’A no es va acabar traduint amb un traspàs del vot progressista.  La renovació de la llista, sense Delfí Roca, i amb Jaume Bartumeu al final de la llista nacional, han acabat castigant la formació. Com ha autocrítica, Àngel Dalmau va valorar que «657 vots a la capital no està malament» tot i confessar que «pensava que tindríem uns 200 vots més». «Jo ja sabia, interiorment, que costaria molt guanyar, era improbable però tanta diferència amb els que han guanyat, no m’ho esperava», va admetre. 

Finalment, terceravia va tancar amb 490 vots, un 10,74% del total. La cap de llista, Emi Matarrodona, es va mostrar contenta pels resultats, ja que «sortim de res pràcticament, només d’Unió Laurediana a Sant Julià i aquí el resultat de 440 i pocs vots per a nosaltres, és molt important».