Les xarxes socials també entren en campanya. Són un mitjà completament consolidat i del qual se n’aprofita qualsevol actor de la societat per difondre el missatge que vol fer arribar, ja sigui tant un individu com una organització. Els elements de la comunicació humana a través d’internet són els mateixos de sempre, amb un emissor que transmet el missatge a un receptor a través d’un canal amb un codi comú entre ambdues parts. Amb les xarxes l’altaveu es fa molt més gran, pel ventall de persones a què s’arriba i per la immediatesa amb la qual es produeix.

Des d’un començament, en el món de la política s’han utilitzat els avantatges que posseeixen per estendre el seu missatge. I amb el pas del temps cada cop s’hi ha incidit amb una major preponderància tenint en compte la influència que es pot exercir, no només en campanya, sinó en el dia a dia. Les xarxes socials són complementàries a la resta de mitjans de comunicació, arribant d’una manera directa, sense intermediaris en un suport que ha entrat de manera completa en la vida de la gent. És una manera, de vegades,de comptar amb una notorietat que no es té a través dels mitjans tradicionals. A l’hora de fer política fa temps que s’hi incideix i els Estats Units són un clar exemple de la influència que es pot exercir, amb campanyes dirigides únicament per a les xarxes socials. En la resta de països també és un via en la qual s’han focalitzat esforços, i Andorra no és cap excepció. Partits i polítics tracten d’apropar-se a la gent, tot i que encara hi ha algun que es manté rebec a les noves tecnologies i estar pendent del mòbil.

La majoria de candidats no aprofiten al màxim el megàfon que suposa tenir presència a internet

Alguns han hagut d’adaptar-se per tenir més proximitat amb la ciutadania, que al cap i a la fi són els seus possibles votants. Els permet no només emetre la seva opinió i dir la seva en qualsevol moment, sinó també interactuar de forma immediata. En campanya és l’oportunitat de mobilitzar l’electorat i arribar a tota mena de persones, segmentant la xarxa social que s’empri, perquè cadascuna té el seu públic específic i fins i tot el vocabulari. A través de les analítiques i utilitzant les mètriques que d’aquestes en surten queda palès quin és el públic objectiu al qual s’arriba. També permeten arribar a un elector més jove i apropar-lo al món de la política.

Maleïdes piulades

El càlcul que es va realitzar –o la percepció– del que acabarien sent les xarxes socials des d’un començament no sempre va ser l’encertat. Va haver-hi gent que les va utilitzar de manera indiscriminada i no sempre sent conscient d’allò que feia públic, ja fos per escrit o bé en suport fotogràfic o de vídeo. Aquest fet ha comportat molts problemes en diferents àmbits, tant laboral com personal. I el sector de la política no se n’escapa. Si fins ara es feia referència a la maleïda hemeroteca, recordant sempre aquelles opinions pròpies que s’havien publicat en diaris, ràdios i televisions i que podien ser completament contràries al que es defensa actualment; a les xarxes és fàcil anar a l’historial –encara que s’hagi esborrat– per posar en evidència a algú i fer-li una mala passada. Els comentaris del passat tenen conseqüències futures. Twitter està sent el rei en aquest aspecte i són uns quants els polítics que han hagut de demanar disculpes públiques i fins i tot ha arribat a dimitir per idees llançades fa anys.

Els assessors de comunicació dels partits hi estan molt a sobre. És una de les seves principals preocupacions, sobretot si el polític és d’aquells viscerals. La principal recomanació és pensar-s‘ho dues vegades abans d’escriure, i sobretot no entrar en guerres dialèctiques que no porten enlloc. Sempre que no se’n pugui treure cap rèdit polític, perquè si no, l’estratègia canvia. En algunes ocasions, i a Andorra també passa, no és el propi polític qui fa totes les piulades o posts del seu compte. Els assessors són al darrere d’aquestes. Perquè sempre s’ha d’anar amb compte amb el que es diu, i s’escriu, tan sols una simple falta d’ortografia és font de mofa o atac.

Perfils de caràcter polític

Els polítics busquen mostrar-se propers a la ciutadania a les xarxes socials i que els seus perfils no siguin marcadament polítics, tot i que la majoria de missatges són en aquest sentit. També volen ensenyar altres activitats que realitzen. A Andorra sí que segueixen una línia general política, només amb- alguna comptada excepció. Alguns aprofiten en la seva màxima expressió el megàfon que reporta ser a internet, però d’altres no ho fan, sent absents en alguna de les principals xarxes, o fins i tot en totes.

Xavier Espot

És molt actiu a Facebook, explicant el seu dia a dia, amb força comentaris en els posts i alguns d’ells els respon. A Instagram també s’encarrega de cuidar la imatge, posant no només fotografies oficials d’actes. Compta amb un bon nombre de ‘likes’ i algun comentari. No té compte a Twitter.

Jordi Gallardo

Únic candidat amb tres comptes i tots oberts. Utilitza el vídeo amb assiduïtat a Facebook, fent resums de les sessions al Consell General. Té força comentaris i interaccions. A Twitter és molt actiu per expressar opinions pròpies i fent retuits. És dels qui utilitza els ‘m’agrada’. A Instagram mostra algunes de les seves aficions, com el ciclisme.

Pere López

No és massa constant a Facebook. Té interaccions i a més de les publicacions polítiques també en posa de caràcter personal, com de les vacances. A Twitter sí que és més perseverant, amb articles seus als mitjans de comunicació nacionals, columnes d’opinió i retuits del partit. Manté el seu compte privat a Instagram.

Josep Roig

La seva xarxa és Twitter, amb la que s’hi ha retrobat. Va reprendre l’activitat el 30 de gener passat, ja que no hi interactuava des del 28 de juny del 2015, circumstància que comporta que el seu nombre de piulades sigui baix. L’empra per fer públiques opinions personals, actes de partit i retuits dels mitjans de comunicació.

Josep Pintat

La seva entrada a les xarxes ha estat recent. A Twitter des del passat mes de gener. Des de llavors és molt actiu, manifestant la seva opinió sobre notícies de l’actualitat nacional. També incideix en els retuits de partit. A Instagram té compte però no fotografies, i a Facebook no hi és present.

Eusebi Nomen

La seva presència a les xarxes es basa en Facebook, on posa setmanalment les seves columnes d’opinió a la premsa, algunes amb un bon nombre de comentaris i comparticions. També hi col·loca notícies d’Andorra Sobirana. No escriu a Twitter des del 20 de març del 2011, quan liderava Andorra pel Canvi. No té compte d’Instagram.

Alfons Clavera

És l’únic candidat a cap de Govern que no està present a cap de les xarxes socials. Té un compte de Facebook inoperatiu des de fa tres anys. Està treballant per resoldre aquest aspecte i durant les eleccions generals tenir-les operatives per poder expressar opinions i mostrar els actes de campanya que realitzi UPA.