L’actual rector de la Universitat d’Andorra (UdA), Miquel Nicolau, considera que en els pròxims anys el centre podria arribar a doblar el nombre d’estudiants fins a situar-se al voltant dels 3.000. «Una mida perfectament assumible i integrada al país», va matisar Nicolau en una entrevista a aquest rotatiu tot anunciant que, si és reelegit en el càrrec, veu factible aconseguir els 2.000 o 2.200 alumnes en el decurs dels següents cinc anys.

El creixement dels últims anys, que ha permès superar els 500 estudiants de formació reglada i apropar-se als 1.300 de formació continuada, s’explica sobretot pel coneixement intern del país. «Gran part dels estudiants d’Andorra que cursen les carreres que oferim es queden a l’UdA i també cada vegada venen més estudiants de l’estranger, ara mateix al voltant d’un 30% de l’alumnat», va aclarir el rector de l’UdA. Malgrat tenir la certesa que queda camí per recórrer perquè «encara som una mica massa petits», Nicolau va advertir que abans cal resoldre la falta d’espais i la poca oferta de màsters presencials.

Futura ampliació

Pel que fa al primer escull, el rector ja es va preocupar de traslladar la necessitat d’ampliar les instal·lacions universitàries al ministre d’Educació i Ensenyament Superior, Eric Jover, i va obtenir el seu compromís, però arribat el final de la legislatura no es va concretar cap mesura. De tota manera, tal com va ressaltar Nicolau, tots els partits polítics han incorporat aquesta promesa al seu programa electoral, per tant, hi hagi el Govern que hi hagi, confia «arribar a un acord per generar aquests nous espais i també una residència per als estudiants».

L’UdA té capacitat per llogar locals propers al centre per resoldre la falta d’espais només a mig termini

Malgrat que el projecte encara no està massa desenvolupat, el rector va avançar que l’aposta és per Sant Julià. «La idea és buscar uns espais com més propers millor, per tal d’evitar sobrecostos en la infraestructura», va puntualitzar. Ara bé, té clar que es tracti d’un espai aprofitat o d’un nou edifici, cal temps i no arribarà d’immediat. Per això, va explicar que actualment ja estan buscant espais provisionals per donar resposta al creixement d’estudiants abans que disposin de l’ampliació. «Podríem llogar alguns locals que hi ha al costat de la universitat i que inclús ens permetrien establir una connexió directa amb el centre», va detallar Nicolau. Segons va indicar, l’UdA té capacitat per resoldre el problema a mig termini, però per a l’ampliació caldrà l’ajuda del Govern. «Tot i així, pel que fa a la residència universitària, no descartem que pugui estar gestionada pel sector privat», va deixar caure.

Unir la cadena

D’altra banda, Nicolau persegueix poder oferir tota la formació reglada a l’UdA: el bàtxelor, el màster i el doctorat. «Fins ara nosaltres hem tingut majoritàriament els dos extrems d’estudis, però els màsters els oferim únicament en format virtual, amb l’excepció de Dret, que la part pràctica és presencial. Per tant, molta gent que imparteix el primer cicle a l’UdA després ha de marxar a fora per poder continuar estudiant de forma presencial un màster».

Miquel Nicolau: «Gran part dels estudiants d’Andorra que cursen les carreres que oferim es queden a l’UdA i cada vegada venen més estrangers»

«Ens falten els màsters de continuació perquè la gent vulgui seguir estudiant aquí i després fer-hi el doctorat», va prosseguir Nicolau tot anunciant que ja estan pensant-ne de nous. «Volem un màster més transversal que proporcioni coneixements del món empresarial i que pugui donar sortida a la majoria de titulars d’altres carreres», va limitar-se a avançar el rector. De fet, en cas d’encadenar un altre mandat, ja va assenyalar que posarà en marxa «un grup de treball de prospectiva de noves titulacions integrat per professors, estudiants, antics alumnes, gent de la societat civil, professionals de diferents àmbits i tècnics del Govern».

Foment de la recerca

A més, el rector de l’UdA considera que la creació de nous màsters presencials ajudaria «no només que els estudiants puguin continuar la seva formació a Andorra, sinó que després realitzin el doctorat al mateix centre universitari i puguin incorporar-se en un dels quatre grups de recerca amb què comptem». De fet, Nicolau va reconèixer que aquest és un del aspectes que li hauria agradat desenvolupar més durant el seu primer mandat i que no ha pogut fer. «I ens falten doctorats a temps complet», va reivindicar el representant institucional de l’UdA. A nivell de xifres, en els gairebé deu anys que els doctorats porten en marxa, s’han doctorat un total de deu estudiants i properament n’hi haurà un onzè. «Ara tenim unes bases per fer aquest salt», va sentenciar Nicolau tot desitjant que en els propers anys «la universitat pugui destinar entre un 20 i un 25% del seus recursos a la recerca».