Podia ser un matí del 22 de desembre al Teatre Real de Madrid on els infants del Col·legi Sant Ildefons van cantant números de la Loteria Nacional, però a l’antiga Casa Comunal de Sant Julià de Lòria qui portava la veu cantant era una dona que amb el seu micròfon de diadema anava anunciant els noms dels electors per autoritzar-los a introduir les paperetes —blaves per les nacionals i blanques per les territorials— a les urnes. Entre els sintagmes que més van ressonar figuren els Besolí o els Areny, en ambdós casos amb 21 persones inscrites amb aquest primer cognom al cens electoral. 

Joan Jordi Areny: «Les llistes han de ser obertes per poder votar a les persones, no a les candidatures»

Precisament un d’aquests il·lustres cognoms pertany al Joan Jordi Areny, qui fou membre del Consell General de les Valls per Sant Julià de Lòria entre el 1986 i el 1992. En la seva època «no hi havia partits», quelcom que l’agradaria extrapolar a l’hora d’anar a votar amb «llistes obertes» on poder escollir «persones i no candidatures». Per a ell, aquesta campanya ha tingut un caire populista perquè «els polítics no han concretat d’on trauran els diners per poder pagar les mesures».

De totes maneres, la pluralitat de candidatures ha propiciat la participació i els lauredians, vestits de gal·la, s’han armat de paciència mentre feien una cua que s’enfilava pel carrer de la Casa Comuna. Per amenitzar l’espera alguns han optat per esmorzar a la sala on, com és tradició, s’ofereixen coques, fuet  i xocolata.  «La brioixeria és de la Pastisseria Lacasa» diu l’Aitor Neira, que l’han contractat per donar un cop de mà en aquesta contesa electoral. 

Hicham: «Has vist la gent que està fent cua fora? La gent vol canvi! Aquesta parròquia vol tenir veu en el Govern»

Entre els congregats al brunch electoral hi ha l’andorrà d’origen musulmà més famós de la parròquia: en Hicham Jamila, conegut per haver aparegut al programa de TV3 El Foraster. Ara ja no és jardiner i treballa com a tècnic de manteniment al Centre Cultural i de Congressos Lauredià. «Has vist la gent que està fent cua? La gent vol canvi! Aquesta parròquia vol tenir veu en el Govern» exclama de manera contundent.

«Un canvi» també és el que desitja la Fiona Areny, que amb 19 anys s’estrena en una cita electoral. Acompanyat de la seva «orgullosa» mare i del seu germà Eric de 22 anys, que vota per segon cop, expressa que «vaig dubtar una mica però al final tenia clar que volia anar a votar».

Montserrat: «No he fallat mai i tinc molta il·lusió. Jo sempre dic a veure si puc venir a votar a les següents»

Molts joves entrant en una de les cinc cabines habilitades per introduir les paperetes en els sobres però també n’hi ha d’altres més grans com la Montserrat Ainoza. «No he fallat mai i tinc molta il·lusió. Jo sempre dic a veure si puc venir a votar a les següents». Amb tot, la felicitat no és completa perquè el seu marit l’hagués agradat anar a votar i no ha pogut fer-ho. «No està habilitat per les persones que tenen mobilitat reduïda» comenta el seu fill Ramón Ibarz. 

«On està el PS a les territorials?»

Aquestes són les terceres eleccions —en porta dues de generals i una de comunals— en les quals Josep Torné s’encarrega de regular l’ordre dins del punt de votació a la Casa Comunal de Sant Julià de Lòria. La seva posició de custòdia de les cabines permet resoldre dubtes a aquells novells electors que encara no saben com funciona això d’haver de votar amb dues paperetes diferents. No obstant això, durant la jornada d’ahir també es va trobar diversos casos on «sobretot gent gran» va requerir la seva ajuda. 

«On està la papereta del PS a les territorials?» li van preguntar en repetides ocasions «alguns que anaven una mica despistats», obviant així que per a aquests comicis els socialdemòcrates anaven de la mà amb els liberals sota la nomenclatura de d’Acord a les set llistes parroquials. 

D’altra banda, el seu company Jordi Sancho, de 55 anys, va tenir feina extra per haver de reposar paperetes d’L’A en una de les cinc cabines. I no es perquè s’haguessin esgotat, sinó perquè «van desaparèixer de cop». En qualsevol cas, Sancho va relativitzar aquest succés perquè «sempre hi ha algú que en cada elecció es vol fer el graciós».