Quan s’utilitza alguna paraula en un altre idioma que no és el propi, es fa perquè és un neologisme que no té encara traducció o simplement perquè queda millor fer-ho. A Andorra últimament estem nodrint -nos molt d’anglicismes. Especialment amb els noms, convertint-nos en més internacionals (o això es pensa) i es col·loquen noms com The Cloud o The Shopping Mile a les coses. El debat sobre economia no només va portar ball de xifres, normal en aquesta dinàmica, sinó que també va ser una bona classe d’anglès. A vegades s’ha d’obrir el diccionari. Cluster, call center, coworking, blockchain, trust, family office, renting, leasing i label són alguns dels anglicismes que vam sentir. Però si es tracta d’aprendre llengües em quedo amb l’expressió de Joan Carles Camp: «Tutti pleni i tutti quanti». Clar i italià per definir com valora que ha actuat el Govern a les darreres legislatures.

Són moltes les paraules foranes que els polítics estan utilitzant en campanya, i potser haurien de tenir un savoir-faire per comptar amb un engagement amb la ciutadania o els hi diran arrivederci. Vaja, jo tampoc me n’he pogut estar de fer servir paraules d’altres idiomes. Tots plegats deu ser l’acord d’associació o l’entrada d’inversió estrangera que ens fa aprendre llengües. Serà la globalització. Alguns d’aquests mots durant el debat els va emprar Ferran Costa, mostrant la seva bona dicció i experiència en això d’escoles d’idiomes. El representant liberal de seguida va treure el fuet, amb Carles Enseñat rebent a tort i dret. L’enfrontament va ser directe, amb Costa portant la veu cantant i Enseñat contestant-li. Per començar, ben contundent. Acusa els Demòcrates que abans de la seva presència al Govern «era un món apocalíptic i ens l’han deixat de flors i violes». No només li va parlar del descens de la inversió estrangera i que viuen una realitat diferent, sinó també d’informàtica, perquè «el tema dels ordinadors ja fa temps que existeix» i en canvi la digitalització no la porten massa bé. 

També li va treure tota la llista de coses que no han vist la llum, que l’executiu no ha portat a terme. La va fer llarga: Ràfting, font de colors, RTVA a Ràdio Andorra, recinte multifuncional, Cramea, acord d’associació, casino, heliport i The Cloud. Enseñat assegurava que tothom compta a la seva esquena amb projectes fallits, però l’argument no li va servir massa a Costa. Tots dos es van acusar de faltar a la veritat i segur que després del debat no van anar a prendre quelcom plegats. 

Benvinguts gràfics

Quan es parla d’economia, els balls de números acostumen a ser protagonistes. El públic no els reté massa, fora que siguin bons o dolents. I en aquestes la millor pensada (sense descobrir la sopa d’all) la va tenir Jordi Font, l’únic en portar uns gràfics per mostrar-los. Força entenedor i que segur que va quedar més al cap per veure quins són els salaris mitjans de la població del país. Aquelles xifres que sempre quan es fan públiques ens posem les mans al cap, perquè vol dir que si són reals, hi ha alguns que cobren molt, perquè el sou de bona part de la gent no hi arriba ni s’hi acosta. Rafel Gaytan també es va sumar a les representacions gràfiques, però aquest per mostrar els papers que duia a la mà, i la veritat, no es veien tant. Qui es va afegir a aquesta festa de recursos visuals va ser Delfí Roca, en l’exposició final que tenien els convidats per demanar el vot. I que millor que mostrar el cartellet de ‘Vota Sí al Progrés’ per a que tothom li quedi a la retina.

Zona franca

Cada dia ho estem sentint, i és necessari ja, que es faci oficial qui en té l’autoria del projecte. UPA és qui més ressò se’n fa, i Demòcrates ho va exposant. Els primers assenyalen als segons que els han copiat el programa. Manel Ugart va desglossar durant bona part del debat tots els detalls del projecte. La nova activitat econòmica estarà dirigida per a treballadors andorrans i residents, així que si guanya qualsevol d’aquests dos partits, ja es poden començar a fer cues per buscar-hi feina. Perquè a més n’hi haurà dues, una al Pas de la Casa i l’altra a Sant Julià de Lòria. Si la victòria és d’Espot segur que Costa estarà especialment atent a la confecció d’aquestes dues zones franques, per poder  ampliar en un proper debat o sessió al Consell General la llista de projectes que des de Demòcrates no han complert. I potser els hi diu amb alguna paraula en anglès. To be continued.