El teatre ja està ple de gom a gom i se sent la remor de la gent quan parla. Rere el teló, esperen artistes de totes les edats i els nervis es respiren en l’ambient. «Molta merda», es desitgen entre ells els actors. Diuen que no importa quantes vegades has pujat a un escenari, els minuts abans de sortir a escena el pols s’accelera. Joan Hernandez forma part de la direcció de l’ENA i també és actor i fa d’educador en tallers i col·legis, en aquest sentit, apunta que «a les escoles hi ha molt interès, és una activitat que els desperta la curiositat».

De fet, aquest és el cas d’Àlex Massafret, alumne del grup d’adults de l’Aula de Teatre estable de la Llacuna. «Jo recordo que quan era petit venia una dona que es deia Joana als migdies a fer-nos classes de teatre. A les escoles sempre hi ha hagut molta incidència amb aquests cursos», explica. Hernandez considera que «sempre hi ha un interès real cap al teatre i, quan algú hi té algun contacte, s’enganxa».

Així mateix, Mònica Vega, que també forma part de la direcció de l’ENA, constata que cada vegada hi ha més interès pel teatre: «Abans hi havia l’aula del teatre al Comú i ara hi ha diverses empreses privades. Això denota l’augment de demanda per part d’un públic més jove. Al país hi ha dues o tres escoles punteres i crec que estem treballant força bé, amb adults i amb infants, per tant, hi ha un planter i això demostra que funciona».

Quant al fet de dedicar-s’hi de manera professional, Vega considera que «la gent compta amb els artistes del país. És un circuit tancat i tip, t’hi pots dedicar tranquil·lament». D’altra banda, Hernandez comenta que «t’hi pots dedicar com en el cas de qualsevol altra professió, però has de treballar molt. Si vols viure només de l’escenari, és molt difícil, Andorra és un país petit i potser la millor opció és marxar fora. Ara bé, si s’entén el concepte d’una manera més àmplia i es comparteix amb altres disciplines com la música o la dansa, hi ha moltes opcions». 

Tot i això, Massafret destaca que «hi ha hagut un auge del teatre aquest any perquè hi ha hagut una producció pròpia de l’ENA amb el repartiment i la direcció del país. De mica en mica va prenent protagonisme al país». D’aquesta manera, Hernandez assegura que «Andorra té inquietud cultural i la possibilitat de fer coses» i Vega opina que «la programació cada vegada s’obre més i hi ha una oferta més àmplia, des de l’entreteniment a l’underground». 

Altrament, Massafret creu que s’ha d’invertir més en cultura i explica que «a Escòcia, que hi ha la festa del teatre i durant una setmana et pots trobar a l’avinguda més important del país gent recitant poemes, actors improvisant o espectacles de titelles, es podria traslladar a Andorra».