• La bona defensa és la clau per mantenir el lideratge i la condició d'invicte; Cage falla un triple en l'última possessió

Matalí fa un tap a un jugador de l'ADT Tarragona ajudat per Howard, ahir al Casal Esportiu Riu Clar-Torreforta Foto: DIARI DE TARRAGONA / ALBA MARINÉ

El River Andorra va sortir victoriós de la pista de l'ADT Tarragona, una de les més complicades de la categoria que l'equip de Joan Peñarroya va assaltar per mantenir el superlatiu inici de temporada que està tenint, amb sis victòries en sis partits que el mantenen al capdavant de la classificació a l'espera del que faci demà el Clavijo en un altre pavelló de pànic com és el del Promobys Tíjola. El resultat, 61-63, ho diu tot; va ser un partidàs entre dos dels millors equips que millor estan jugant de la LEB Plata, amb molta tensió durant els 40 minuts i un final feliç.

por escènica inicial de l'ADT / L'ADT, conscient del rival que tenia davant i de la responsabilitat que tenia davant el seu públic de posar fi a la condició d'invicte del River, va tenir por escènica en els primers instants i contra un equip com el de Peñarroya això es paga. De fet acabaria sent un moment decisiu per a la resta del partit. Perquè la defensa tricolor, fèrria, amb marcatges individuals asfixiants i constants ajudes, van dificultar molt les opcions de tir locals; per contra en atac cada jugador era un recurs alhora de tirar i en només deu minuts el River ja guanyava 16-25, una diferència bastant important en aquest context.

Mantenir la concentració / A partir de llavors era qüestió de mantenir la concentració, la intensitat i el joc solidari –en equip–, que es diu ràpid, però els jugadors van complir a la perfecció i així va ser. L'equip tricolor va saber jugar amb aquesta renda, no es va deixar intimidar per l'empenta del públic i sempre es va mantenir per davant en l'electrònic, tot i que en cap moment va ser capaç d'escapar-se davant un ADT que a partir del segon quart va canviar d'imatge i va tornar a ser aquell que a casa estava intractable i que tants elogis s'havia guanyat.

Amb els dos equips entregats a la causa l'espectacle va ser dels bons, evidentment garantit amb els constants intercanvis de cistella i reforçat per la incertesa en el marcador que al descans reflectia un ja més ajustat 36-40.

Després de la pausa de nou el River va sortir com un coet per intentar sentenciar d'una vegada per totes i va arribar a posar-se 40-48 i amb una possessió que podia permetre obrir una bretxa de deu punts. L'equip de Mateo Rubio no ho va permetre i de nou va recuperar el terreny perdut, que no era un altre que situar-se a una o dues cistelles, però sempre en desavantatge.

parcial ridícul per acabar / Els nervis estaven al límit ja en els darrers deu minuts, l'emoció era màxima i tots dos equips van deixar-se el que quedava de forces en defensa. Cada cistella valia el seu pes en or en el darrer quart –10-9 en el còmput– però el River, que anava un pas per endavant, era el que tenia la paella pel mànec i va saber administrar els avantatges. L'ADT va tenir l'última possessió amb el 61-63 amb què acabaria el partit, quan quedaven vuit segons per al final però Cage, ben defensat, se la va jugar des de la línia de tres i la pilota no va tocar ni l'anella.

Peñarroya tenia raó / Deia l'entrenador de l'equip tricolor en la prèvia del partit que la clau per guanyar al Casal Esportiu Riu Clar-Torreforta estava en el joc en equip. I les estadístiques li han donat la raó. Peñarroya només va fer servir vuit jugadors, però tots ells van anotar com a mínim una cistella. Zamora amb 13 punts i Padilla amb 12 van ser els tricolors més destacats en la parcel·la anotadora; Howard i Sánchez van sumar 8; Matalí i Holmes 7; Johnson 6 i Santamaria 2. En la resta d'apartats la igualtat va ser màxima, tant en rebots (20 per 26 del River) i pilotes robades i perdudes. El bloc i una millor qualitat es van imposar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.