Pankaj Ghemawat, en un moment de la seva intervenció, ahir al matí Foto: ANA / M.T.

Llicenciat en matemàtiques aplicades per Harvard College, doctorat en economia per la Harvard University i consultor de McKinsey & Company, va ser el professor més jove de la Harvard Business School, de la qual va ser membre durant 25 anys. Després d'haver analitzat la situació d'Andorra, Ghemawat adverteix dels reptes a superar i convida a esprémer les oportunitats.

–Vostè diu que les relacions tant localitzades, com a resultat d'un vincle molt clar amb Catalunya, poden suposar un problema. ¿Per què?

–El que vull remarcar és que aquest vincle tan fort és una oportunitat però al mateix temps un gran repte. Oportunitat perquè la proximitat geogràfica i cultural facilita una millor projecció al món amb una ciutat com Barcelona, lligada com hem pogut veure amb alguns participants per aspectes pràctics com ara anar a l'hospital o a veure un partit del FC Barcelona. Però això al temps és un risc per diversos aspectes. El nivell de localització és molt superior a Andorra que a la majoria de països. A més, si l'economia catalana i espanyola no van bé, això pot ser origen dificultats. I en tercer lloc, perquè Andorra acabarà sempre a l'últim lloc de la cadena d'importacions. Per això crec que aquesta pot ser una vulnerabilitat.

–A aquest fet, s'ha de sumar el fet que el Principat tingui una economia poc diversificada, amb el turisme, el comerç i el sector financer com a pilars. ¿Per quins àmbits podria començar aquesta diversificació? ¿Per Internet i les noves tecnologies?

–Abans d'apostar per un o altre sector, el que cal és saber cap a on es vol anar. Cal tenir clar si realment es vol la diversificació. Internet, sí, pot ser una bona oportunitat, però també és una oportunitat crear clústers especialitzats i uns teixits d'empreses d'alt valor afegit. Andorra és un bon espai per a acollir negocis si s'implementa encara més la xarxa tecnològica. Tinc diversos clients que ja operen des d'Andorra, perquè veuen un bon marc per usar les tecnologies, però cal millorar en connectivitat.

–Andorra s'ha adaptat als estàndards de l'OCDE i també treballan en una reforma tributària que homologui el país amb l'entorn. Des del punt de vista empresarial, ¿en quina mesura es pot conservar el diferencial per atreure companyies foranes?

–Fixi's, Luxemburg s'ha adaptat a realitats com la Unió Europea i al temps conservar les seves particularitats, fins el punt en què ningú pot dir a dia d'avui que no continuï sent un model d'èxit. En la transparència fiscal, és evident que l'OCDE ha fet una gran pressió aconseguir una harmonització que ha afectat Andorra de manera directa. Arribats a aquest punt, i centrant-nos en la competitivitat en termes globals, hi ha un factor positiu per al Principat, i és que la tendència és la d'incrementar cada cop més les taxes per tal de garantir la viabilitat de les administracions. Si Andorra vol, dins els mínims fixats per a jugar en un mateix terreny de joc, pot continuar sent competitiva.

–El turisme també és un dels sectors que cal potenciar. Vostè ja ha assenyalat la gran desigualtat en els fluxos, pràcticament inèdita arreu del món. I ara que tant es parla de la Xina com a terra fèrtil en els negocis, ¿també és el turisme xinès un dels targets que es poden atreure en el futur via Barcelona?

–Quan em refereixo a aquesta necessitat de diversificar els països d'origen també penso en els xinesos, tot i que per tal que vinguin s'han de donar una sèrie de condicions. Els andorrans entendran que el territori és petit i no hi ha espai per un turisme tant massiu.

–En resum, Andorra ha de mirar més al món i no situar les fronteres imaginàries als països veïns i, especialment, a Catalunya.

–No cal ser iguals a la resta de països, però sí disminuir el grau de localització. Tots els països estan localitzats, però Andorra ho està molt més que la mitjana internacional. I per això seria recomanable dirigir les activitats comercials més enllà de França i Espanya.

Per a més informació consulti l'edició en paper.