• La il·lustració, protagonista al Centre d'art d'Escaldes

Retrat de Tom Waits, obra de Xavi Casals, que s'exposa al CAEE. A l'esquerra, Jarmusch i Julianne Moore Foto: ORIOL LLAURADÓ

«Un matí, després d'haver tornat a la caverna, Zaratustra botà del seu llit com un boig, cridà amb veu terrible i gesticulà...» Així comença la primera de les tres auques inspirades en el personatge nietszcheà amb què l'artista cubà Javier Balmaceda compareix a La descoberta dels il·lustradors, la mostra que des dahir i fins al 27 de novembre es pot visitar al Centre d'Art d'Escaldes. Vet aquí una singular reinterpretació de la profecia del superhome i de la teoria de l'etern retorn passada pel sedàs de la imagineria romànica, amb Zaratustra encarnat en la fesomia més aviat esquelètica del Sant Crist d'un pantocràtor medieval. Balmaceda, aquí en la poc coneguda faceta d'il·lustrador, ha passat pel seu particular túrmix tres universos als antípodes conceptuals i intel·lectuals –l'auca, Nietszche i la pintura romànica– i el resultat és una de les propostes més sorprenents parida últimament per un artista local. Sens dubte, mereix passar de la promesa –aquest tast que conformen les tres planxes del CAEE–a la realitat de l'obra completa.

Però Balmaceda és només un dels sis artistes d'una mostra centrada –i això és novetat– en la il·lustració, germana menor de les arts plàstiques. Entre els autors de casa hi ha també Silvia Guillem, Xavi Casals i Arnau Pérez Orobitg. Atenció al potent món oníric d'aquest últim, cosí germà de Martín Blanco, amb personatges directament emergits d'un malson kafkià –Presa I, on un escarabat és a punt de cruspir-se un pobre diable; o Eros, amb un gall presidint el festival de petons (amb rosca) de dues estupendes senyoretes: el més pròxim a la il·lustració clàssica –un Luis Royo, per exemple– de l'exposició. Casals –ja saben: l'autor del garrí del Madriu de la Lalín Pork Art– no oculta els vincles amb el còmic: els seus retrats de celebritats –Tom Waits, Jim Jarmusch, Julianne Moore– no desentonarien a la Massana. Però on en veritat demostra un segell més personal, menys acadèmic, és en la sèrie fantàstica –Napio, Gràcies, Herbert, Lhiavi...– que l'emparenta directament amb l'univers del gran Moebius. Guillem, de la seva banda, combina la seves dues dèries –joieria i dibuix– en una sèrie de quasi-diorames que evoquen el món de les cases de nines. A la descoberta dels il·lustradors completa aquest tast del gènere amb l'obra de dos joves autors barcelonins: Teresa Blasco i el seu particular (i naïf) homenatge a la dona, i l'estètica setantera de Gregori Saavedra.

Per a més informació consulti l'edició en paper.