• El Tribunal Europeu dels Drets Humans insta el Govern a aclarir les queixes presentades per l'UTE

La seu del Tribunal Europeu dels Drets Humans, a Estrasburg Foto: EL PERIÒDIC

La demanda de l'UTE Saur-Vallnet avança. El que la justícia ordinària andorrana i el Tribunal Constitucional no van admetre, no ha passat per alt a Estrasburg. La Cort Europea dels Drets Humans, en un primer posicionament davant aquest conflicte entre l'Administració de l'Estat i la unió d'empreses per l'afer de l'estació depuradora de la Massana (Anyós), acaba d'acceptar a tràmit el recurs que va presentar l'UTE al Tribunal Europeu, i reclama al Govern que es defensi de les denúncies presentades per la part recurrent, a la qual les diferents instàncies andorranes van confirmar la sentència de la Batllia, que imposava una indemnització a l'Executiu superior als 1,8 milions d'euros.

La UTE, en boca d'un dels dirigents de la societat francesa Saur, sempre s'ha queixat de la falta d'imparcialitat i d'independència del magistrat ponent de la sentència dictada per la sala Administrativa del Tribunal Superior, alhora que va posar sobre la taula la parcialitat de la societat autora de la prova pericial sobre la qual es van sustentar substancialment les dues sentències impugnades.

Ara és Estrasburg qui entra en escena. La presidenta de la Cambra, que ha examinat el recurs per indefensió presentat el 7 d'octubre passat, reclama, en nom de la Cort Europea dels Drets de l'Home, que l'Executiu es manifesti en relació a l'enèrgic recurs interposat per Saur-Vallnet. En aquest sentit, es demana a l'Administració central si és cert que hi ha manca d'imparcialitat i d'independència del magistrat ponent de la cambra administrativa del Tribunal Superior de Justícia, de qui s'al·lega que és al mateix temps col·laborador d'un bufet d'advocats de Barcelona que hauria col·laborat amb el Govern d'Andorra en altres temes .

Entre d'altres, la magistrada del Tribunal d'Estrasburg també demana si és cert, com el recurrent és queixa, que els tribunals andorrans han refusat les seves pretensions i explicacions, recolzant-se en base a uns informes preparats per una societat andorrana que era alhora una de les participants a obtenir el concurs públic, en el moment que va haver-hi l'oferta pública per a la construcció de l'estació depuradora d'Anyós.

Encara que parcial, aquest primer posicionament de la Cort Europea representa una victòria en aquest llarg periple judicial, després que representants de l'UTE s'haguessin mostrat convençuts de guanyar aquest litigi a Estrasburg.

ANTECEDENTS / La representació legal de la Unió Temporal d'Empreses va interposar fa un any un recurs d'empara davant del TC contra la sentència de la Batllia del setembre del 2008, contra la sentència de la Sala Administrativa del Tribunal i contra l'aute dictat per la mateixa sala en què, entre d'altres, s'imposava a Saur-Vallnet el pagament d'una multa d'indemnització al Govern de més d'1,8 milions d'euros (1.587.976,34 euros en concepte dels perjudicis ocasionats amb motiu de l'incompliment de les clàusules i condicions contractuals per part de l'UTE --que va construir i explotar la depuradora-- i 241.042,89 euros en concepte de despeses d'auditoria i de despeses d'explotació i reparació derivades de l'abandonament de l'estació depuradora fins a la data del 31 d'octubre de 2005). Saur-Vallnet també va demanar al Constitucional que dictés sentència en la qual es declarés la vulneració del dret fonamental protegit, és a dir, la vulneració del dret a un judici equitatiu, així com que es dictés la nul·litat d'actuacions de tot el procediment amb la consegüent nul·litat de les resolucions judicials impugnades i el tot amb retroacció de les actuacions al moment anterior al qual es va produir «la vulneració dels drets reconeguts a l'article 10 de la Constitució i al 6 del Conveni Europeu dels drets humans». A més, l'UTE també sol·licitava al TC que decretés la suspensió dels efectes de les sentències que eren objecte del recurs, mentre es tramitava i fins a la resolució. En l'escrit presentat davant del Constitucional, la representació legal de l'UTE no només es reafirmava en les dures acusacions que va fer públiques un dels dirigents de la societat francesa Saur per «la manca d'imparcialitat i d'independència del magistrat ponent de la sentència dictada per la Sala Administrativa del Tribunal Superior», sinó que aportava proves que presumptament confirmarien la denúncia. A la vegada, el recurs d'empara també es fonamentava en part en «la manifesta parcialitat de la societat Ecosistemes, autora de la prova pericial sobre la qual se sustenten substancialment les dues sentències» que va impugnar la part recurrent.

Si bé el Ministeri Fiscal va presentar un informe en què demanava, a títol principal, la inadmissió a tràmit del recurs d'empara per no haver-se esgotat la via jurisdiccional prèvia perquè el recurrent va presentar tots dos incidents de nul·litat d'actuacions un dia més tard del que estableix la Llei transitòria de procediments judicials, dels comentaris del Fiscal també se'entenia que s'està tractant un tema molt profund i problemàtic que s'hauria d'analitzar a fons i, per tant, no s'hauria de passar per alt. El Fiscal va demanar que, en cas que el TC decidís l'admissió a tràmit del recurs, s'obrís un procediment a prova per tal de demanar la producció de totes les proves materials útils a l'aclariment del procés. Com es sabut, el TC, en un aute del desembre passat, va decidir no admetre a tràmit el recurs d'empara.

DOS MESOS / Ara, amb la intervenció del Tribunal Europeu, li pertoca al Govern moure fitxa i satisfer la demanda d'informació que prové d' Estrasburg, que en aquest cas sí que es mostra disposat a arribar al fons per aclarir les demandes de l'UTE. La presidenta de la Cambra convida al Govern a presentar per escrit les observacions sobre la veracitat de les ben fonamentades queixes, abans del proper 4 de febrer.

Per a més informació consulti l'edició en paper.