• Un congrés analitzarà els precedents, extensió i funció dels búnquers dels Pirineus

Assentament per a metralladora a la N-260, a l'alçada del pont d'Alàs Foto: TONY LARA

Han sigut durant decennis una presència silenciosa, inquietant i enigmàtica, que s'estenia al llarg de la carretera N-260 entre Martinet i la Seu, i entre la Seu i la Farga de Moles. Són els búnquers de la Linia P, la major obra d'enginyeria militar engegada per l'Espanya franquista –10.000 fortificacions de punta a punta dels Pirineus, la meitat de les quals corresponien al tram català de la carena– i que, en el context de la II Guerra Mundial i de la Guerra Freda, hauria d'haver fet front a una hipotètica i mai no consumada invasió procedent del nord. L'historiador gironí Josep Clara va publicar a l'agost Els fortins de Franco, primera i fascinant aproximació acadèmica a la Línia P, i ara és la localitat cerdana de Martinet, on al 2007 es va inaugurar el Parc dels Búnquers, qui convoca unes prometedores jornades monogràfiques sota el lema Conèixer la línia de defensa dels Pirineus. La cita és avui a l'ajuntament de Martinet, i entre els ponents hi ha el mateix Clara i l'historiador Josep Calvet, l'autor de Les muntanyes de la llibertat. També hi participaran Lluís Estevea i Arcadio del Pozo, els dos pioners en l'estudi de la Línia P. Per cert, una denominació que, diu Clara, no aparaiex en la documentació militar fins al 1963. El programa es completa amb sengles conferències dedicades a la Línia Gòtica i la Línia Maginot, i una visita guiada al Parc dels Búnquers que tindrà lloc dissabte. La clausura anirà a càrrec d'Antoni Segura, catedràtic d'Història de la Universitat de Barcelona.

Per a més informació consulti l'edició en paper.