Els entrenaments de descens van obrir el calendari esportiu. La categoria femenina obria la sessió. La més ràpida va ser la italiana Sofia Goggia, or olímpic l’any passat als Jocs Olímpics de Pyeongchang, que completava el recorregut de la pista Àliga, seguida per l’alemanya Michaela Wenig i la corredora de Liechtenstein Tina Weirather. La mala notícia de la jornada va ser la caiguda de la suïssa Lara Gut, que va lesionar-se a l’esquena i a un peu i dona la temporada per conclosa, sense competir ja a Grandvalira.

En masculí es va imposar el campió mundial de la disciplina, el noruec Kjetil Jansrud. Per darrere es classificaven el francès Johan Clarey i, igualats amb el mateix crono, el noruec Adrian Smiseth i l’italià Christof Innerhofer. Els corredors van arribar a velocitats de 122km/h, mentre que en femení arribaven als 117 km/h.

Era la primera vegada que molts dels corredors lliscaven per la pista Àliga i, en general, la primera presa de contacte ha estat bona. En aquest sentit, un dels favorits, l’italià Dominik Paris, va explicar que «feia molt de vent durant el recorregut i això m’ha frenat una mica però les sensacions són bastant bones. No conec encara els salts del traçat però de cara a la carrera caldrà pressionar i anar al límit perquè només hi ha una oportunitat de guanyar la competició». D’altra banda, l’austríac Matthias Mayer va apuntar que «sempre és maco esquiar en una pista de descens nova, crec que és la primera vegada per a molts de nosaltres i és un bon final de temporada. El traçat és una mica més lent que els dels últims descensos que hem tingut, s’ha d’anar revolt a revolt, però és una bona pista». Així mateix, l’alemany Josef Ferstl va remarcar que «la pista és una mica més lenta, té molts salts i revolts però m’agrada. Espero una bona carrera i que no faci vent. Aniré a totes».

Però Ferstl no és l’únic que té intenció d’anar a totes per pujar al podi. De fet, en les apostes per als possibles vencedors ressonen diversos noms. Paris va valorar que «és una pista molt tècnica i podria guanyar Christof Innerhofer, el Hannes Reichelt o Beat Feuz que són sempre bons. Ja veurem com va la cursa». Per a Mayer, però, «els dos favorits són Dominik Paris i Beat Feuz, ells corren per aconseguir el Globus i arriscaran al màxim. Espero poder ser tan ràpid com ells dos». En la categoria femenina, la pugna està entre les dues austríaques Nicole Schmidhofer i Ramona Siebenhofer.

I és que, malgrat les altes temperatures, el director general del Comitè Organitzador de les Finals de la Copa del Món, Conrad Blanch, va assegurar que la pista Àliga presenta un estat impecable i ha estat molt ben valorada pels tècnics de la Federació Internacional d’Esquí (FIS). En aquesta línia, l’autor del millor temps en la categoria masculina, Kjetil Jansrud, va constatar que «fa calor però la pista està increïble, això vol dir que s’ha fet una gran feina». De fet, el director de la Copa del Món d’esquí alpí femení Atle Skardal, va assegurar que estan «molt contents «amb com ha anat aquesta jornada». En relació al traçat, va apuntar que «és una gran pista», sobretot per a les noies, amb uns salts, pendents i característiques tècniques molt bones.