Com una sobretaula eterna després d’un dinar de Nadal en la qual van sortint temes de conversa i cadascú diu la seva sense escoltar els altres. Així va ser el debat territorial d’ahir. En realitat va ser encara més avorrit perquè normalment tots tenim el típic cunyat que genera una mica d’enfrontament.

Era el torn de Canillo i, per tant, de Meritxell Palmitjavila en representació de DA, de Cristina Valen com a d’Acord i de Ricard Riba com a Andorra Sobirana. Però, el partit d’Eusebi Nomen va quedar sense representació «per motius de salut». «Lamento no poder debatre a tres bandes», començava Palmitjavila. Suposo que els 1.003 electors de Canillo van lamentar que no es debatés, en general. 

Així doncs, hi va haver un cara a cara. A l’esquerra: la veu que demanava la continuïtat demòcrata i que pretenia demostrar que les coses s’estaven fent bé. Des de l’altra banda, es defensava que «Andorra necessita un canvi estructural, una transformació». Valen tenia el handicap de representar un pacte preelectoral entre dues formacions que molta gent no entén: «Hem trobat uns punts d’entesa i el nostre programa té tres eixos: la modificació de la llei electoral per aconseguir més pluralitat, la transparència i apropar l’acord d’associació a la ciutadania». Però aquesta no va ser l’única vegada que va explicar el pacte, en van caure tres més. 

Economia

La representant demòcrata va exposar que pretenen acompanyar els sectors tradicionals amb una transformació, impulsar la marca Andorra i diversificar l’economia. Abans de deixar el torn de paraula per la seva oponent, però, va apuntar que «abans de retreure perquè no s’han aplicat mesures, recordo que venim d’una crisi i hem treballat en la recuperació». I la va justificar amb l’augment en el nombre d’assalariats i del PIB. «També hem sortit de llistes negres», destacava.

Valen va enumerar una sèrie de mesures que volen aplicar com apujar el salari mínim perquè la classe treballadora no perdi poder adquisitiu o repartir la riquesa, i va acusar de poc transparent tot el que envoltava a l’acord d’associació «és evident que no hi ha transparència quan ningú del carrer ho sabria explicar».

I Palmitjavila li va donar la raó «no s’ha explicat prou als ciutadans però és un acord beneficiós per augmentar la inversió estrangera». D’altra banda, les dues candidates van valorar el turisme, Palmitjavila dient que s’ha de desestacionalitzar i millorar la seva qualitat perquè tingui més poder adquisitiu, i Valen s’interessava per atraure un turisme cultural.

Social

«Tenim una societat precaritzada on hi ha drets de les dones que no estan reconeguts, i els volem tornar la dignitat», sentenciava Valen i, seguidament exposava una llista de tasques, des d’aplicar el Conveni d’Istanbul a protocols contra la violència de gènere. Per la seva banda, Palmitjavila insistia que s’havia fet molta feina. I, parlant de drets de la dona, va sortir el tema de l’avortament, lligat al coprincipat.

Territorial

Des de l’escola de pastors de la socialdemòcrata als tallers de pedra seca de la demòcrata. A grans trets, les dues van enumerar una llista de mesures que volien aplicar. On van coincidir va ser amb la importància del patrimoni natural, i també del transport públic. Per això, Valen preguntava «si compartim el punt del transport públic per què no han aplicat res?». Cri-cri, cri-cri. No va rebre resposta, Palmitjavila va canviar de tema. Volia parlar d’habitatge i, altra vegada, les dues van enumerar un llistat de mesures. Després d’un monòleg de Valen on va acusar DA de copiar mesures bloquejades al Consell General al seu programa, Palmitjavila va atacar, per fi, dient que, quan es va fer la Llei de mesures urgents, no van dir res. «Proposo que es llegeixi l’acta», insistia. I Valen va afegir que per sous superiors als 144.000 euros, l’IRPF hauria de ser del 20%. Una proposta més a la llista. Fi del debat.