Andrés intenta refusar una pilota alta dins de l'area del Lusitans molestat pel punta del Pidasa Beto, ahir Foto: ORIOL LLAURADÓ

Diu el meu company Rafa Mora en el titular de la crònica d'avui de Primera que el Lusitans revoluciona la Lliga. Sí, l'ha liat grossa perquè ha pogut derrotar el totpoderós Pidasa Santa Coloma. Jo, realment, no ho esperava però això havia de passar algun dia. L'equip de Xavi Roura i el Matecosa Sant Julià són sempre els favorits quan no juguen l'un contra l'altre i és estrany, molt estrany, que perdin.

Ahir va passar i la zona alta s'ha posat més atractiva que mai, amb Matecosa –l'únic invicte, dada que reforça el que deia– líder amb 17 punts, Pidasa i Construccions la Posa Lusitans amb 16 i Escale amb 15. Podria dir que la Lliga continua sent fluixeta, que hi han partits infumables com per exemple el clàssic de fa dues setmanes que va acabar 0-0 en el marcador i en tot... Però no oblidin que aquesta és la nostra Lliga, no la podem menysprear i reconeguin que en emoció no podem demanar-ne més. Em sembla que aquesta victòria de l'equip de Vicens Marqués és com una mena d'atemptat contra els dos totpoderosos que a punt va estar l'Escale de provocar-lo el curs passat disputant-se el títol en la última jornada. Llavors no li va sortir i ara sabem que encara queden molts diumenges per arribar al maig però està clar que el Lusitans s'ha saltat el protocol i ha fet que els que pensen que la Lliga Nacional és cosa de dos comenci a dubtar

Igual a la part baixa

A la part baixa de Primera el discurs és pràcticament el mateix. Els quatre estan en un puny. D'un diumenge a l'altre pot variar l'ordre en la classificació i les places de descens directe i de promoció perquè la cosa està tan igualada aquí com a dalt. Ara mateix el Construccions Modernes Inter d'Escaldes és cinquè amb set punts però no pot respirar tranquil perquè amb quatre hi han el Gestions JR Principat –sisè– i l'Encamp –promocionaria– però aquests tampoc no poden abaixar la guàrdia perquè a un triomf d'ells està el Bar la Fira Casa Benfica, l'únic que encara no ha guanyat.

El que no m'acaba de convèncer dins de tanta emoció és la diferència entre el quart i el cinquè classificat. Hi ha un abisme. Ara mateix, en números, vuit punts que pressumiblement acabin sent uns vint quan acabi la temporada regular. Això és el que sempre ha devaluat la nostra lliga i si mirem cinc anys enrera –per dir una xifra– s'ha limitat bastant perquè llavors es podia veure una golejada del segon al tercer o el quart que ara ja és molt difícil que passi, però aquest problema encara està allà.

Sinó mirin: per posar un exemple en la cinquena jornada van jugar Pidasa-Matecosa (0-0), Lusitans-Encamp (5-0), Gestions JR-Construccions Modernes (2-2) i Bar la Fira-Escale (0-10). Dos empats entre dos rivals directes i dues golejades d'equips de play-off per al títol als de lluita pel descens. I trobem també una maneta de l'Escale al Construccions Modernes, un set del Pidasa a l'Encamp, el dit 0-10 de l'Escale que va endosar també el Pidasa al Construccions Modernes, un 12-1 del Pidasa al Bar la Fira o el 0-8 d'ahir del Matecosa a l'Encamp. Hi ha tanta igualtat i desigualtat alhora que desconcerta.

Per a més informació consulti l'edició en paper.