Partouche i Genting es querellen per tràfic d’influències contra el CRAJ
Les societats denuncien que un home que treballava per a Jocs SA va entrar a l’òrgan per exercir les mateixes funcions
Partouche i Genting, dues de les societats que aspiraven a obtenir la llicència del casino, han presentat una querella a la Batllia perquè creuen que durant el procés de selecció es va cometre un delicte penal de tràfic d’influències, a més d’altres irregularitats. Segons el seu advocat, Valentí Martí, «una persona que estava a Jocs SA –empresa guanyadora del concurs–, després va entrar al CRAJ» per exercir les mateixes funcions d’assessorament, el que «amb la Llei de la Funció Pública a la mà, no podia ser de cap de les maneres». Tanmateix, va assegurar que «durant el procés de selecció hi ha moltes proves de favoritismes en base a aquest personatge, que estava marcat per una sèrie de circumstàncies que l’impedien ser assessor del CRAJ». Malgrat les greus acusacions, l’advocat no va voler desvelar cap més detall, però va reiterar que Partouche i Genting disposen de «totes les proves que confirmaran que el que diem és veritat».
A més del suposat tràfic d’influències «o corrupció» que hauria comès aquesta persona, Martí va acusar el consell regulador de «no vigilar» prou. «Si el CRAJ no ha posat les mesures de seguretat per evitar que passés això, potser també és responsable» del delicte, tot i que això «s’haurà de dirimir posteriorment».
Ara la querella, de 17 pàgines, haurà de ser acceptada i, a partir d’aquí, l’acusació la ratificarà i començarà la instrucció. Martí va pronosticar que el procés es podria allargar un mes i no va descartar l’aparició pública d’altres «coses» més importants. Tal com va explicar l’advocat, les dues societats han descobert les suposades irregularitats «treballant» i han decidit querellar-se perquè «entenem que això és suficientment greu perquè contamini tot el procés». I va afegir: «Quan la Batllia ho verifiqui, no quedarà més remei que anul·lar tot el procés d’adjudicació».
Pendents del CRAJ i del Govern
Aquest és l’enèsim capítol d’un culebrot que sembla no tenir fi. Fa només cinc dies el ministre Portaveu en funcions, Jordi Cinca, desmentia l’empresa Lleure 3D, segona finalista del concurs, tot afirmant que el plec de bases no recollia de forma explícita el procediment a seguir si hi havia una irregularitat que impedís atorgar la llicència al primer guanyador.
La setmana passada Lleure 3D va sol·licitar oficialment al CRAJ l’adjudicació directa de la llicència després que aquesta no fos entregada a Jocs SA per no complir amb el projecte inicial presentat a l’estiu. Només uns dies abans, Jocs SA també va formalitzar un recurs administratiu davant del Govern perquè es reconsideri la decisió que va denegar el gener passat l’atorgament de la seva llicència i que impedeix, per tant, la possibilitat de començar els tràmits per construir el tan desitjat casino.
Així doncs, en aquests moments tant el Govern com el CRAJ han de donar resposta a les demandes presentades pràcticament de forma simultània, de manera que Cinca va demanar que les decisions «es calendaritzin perquè no es facin a deshora i generin un conflicte major», com una «col·lisió» si ambdues insitucions prenen decisions diferents.
Recursos a la Batllia
El passat 29 de gener el BOPA va publicar que la Batllia havia admès a tràmit les cinc demandes interposades contra la decisió del Govern de desestimar els recursos administratius presentats prèviament des dels grups empresarials que van perdre el concurs del casino: Cirsa, Cierco-Partouche, Genting, Bomosa i Barrière. Tots ells van denunciar diferents irregularitats a l’hora de concedir la llicència a Jocs SA i van demanar a la justícia resoldre l’afer. Barrière, però, no va anar de forma coordinada amb els altres quatre operadors després que fes un recurs on no només demanava la desqualificació de Jocs SA sinó de tota la resta de participants també per diferents irregularitats.
Cinca sempre ha sostingut que els dos processos polèmics judicialitzats formen part de dues fases diferents i que el CRAJ «s’ha limitat a complir amb la legalitat» però que és l’empresa adjudicatària «qui ha fallat» en no complir els requisits.