L’objectiu de Demòcrates és clar i s’ha anat repetint durant tota la campanya: revalidar la majoria. I per aconseguir-ho han repetit per activa i per passiva el nou crit de guerra: «sí (Es)pot». Un joc de paraules evident, potser poc treballat, però clar i eficaç, ja que acompanyat al ritme de les palmades de mans arriba a enganxar-se fàcilment.

I és que més enllà del suport incondicional dels seus –que en moltes ocasions seguien a Xavier Espot per totes les reunions de poble del país–, el cap de llista de Demòcrates només ha rebut crítiques i atacs per part dels seus adversaris polítics. I ep! No és pas per defensar-lo, que ja ho té això el joc electoral. Entre les més destacables, la del inconfusible Alfons Clavera, que no va perdre cap ocasió per retreure Espot el plagi de part del seu programa electoral, les famoses zones franques. Caldrà patentar els punts programàtics o marcar en copy right les propostes en les properes eleccions per evitar picabaralles estèrils. 

Sens dubte, però, la proposta més atacada dels Demòcrates va ser el Servei d’Atenció Integrada per a les dones que, entre d’altres coses, vol acompanyar a les persones que vulguin avortar fora del país. El punt programàtic ha protagonitzat un dels pocs moments fora de la cordialitat de la campanya quan Clavera –novament– va presentar-se davant de la Batllia per demanar a la Fiscalia que estudiés si Espot havia comés alguna il·legalitat. El cap de llista demòcrata, però, no ha perdut els papers en cap moment de la campanya. I fins i tot quan, a mitja campanya i davant de més de 400 persones concentrades a Escaldes-Engordany, va anunciar que es posava «èpic» perquè així li havien demanat, únicament va atacar al líder del PS, Pere López, però sempre amb un to correcte, seriós, tranquil. 

A mesura que avançaven els dies, però, la pressió, les hores i el gran gruix d’actes convocats per la formació taronja es van acabar reflectint al rostre de Xavier Espot, clarament fatigat. Però com bé diuen les mares «qui està cansat, és perquè fa la feina», tot i que no sempre l’esforç té el resultat que un espera.