Xavier Espot es presenta a les eleccions amb l’objectiu de revalidar la majoria absoluta i tirar endavant el que considera «el millor projecte per al futur del país». 

–Ha dit en més d’una ocasió que l’objectiu és revalidar la majoria. Seria un fracàs no aconseguir-ho?
–No sé si es pot qualificar de fracàs, en tot cas la fita que ens marquem nosaltres és poder assolir aquesta majoria absoluta. Bàsicament perquè és la millor garantia per poder aplicar en els seus propis termes el programa polític i per tant desenvolupar el projecte polític de futur sobre el qual concorrem en les eleccions. No contemplem ara mateix cap altres escenari que no sigui aquest. 

–Les enquestes, i vostè mateix, ha centrat la disputa entre DA i PS. Per què considera que el model socialdemòcrata és l’únic que pot arribar a sumar més vots que el demòcrata?
–Si mirem les enquestes només hi ha dues possibilitats reals i fonamentades de tenir suports suficients com per poder tenir majoria parlamentària. El PS amb el suport velat però evident dels liberals demostra que si hi ha la possibilitat de fer cap de Govern a Pere López ho faran. Crec que les coalicions territorials de d’Acord ja van en aquest sentit. Al final és tots contra DA o fer fora DA sigui com sigui, encara que sigui amb pactes difícilment justificables des del punt de vista de la coherència política. Crec que s’albiren dos visions d’Estat i de país molt diferents i que la tria que tenen els electors també és molt clara des d’aquest punt de vista. 
 
–Per tant, dona per fet que si el PS treu un bon resultat, López i Gallardo faran extensible el pacte a nivell nacional per governar. 
–Per fer fora DA del govern faran el que calgui i segur que L’A donarà suport a la investidura del senyor López. Això, però, obrirà un període d’inestabilitat política evident perquè els dos socis de coalició tenen propostes programàtiques i una visió ideològica tan diferent que serà dolent pel país. Afrontar els projectes estratègics que tenim ara amb un govern fràgil i incoherent que tindrà moltes dificultats per trobar un denominador comú seria un fre pel desenvolupament econòmic, un fre pel nostre estat del benestar i un fre a tot una sèrie de projectes estratègics com per exemple l’acord d’associació amb Europa.

–En el mateix escenari, amb qui es veuen disposats a fer un pacte postelectoral? S’ha parlat molt de la Massana, tenen assegurat el suport de CC?
–Les úniques dues forces que descartem, bàsicament perquè són ells que ho han descartat per la via unilateral, són el PS i L’A. Nosaltres, tinguem o no majoria absoluta, el que volem és portar una política de màxima col·laboració i d’intentar teixir consensos amplis.

–Durant la campanya han sortit estudis i enquestes d’instituts que fins ara no es coneixien. Ho va atribuir a una maniobra de desgast. Creu que els pot afectar a nivell electoral? 
–L’efecte que puguin tenir les enquestes sempre és una arma de doble fil. Crec que evidentment marquen unes tendències que, si són bones –com les del CRES a les quals dono més credibilitat que a les que no sabem d’on surten– aporten optimisme però també s’han d’agafar amb molta prudència. 

–Una de les grans polèmiques d’aquesta legislatura l’ha protagonitzat la recent aprovada llei de la Funció Pública. Tem que els passi factura a nivell electoral? Es plantegen canviar-la?  
–És evident que tindrà un impacte negatiu però també ho és, i així ho hem d’explicar, que no és una mala llei. És una llei que obre perspectives de progressió dins d’una carrera professional. L’únic aspecte que es podria qualificar de detriment econòmic és la substitució de triennis per quinquennis però mantenim un complement d’antiguitat que es veurà compensat també per tot una sèrie de complements lligats a la productivitat i a l’acompliment de la bona feina. Per tant, crec que no és una mala llei tot i que no tanco la porta a poder fer retocs puntuals si hi ha qüestions que generen equitats o distorsions. 

–La seva proposta d’acompanyament a les dones que volen avortar ha acabat a la Fiscalia per part de Clavera i ha estat titllada per part dels liberals de «cooperador de delictes». 
–Com a mínim nosaltres hem posat una proposta i una solució sobre la taula. Crec que dir que faran un referèndum però sense posicionar-se no és una proposta massa constructiva ni que avanci massa sobre els drets de les dones. Estem parlant d’un servei que donarà suport mèdic, psicològic, social i jurídic a les dones que ja estan determinades a avortar i que de totes maners ho farien però segurament sense l’acompanyament o l’ajut necessari, especialment les que estan en situació de precarietat o exclusió social. També és un servei destinat a l’adopció en el cas de les dones que tinguin un fill o l’estiguin esperant i no el vulguin tenir però tampoc vulguin avortar. També és un servei per donar atenció psicològica a les parelles que tenen fracassos reiterats en processos de reproducció assistida. Al final és donar una atenció integral allà on ara no hi ha res. 

