El quart debat parroquial d’RTVA va ser, per fi, un debat, o el que es va acostar més a aquest concepte. Reunits, els candidats de les llistes territorials d’Escaldes-Engordany: Sílvia Calvó (DA), Josep Pubill (terceravia), Rosa Gili (d’Acord ) i Elisabet Zoppetti (SDP-Progressistes). La responsabilitat de formar part del Govern en funcions es va fer notar i Calvó es va convertir en l’ase dels cops de la resta de candidats: «M’agradaria tenir temps també per parlar de projectes de futur. No em pot donar més temps per al·lusions?», li demanava a la presentadora Calvó. 

Tot i això el debat va estar revestit d’una cordialitat i amabilitat que, de ben segur, no ha fet acte de presència en els últims mesos de legislatura al Consell General o, fins i tot, durant l’eterna precampanya viscuda. «Em permets que et digui Elisabet», deia Calvó a Zoppetti, «Sí, Sílvia», responia l’altra. Fins i tot Gili, l’antagonista més clara de Calvó, li reconeixia «jo ja sé que vostè ha estat de les que més ha treballat al Govern eh, però s’han fet un fart de dir que eren un Govern col·legiat» i per tant, els retrets se’ls va endur igualment. Malgrat defensar els seus interessos cap dels quatre candidats va dubtar a mostrar-se empàtic i a dir clarament un «estic d’acord» als seus adversaris en nombroses ocasions. 

Calvó va jugar molt bé el paper de candidata avantatjada, més tranquil·la que ningú i amb intervencions serenes i ben travades, només durant el minut inicial i el de clausura, massa forçats, massa asèptics, es notava que havien sortit del forn dels assessors. Podríem dir que Gili també jugava a la seva divisió mentre que Zoppetti i Pubill es van defensar molt dignament però es va notar la falta d’experiència als eterns debats del Consell General. 

El preu del lloguer

Escaldes-Engordany és la parròquia amb el preu del lloguer per metre quadrat més car del país i els candidats van ser interpel·lats al respecte. «Els lloguers baixarien si construir fos més barat», va argumentar Pubill, que va acusar l’Administració «d’afany recaptatori» i va considerar que cal més obra nova per abaratir els arrendaments. Gili va retreure a Calvó que el Govern només hagi fet polítiques d’habitatge «al final de la legislatura». Mentre que Zoppetti va expressar amb ironia que els números no quadren si s’han de pagar els lloguers de mercat amb els sous mínims. Un altre clàssic de la parròquia, el comerç no va despertar tantes passions però sí el tots contra Calvó, per la concentració de recursos a avinguda Carlemany, deixar morir el comerç tradicional o pel mal funcionament de la inversió estrangera. Calvó es va limitar a dir que la cosa funcionava però a menys ritme del que necessitaven.

Terreny pantanós

Com dèiem, el debat d’ahir sí que va fluir i hi va haver –per fi– intercanvi d’idees però portar el debat al terreny del primer sector i el medi ambient era molt arriscat tenint en compte l’experiència de ministra de Calvó i va passar. No va ser la ministra en funcions qui el va introduir sinó Zoppetti lamentant la falta de suport als agricultors del país. Calvó va aprofitar la passada per lluir-se en les polítiques del seu fins fa poc ministeri amb, fins i tot, un mea culpa: «No s’ha resolt bé el tema dels cortalans de la Vall del Madriu des del principi». La resta de candidats van reclamar una revisió del model de gestió.

Amb passió

Però el moment més bullent del debat va arribar amb l’entrada en escena de la despenalització de l’avortament, de la mà amb el model d’Estat de futur. «Nosaltres no hem dit mai que estem en contra de l’avortament però s’ha de dir que està lligat al model d’Estat», va assegurar Calvó tot fent saltar Gili: «El 2013 vostè no s’asseia tan lluny de mi [al Consell General] quan hi va votar en contra». Zoppetti va opinar que era arcaic seguir negant el debat i «amagar el cap sota l’ala» mentre que Pubill va dir sense complexos que es pot fer, però que tampoc cal que ho anem a explicar al Bisbe.