Passat l’equador de la campanya electoral, hi ha una sèrie de missatges amb els quals ens estan bombardejant repetidament. Hi ha certes paraules i arguments que ja ens els sabem de memòria. Només ha calgut una setmana per a que ressonin en el nostre cervell com qui juga a frontó, impactant i ressonant que és un no parar. Proposo que d’aquí a diumenge, dia de deixar els vots a les urnes, hi hagi una sèrie de termes que no s’utilitzin. Com en els concursos i jocs que s’ha d’arribar a encertar una paraula sense poder emprar-ne d’altres. En aquest cas seria ben fàcil. Si toca endevinar les negociacions sobre l’acord d’associació amb la Unió Europea, a la targeta de les paraules prohibides apareixeran: manca d’informació, 30 compareixences, Liechtenstein, IVA del 15%, línies vermelles, pacte d’estat i especificitats. Qui en digui qualsevol d’aquestes quedarà eliminat i veient com s’estan desenvolupant els debats i les declaracions als mitjans de comunicació, segur que la majoria quedarien eliminats. Més d’un només mossegant-se la llengua podria evitar-ho. És superior a ells.

Però els polítics també són capaços de sorprendre’ns, molt de tant en tant. Al debat va sorgir un nou concepte, el de Made in Andorra. Concepte en anglès que no desentona gens amb els que darrerament es bategen coses al país. La creació de zones franques, un altre dels conceptes estrella d’aquesta campanya que a més compta amb un litigi de drets d’autor, és el permet introduir el ‘fet a Andorra’. Lluís Llamazares, d’UPA, és qui va llançar-ho a l’aire. Les seves intervencions van ser les justes, explicant bàsicament el programa amb una carpeta a la mà que li donava un toc de cantant de coral.

Torna Liechtenstein

Si en el debat entre els set candidats de dilluns passat va començar a sonar amb força el nom de Liechtenstein, amb Eusebi Nomen com a màxim promotor d’informació d’aquest país, ahir es vivia un nou capítol. Un dels molts que s’han produït aquesta setmana. Perquè Liechtenstein l’hem anat sentint al llarg dels dies i és un dels conceptes que proposo no es pugui utilitzar. Després de les eleccions, ja podrà tornar a anomenar-se, perquè una visita a aquell país val la pena. Llamazares va ser qui va treure el tema aquest cop, volent arribar a un acord seguint paràmetres de quilòmetres quadrats com fa aquest estat. Landry Riba es va sumar a la festa per anomenar Liechtenstein, perquè és un cas especial diu, i va treure un altre nom: Malta. Serà el país que a partir d’ara sentirem en boca dels polítics? Perquè també compta amb una sèrie d’adaptacions tenint en compte la permeabilitat de la UE. Veurem si els pròxims dies seguirem sentint el nom de l’illa.

Els tres mosqueters

Un per tots i tots per a un. Aquest era el lema que Alexandre Dumas va fer famós a la seva novel·la Els tres mosqueters. Vam poder veure representats a Athos, Portos i Aramis en les figures de Riba, Jaume Bartumeu i Marc Magallón. Això sí, ni França Ribaraygua, ni Judith Salazar ni Llamazares van recollir el guant per ser D’Artagnan. Tots tres van unir les seves diferències per defensar l’idoneïtat de l’acord d’associació. Van fer-ho contra un enemic comú. Seguint la història de Dumas, el cardenal Richelieu era Pere Revert, que es va mostrar sempre impertorbable als atacs amb el floret dels espadatxins polítics que tenia al voltant.

Professor Bartumeu

Amb el seu talant, Bartumeu va renyar i posar ordre davant arguments que considerava no reals. «No podem sentir tantes barbaritats una rere l’altra i la resta fer veure que no ho hem escoltat». Així es pronunciava davant les paraules de Revert, qui més va rebre, així com «un pati d’escola serà per vostè», davant les insinuacions del seu rival polític. També li va tocar a Llamazares quan va assegurar que amb l’acord s’entregaria Andorra a una mafia. «Unes manifestacions gratuïtes» que l’únic que fan és posar Pánico en las calles. No feia al senyor Bartumeu tant punk. El títol és d’una cançó d’MCD. H