Les associacions de monitors d’esquí  del país discrepen al voltant d’una suposada priorització dels professors temporers per sobre dels nacionals que va denunciar públicament la setmana passada l’Associació Andorrana de Monitors d’Esquí (AAME). Aquesta va afirmar que les estacions prefereixen allargar el contracte fins a final de temporada a professionals que venen d’altres països abans que als locals.

En aquest sentit, el president de l’entitat, Carles Iriarte, va exposar que «tenim molts monitors del país, andorrans, que tenen més de 20 anys d’experiència, a qui se’ls ha acabat el contracte al març i a qui normalment se’ls hi ampliava fins a Setmana Santa però que enguany no els renoven». «Les empreses opten per contractar monitors comunitaris i extracomunitaris fins a final de temporada», afegia. 

D’altra banda, Josep Maria Pantebre, representant de l’Aapeda (Associació Andorrana de Professionals de l’Esquí i Disciplines Associades), va assegurar que «que els temporers tenen prioritat és totalment fals. A l’empresa en la qual jo estic treballant [Saetde] sempre s’ha donat prioritat a la gent del país. Sí que és veritat que hi ha temporers que fa 10, 15 o, fins i tot, 22 anys que estan treballant a la mateixa empresa i a aquesta gent se’ls ha de donar també un tracte de fidelitat».

A més, Pantebre va assegurar que «s’ha hagut de canviar el sistema que els monitors teníem anteriorment a l’hora de treballar per culpa que l’AAME va fer aquelles denúncies dient que els contractes eren il·legals. Per això, ara s’estan repartint més les hores. Jo també he rebut menys hores de les que estava fent fa cinc anys, però és perquè s’està repartint entre tots els monitors que venen de fora, i tampoc ho veig malament».

Més desavinences

Un altre dels elements conflictius entre les dues associacions és el fet que l’AAME considera que ser monitor d’esquí no és rentable i opina que s’hauria de liberalitzar la professió. En aquest sentit l’Aapeda va apuntar que «defensen que hem de treballar com a independents i jo crec que això s’ha de valorar perquè s’ha de tenir una assegurança de responsabilitat civil i ara me l’està donant l’empresa, igual que la cotització de la CASS. I tot això m’ho gestiona una persona i això s’ha de pagar amb una part del que recaptem. L’empresa m’ofereix un secretariat, un material, un uniforme...».

Així mateix, des de l’Aapeda critiquen que l’AAME faci les peticions sense tenir-los en compte. «Qualsevol tipus de proposta que estigui bé per la professió s’ha de mirar i analitzar. Creiem que es poden posar ofertes sobre la taula però sempre parlant amb les escoles d’esquí i amb Ski Andorra. Hem d’arribar a un conveni que ens vagi bé a tots», considerava Pantebre.

«Nosaltres cada vegada que parlem amb Ski Andorra se’ns està escoltant, cada vegada que parlem amb les diferents escoles d’esquí del país, ens escolten. En algunes coses ens diuen que sí i en altres que s’ha de valorar però de totes maneres hi ha una comunicació i aquesta fa que les coses vagin millor», comentava. «No estem d’acord amb el que diu l’AAME i no ens sentim representats per ells», va concloure.

Les preguntes als polítics

L’AAME va enviar dimarts passat via correu electrònic un seguit de preguntes sobre la seva professió a els set llistes nacionals i a les dues territorials amb l’objectiu que, tal com va explicar el president de l’associació, «els nostres socis i simpatitzants tinguin en compte les respostes al moment d’emetre el seu vot». És per això que van posar com a data límit divendres. Malgrat que DA i el PS responguessin el correu el mateix dia afirmant que contestarien les preguntes, finalment van ser només els socialdemòcrates i L’A els que ho van fer.

En aquest sentit, els liberals van allargar la mà a escoltar les seves demandes i van qualificar la professió de «desemparada» alhora que es mostraven favorables a la seva liberalització. Quant al PS, van sentenciar que les respostes s’havien de consensuar des del Comitè Directiu que es reuniria passats els comicis.