• Des que el Govern va instaurar les noves ajudes, només s'han estrenat dues pel·lícules en la llengua oficial

Herois, evocació dels anys 80 dirigida per Pau Freixas, a dalt, i fotograma de Gru, el meu dolent preferit. Totes dues es projecten aquesta setmana a Illa Carlemany Foto: EL PERIÒDIC

El cine en català viu els moments més baixos dels últims mesos. Per no dir dels últims anys. Una paradoxa com a mínim sorprenent, si es té en compte que el ministeri de Cultura va posar en marxa al setembre un pla d'ajudes sense precedents per fomentar la llengua oficial a la pantalla gran: l'administració es va comprometre aleshores a subvencionar amb un total de 8.000 euros el cine en català. Una quantitat que s'havien de repartir les dues empreses exhibidores i que, a efectes pràctics, comportava que el Servei de Política Lingüística adquirís entre 100 i 250 localitats per cada títol que s'exhibís doblat a la llengua oficial.

Doncs bé: cinc setmanes després, tan sols dues pel·lícules –Astro Boy, als Modern, i Herois, a Illa Carlemany– s'han estrenat en català a la pantalla gran. Tres, si hi afegim Gru, el meu dolent preferit, que ja es va estrenar a mitjans octubre en castellà, i que a partir d'avui es projecta en català a la sala escaldenca. I atenció: en format convencional, no pas en el 3D en què es va estrenar en castellà. El pitjor de tot és que les perspectives no són gaire més favorables per als pròxims mesos: de fet, i fins a fi d'any, els Modern només tenen en cartera dues estrenes més, i totes dues concentrades la setmana que ve: Bicicleta, cullera poma, el documental en què el director Carles Bosch dissecciona la lluita contra l'alzheimer de Pasqual Maragall, i Pa negre, nova aproximació a la postguerra espanyola filmada per Agustí Villaronga i amb Roger Casamajor a l'elenc protagonista.

Només una sorpresa d'última hora –és a dir, que es doni l'improbable cas que els cines catalans deixin disponible alguna còpia–permetria que el nou Harry Potter, Les relíquies de la mort, s'estreni al Principat en la llengua oficial. Per acabar de completar aquest panorama desolador, a Illa Carlemany no tenen cap estrena a la vista aquest últim trimestre. El gerent del multisala escaldenc, José Jaime, posa el dit a la nafra: «En el nostre primer any de vida, entre juliol del 2009 i juliol del 2010, vam projectar una desena llarga de pel·lícules en català. Des de l'agost només n'hem pogut estrenar dues: Coneixeràs l'home dels teus somnis i Herois». A aquest ritme, sembla impossible arribar al mínim de vuit estrenes que el ministeri preveia per a aquest trimestre en l'estimació més baixa. I encara més a la vintena amb què somiaven les previsions més optimistes.

Vaques magres / ¿Per què ha fet figa el cine en català precisament ara, just quan el Govern s'ha decidit a subvencionar la llengua oficial amb diners, i no només amb bones paraules? Segons Jaime, «hi ha poquíssimes còpies disponibles». La Generalitat, que és qui sufraga el doblatge, en dsitribueix només una vintena de còpies , i els exhibidors catalans tenen lògicament preferència. La situació s'ha agreujat els últims mesos, coincidint amb l'aprovació de la nova llei catalana del cine, que entrarà en vigor a partir del gener del 2011 i que obliga a doblar o subtitular al català com a mínim la meitat de les pel·lícules que s'estrenin a les salaes del Principat veí. «Les majors s'hi van oposar frontalment. I aquí van començar els problemes», diu Jaime. El cert és que cada vegada és més difícil accedir a una còpia doblada, «i les poques que hi ha en les traiem de les mans, perquè funcionen». Caldrà acostumar-se a unes vaques encara més magres de l'habitual, i esperar la reacció del ministeri davant d'una situació en què depèn de la bona voluntat del govern català i de les distribuïdores que tallen el bacallà.

Per a més informació consulti l'edició en paper.