Cinc dies per convèncer els electors. Aquest és el termini que els queda als candidats a cap de Govern abans de les eleccions i sabedors de la importància de l’esprint final, el número u de la llista taronja va confrontar ahir els dos models de país que assegura que es juguen en aquests comicis: el model del PS amb «L’A al darrera» que «és el model de la pujada d’impostos, de la fractura social inexistent, dels funcionaris contra els no funcionaris, dels treballadors contra els empresaris, dels bons contra els dolents» i el model «on tothom compta, siguin o no andorrans». Qui també va fer referència a les polítiques dels socialdemòcrates va ser la número 2, Roser Suñé, assegurant que «no m’agrada quan parlen de fractura social, perquè això és jugar amb la por». 

El candidat taronja confronta el model del PS «de la pujada d’impostos» amb un «model de país per a tothom»

Per tot plegat, Espot va demanar un últim esforç als simpatitzants i candidats per «explicar el nostre projecte porta a porta i arribar a tothom». L’acte, que va aplegar més de 400 persones a la parròquia nativa del cap de llista, va finalitzar amb tots els candidats sobre l’escenari a crits de «si (Es)pot» i amb un reconeixement per la feina feta a l’encara cap de Govern en funcions, Toni Martí. 

La fiscalitat i el model social 

En una clara intenció de centralitzar la disputa entre Espot-López, el líder demòcrata també va fer al·lusió dels socialdemòcrates en mig del seu discurs, especialment en referència al model social que dibuixen tots dos partits. En aquest sentit, Espot es presenta com l’opció «realista» que «no fa volar coloms». «Apostem per polítiques de centre reformista» que busquen «no només donar prestacions econòmiques sinó ajudes de forma transitòria per ajudar a les persones amb situacions difícil a sortir-ne». «El 98% de les persones que necessiten una prestació el que volen és que el Govern els ajudi puntualment a tornar a involucrar-se a la societat», va afirmar basant-se en la seva experiència como a ministre d’Afers Socials. Tot plegat és possible, segons va afirmar, «sense incrementar la pressió fiscal» i, per tant, sense apujar impostos, contràriament al que ha anunciat el socialdemòcrata. «Després de fer promeses durant tota la legislatura, per fi el PS ha dit la veritat i ha ensenyat l’altra cara de la moneda afirmant que caldrà apujar els impostos», va retreure Espot tot citant algunes de les mesures que vol impulsar Pere López com ara la taxació amb un 20% l’IRPF dels salaris més alts. Unes accions que, a parer del taronja, «poden posar en risc la competitivitat del país i suposar la fi de les residències passives, ofegant els empresaris i fent patir els treballadors». «Es poden fer polítiques socials sense apujar impostos», va sentenciar. 

A debat els anys de nacionalitat 

D’altra banda, i a preguntes dels periodistes, Xavier Espot va anunciar que la intenció dels demòcrates és modificar la llei de la nacionalitat «com a mínim per solucionar algunes situacions que a la pràctica s’ha evidenciat que eren injustes». En concret, es referia a aquelles persones que porten gairebé 20 anys vivint al país i per algun motiu han de marxar. Quan tornen, han de tornar a computar els anys des de zero, el que a parer d’Espot és «injust». 

Amb tot, el candidat va deixar clar que obert el debat de la nacionalitat caldrà que la formació es posicioni sobre si estan a favor o no de rebaixar els anys per aconseguir el passaport. Dins del partit, segons va indicar, hi ha persones que aposten per seguir amb els 20 anys i d’altres que estarien d’acord en reduir-ho a 15 anys «amb una contrapartida de mostrar una acreditació més intensa de l’adaptació i coneixement de les institucions i llengua catalana». 

Des d’una perspectiva personal, Espot va admetre que «una reducció de cinc anys no seria un drama» però creu que «hauríem de ser més rigorosos i tenir present si la persona realment ha fet un esforç d’adaptació i si nosaltres he fet que s’adapti». En el mateix sentit va afegir, pel que fa la doble nacionalitat, que l’acord d’associació amb la Unió Europea canvia les regles del joc «completament», ja que una de les reivindicacions per posar fi a la nacionalitat exclusiva és el fet que ara amb l’andorrana «hi ha traves excessives per poder estudiar i treballar fora del nostre país». Amb l’ingrés al mercat interior europeu «la problemàtica lligada a la nacionalitat exclusiva s’esvairà». 

DA afirma que les Pimes no suportarien apujar de cop el salari mínim

Demòcrates té clar que el 95% de les empreses del país, que són pimes, no suportarien un augment brusc del salari mínim. Així ho va afirmar ahir la número 5 de la llista nacional de DA, Ester Molné, argumentant que és per aquest motiu que els taronja aposten per un increment progressiu amb l’objectiu d’arribar a final de legislatura amb un salari mínim de 1.200 euros. Del contrari, va afegir Molné, «comportaria la mort d’algunes empreses amb la corresponent pèrdua de llocs de treball i de riquesa». «Nosaltes pensem que s’han de preservar les petites i mitjanes empeses i el que és evident és que un increment tan brusc aquests empreses no el podrien suportar», va reafirmar. 

Per tot plegat, els demòcrates proposen apujar-lo cada any «una mica més de l’IPC, tal com ja s’ha fet aquest any», tot recordant que l’índex de preu del consum s’ha via tancat amb un 0,7% i el salari s’ha apujat un 3,2%. En el mateix sentit, Molné va incidir en el fet que aquesta pujada «té una repercussió sobre les prestacions socials, que estan indexades sobre el llindar econòmic de cohesió social que correspon al salari mínim i això ha propiciat un increment de les prestacions socials».

Preguntada sobre què pensava de les propostes d’altres formacions polítiques que proposen fer l’augment de cop o fins i tot elevar-lo a 1.400 euros, Molné va preferir no entrar en valoracions de les idees d’altres partits i es va limitar a reiterar que «nosaltres ens basem en l’IPC perquè estem convençuts que apujar el salari bruscament molt més que l’IPC seria molt perjudicial per a les empreses».