Les obres fan que a vegades els carrers d’Escaldes semblin una trinxera. Això per terra, perquè per aire el més semblant a una batalla és el vol dels helicòpters que aterren i s’enlairen a l’hospital Nostra Senyora de Meritxell. Els veïns pateixen les molèsties del soroll, sense l’èpica de l’escena de la platja de Vietnam d’Apocalyse Now, amb la Cabalcada de les valquiries de Richard Wagner com a banda sonora, i amb Robert Duvall amb el barret del setè de cavalleria traient pit.

Per a Josep Pubill cada cop que ressonen les hèlixs és com el desembarcament de Normandia (dixit), o sigui, com l’Operació Overlord, on divisions aerotransportades aliades van atacar les defenses nazis al nord de França, convertint-se en l’inici del final de la Segona Guerra Mundial. L’atac es va produir a les platges amb el nom clau de Utah, Omaha, Gold, Juno i Sword. A la versió escaldenca del Dia D podrien ser les de Fiter i Rossell, Pessebre, Coprínceps, Santa Anna i Carlemany. El tema recurrent de l’heliport a les Tresoles va ocupar bona part del temps que gaudien els candidats.

Aquest cop sí que es va poder veure un debat. Va ser un tots contra Sílvia Calvó. Cada cop que parlaven els seus rivals havia d’amagar-se en un búnquer, però quan tenia la paraula disparava a ràfegues la metralladora. Per sort, tot va ser molt més pacífic que en aquella data històrica. Rosa Gili va ser la primera a atacar i en temes com l’avortament –amb el sistema del Coprincipat en joc diuen– remarcava que no cal ser apocalíptic. La candidata de d’Acord també va parlar com a membre del Partit Socialdemòcrata, un fet que no devia agradar gaire als seus companys d’aventura de Liberals d’Andorra. Després de la pausa, però, va indicar a Calvó que es llegís també el programa liberal, que hi trobaria coses interessants.

Pubill i Elisabet Zoppetti van ser clars amb els seus posicionaments, deixant algunes perles pel camí. El representant de Terceravia és molt gràfic quan parla. Posa exemples ben il·lustratius. El desembarcament de Normandia n’és un. Emfatitza l’estat en què es troba algun indret de la parròquia, que «sembla una postal de 1950», comportant que «el pessebre el fem tot l’any». Nítid, entenedor i amb estil propi. Zoppetti és més de frases fetes i «no amagar el cap sota l’ala». Alguna dita, però, no la té massa per la mà. Si els seus oponents barregen conceptes, els pregunta en castellà «en que se parece un huevo con la velocidad», quan és «que tiene que ver la el tocino con la velocidad». La versió escaldenca, però, s’entén perfectament i la compro. La candidata de Progressistes-SDP es preocupa pels problemes dels hotelers, i més tenint en compte que «hem deixat asilvestrats el tema dels apartaments turístics. Aquesta, es veu, és una qüestió salvatge.