La campanya electoral és el període en el qual els polítics tracten de fer arribar les seves propostes al màxim de gent possible. La intenció és convèncer i rebre el vot dels electors. Els oferiments són de tota mena i en el debat que van realitzar els set candidats de les llistes nacionals si una va destacar per sobre la resta va ser la que va donar a conèixer Alfons Clavera. Que els semblaria tenir moneda pròpia? Doncs aquesta és una de les idees que té per afavorir l’economia. El run run que es va sentir entre el públic assistent denota que no passaria desapercebuda i l’atenció va pujar enters de manera sobtada.

Que ningú s’espanti en sortir de la zona euro. La iniciativa és que comparteixi espai amb aquesta moneda, tenint fins i tot un valor paritari, i que només es pugui emprar en territori andorrà. Ja em puc imaginar com s’estan fregant les mans totes les numismàtiques pel negoci que se’ls ve a sobre. Si ja es mercadeja amb les monedes corrents d’euros andorrans –un negoci ben lucratiu– i les commemoratives amb temàtica del Principat, és fàcil imaginar-se que passaria en cas de crear-se una moneda pròpia andorrana. Els col·leccionistes segur que ja ho esperen per seguir engrossint els seus àlbums.

Només cal pensar quin podria ser el nom, a les xarxes ja es van donar algunes propostes. En honor al seu ideari es podrien anomenar claveres, però si es busca una nomenclatura més de país se’ls podria dir tamarros, sometents, grandalles o, perquè no, fins i tot clípols. Seria la manera de fer país més enllà de les nostres fronteres. El que no seria tan llaminer és que es fos una moneda virtual, perquè d’aquesta manera no es compta amb l’aspecte físic i els col·leccionistes no entrarien en escena. Tampoc comptaria amb la mateixa repercussió.

Liechtenstein ‘connection’

A molts dels presents a l’acte segur que si els pregunten on es troba exactament Liechtenstein els costaria situar-lo en el mapa. I si se’ls pregunta la capital també. És Vaduz, per a aquells que els pugui interessar. I per què parlo d’aquest Estat europeu? Perquè en el debat va sortir en repetides ocasions, d’una manera preponderant en el primer bloc, en el qual es parlava de la negociació sobre l’acord d’associació amb la Unió Europea. Va ser tota una classe d’economia, amb ball de xifres inclòs. Que si l’acord duaner que té el país és amb la Unió Europea, que si és amb Suïssa, que si l’IVA és del 15%, que si és del 7,7%... Segur que a partir d’ara aquest estat, per cert, rival d’Andorra als Jocs dels Petits Estats, més d’un el tindrà més present.

Nomen vs Espot

El públic assistent es trobava a la sala assegut en formació de mitja circumferència, com si es tractés d’un teatre grec. Però el que allí es representava no era una tragèdia hel·lenística, tot i que en algun moment l’escenificació va pujar de to. Especialment d’Eusebi Nomen, que de bon principi ja va fixar el seu objectiu en Xavier Espot. Tots els candidats van fer-ho, però el d’Andorra Sobirana va ser el més insistent. Sobre l’acord d’associació i el tema recurrent de Liechtenstein va ser clar. «Li recomano que llegeixi una mica». Així es dirigia al cap de llista de DA. Es feia notar i era protagonista actiu del debat. La cosa seguiria, amb «el nivell de mentides que ens estan dient els nostres polítics i la manca de coneixements» sobre els temes que s’estaven tractant. Tot cap a Espot. Aquest, amb un altre tarannà, no va voler entrar en el joc per «no caure en desqualificacions personals». Un tenia ganes de gresca, i l’altre no. Josep Roig va intentar posar seny i va fer bona la seva condició de professor, assenyalant que Nomen «enfronta a tothom». Era un cable que va donar a Espot, tractant de tallar el protagonisme que estava tenint el candidat d’Andorra Sobirana.

Escoltar la ciutadania

Es tractava d’un debat entre candidats, però el públic també hi tenia veu, podent realitzar preguntes cada cop que finalitzava un bloc temàtic. D’aquestes no en van faltar, però com bé van dir els moderadors, algun va respondre el que li va venir de gust. Tenia el discurs ben après al cap i be clar el que volia dir, sense donar una resposta d’allò pel qual era interpel·lat. Que al cap i a la fi, per ser un debat públic i obert a la ciutadania, era una de les gràcies de l’acte. No va ser l’únic toc d’atenció que se’ls va donar des de la tarima. I especialment qui va rebre en aquest sentit va ser Nomen.

L’autoria de les idees

Tornem al debat en si i a les intervencions d’Alfons Clavera. Un projecte repetit pel candidat d’Unió pel Progrés d’Andorra va ser la creació de zones franques al país. En concret dues: una al Pas de la Casa i l’altra a Sant Julià de Lòria. Aquestes servirien per desenvolupar la circulació de mercaderies i especialment en les que provenen del comerç electrònic, com un dels assistents entre el públic va fer extensiu als candidats mostrant-se preocupat per la situació actual. Algun dels candidats es va notar que no estava massa habituat a això de comprar per Amazon. El projecte d’una zona franca va portar debat en qui era l’autor intel·lectual. Clavera el va presentar, però Espot se’l va voler fer seu. Serà difícil saber a quin dels dos els va passar primer pel cap.