–Una de les grans problemàtiques d’aquesta legislatura ha estat l’augment del preu del lloguer. Han proposat un acord amb l’associació de bancs per posar al mercat els pisos buits que tenen. Com s’articularia aquesta proposta? 
–Els hi hem sotmès una proposta de conveni i estem a l’espera de la seva resposta. La idea és que el paquet de pisos buits que ells tenen es cedissin al Govern per tal que els gestionés, els pogués destinar a aquelles persones que tenen més necessitat d’habitatge social i a un preu assequible. A més, nosaltres pagaríem també una renda moderada als bancs, amb el ben entès que si ells volen recuperar aquell pis també ho puguin fer. En aquest cas, s’hauria de donar un termini raonable per poder desocupar-lo. Però al menys temporalment tindríem un paquet de pisos que estigui en el mercat de lloguer i el puguem destinar a aquelles persones més necessitades. 

–Han anunciat que volen apujar el salari mínim a 1.200 euros de forma progressiva per tal que les petites i mitjanes empreses puguin assumir l’increment. Fa anys, però, que en la majoria d’empreses del sector privat no es pugen els sous ni amb l’IPC. És desigual el tracte empresa-treballador?
–No, es tracta de trobar una solució que al final beneficiï als treballadors i als empresaris. Si ara obliguem als empresaris ha incrementar un 30 o un 40% el salari mínim molts hauran de tancar les portes i això comportarà acomiadaments. Per aquells que cobren més del salari mínim i fins a 24.000 euros, el Govern també ha trencat el tabú i ha obert la porta a un increment de com a mínim l’IPC. És important començar a establir una obligació de les empreses d’anar revaloritzant els salaris d’acord amb l’IPC perquè el creixement del salari pugui acompanyar el creixement del cost de la vida. 

–Altres formacions proposen un increment de cop i fins i tot més elevat. Són propostes populistes?
–No sé si són populistes però evidentment en aquest cas, a diferència de la Llei de la Funció Pública, són de fàcil implementació perquè amb un decret del Govern es pot incrementar el salari mínim. Ara bé, no sé si han calibrat les conseqüències que això suposaria pels petits empresaris del país i de retruc pels seus treballadors. 

–És evident que cal actuar sobre el sistema de pensions per mantenir-ne la sostenibilitat. Ja han dit que aposten per un pacte d’Estat i que les mesures s’hauran de decidir dins d’aquest marc, però personalment quina o quin conjunt d’accions creu que s’haurien de dur a terme?
–Com tot, si som capaços d’adoptar un paquet diferenciat de mesures al final acabarem impactant menys en el col·lectiu destinatari d’una mesura concreta. Crec que no ens hem de focalitzar en l’allargament de l’edat de jubilació perquè tots els estudis diuen que això té un impacte limitat, donant entre 5 o 6 anys d’oxigen al sistema. Per tant, crec que totes les mesures que va apuntar el consell d’administració de la CASS s’han d’estudiar per mirar si s’han d’implementar. Augment de les cotitzacions, allargament de la jubilació, canvi del valor del punt i un topall per a les pensions màximes. 

–Ha fet autocrítica amb la comunicació de les negociacions amb Europa però quin és el motiu per no haver estat transparents?
–Crec que s’ha de distingir entre dos punts. Quan les formacions polítiques critiquen la manca de transparència i la manca d’informació pel que a elles respecta crec que no és cert. Crec que s’han fet lectures comentades del propi contingut de l’acord d’associació, se’ls ha anat informant puntualment de cada reunió que s’ha mantingut a Brussel·les, s’han fet múltiples compareixences. Altra cosa és que a ells ja els convingui barrejar-ho tot i confondre en el sentit de dir que aquesta manca d’informació que hi ha hagut amb la ciutadania i que reconec, també s’ha fet extensiva a les formacions polítiques. Ara, pel que fa a la ciutadania l’explicació és que hem estat tan concentrats i tan atents a convèncer la Unió Europea de les nostres especificitats  i al nostra realitat per anar assolint bons acords sectorials que a vegades hem descuidat una mica el conjunt de la nostra població.