Partit dels que marquen època. El BC MoraBanc Andorra es presentava al partit contra el Montakit Fuenlabrada amb circumstàncies que li anaven en contra, i més que se li va complicar tot plegat a l’últim quart, però quan pitjor estaven les coses, va ser capaç de remuntar i obtenir una victòria de pit i collons (89-88).

El conjunt andorrà afrontava un matx en menys de 48 hores després d’haver disputat el darrer, un fet que rivals seus s’han trobat les últimes temporades per les jornades d’Eurolliga. A més tenia les baixes de Walker i Stevic. El serbi va ser operat dissabte d’una fractura al radi del braç esquerre que es va produir en el partit de l’EuroCup. Amb aquesta realitat es presentava l’equip. Si dos jugadors van destacar en els primers minuts van ser Shurna per part local i Cruz per la visitant. Veien cistella amb certa facilitat i els mínims avantatges en el marcador es produïen per banda i banda. Sempre enganxats a l’electrònic, cap dels conjunts aconseguia escapar-se. Jordan des de la línia de tir lliure no estava encertat i les defenses s’estaven imposant als atacs. Quan faltaven dos segons i mig per al final del període Vitali encistellava un triple però els madrilenys van tenir temps per respondre sobre la botzina amb un triple de Llorca que els permetia posar-se per davant (18-19).

Es notava que seria un partit per treballar de valent si es volia assolir la victòria. Cruz i Luz sortien endollats des de la línia de tres, i Jordan mostrava més intensitat del que havia fet fins llavors. No només aquest cop amb encert en el tir lliure, sinó també en la lluita a la pintura. La igualtat continuava sent la tònica i ambdós conjunts jugaven a batzegades. El Fuenlabrada intentava posar velocitat i després de sis punts seguits visitants, Ibon Navarro demanava un temps mort per canviar la tendència. Va tenir efecte perquè Upshaw i Jelinek, amb un triple, permetien reaccionar. Llavors va ser Jota Cuspinera qui va aturar el temps. I la decisió li va sortir també bé. Bellas empatava el matx i Shurna i Cruz tornaven a veure gran la cistella. Però qui més calent tenia el canell era Bellas, amb vuit punts consecutius, amb dos triples inclosos, per  arribar al descans amb la màxima avantatge vista fins al moment a l’enfrontament (40-45).

Els triples maten

El Fuenlabrada va tornar a la pista més endollat. I sobretot de tres, el que li va permetre obrir escletxa. Popovic només començar encistellava des de més enllà dels 6,75 metres. Després ho feia Bellas, amb dos punts entremig de Shurna. Jelinek i Diagne retallaven diferències, però Bellas seguia amb un encert màxim des de la llarga distància. Ennis apareixia en l’apartat anotador, però sis punts seguits visitants, tancats amb un triple de Cruz, permetien als madrilenys marxar de 12 (51-63). El matx es complicava. Però si una cosa té el MoraBanc és que mai es dona per vençut i a pesar de tots els handicaps amb els quals es presentava al partit, el lluitaria fins al final. Encapçalat per Shurna, aconseguia materialitzar un parcial de 9-0 per entrar de nou en el partit. Dos tirs lliures de Kravstov trencava la ratxa i amb un de Luz de cara als últims 10 minuts tot quedava obert (61-65).

La intensitat de cara al darrer període es presentava en els seus nivells extrems. Vitali materialitzava un triple i amb els decibels del públic a tot drap, Popovic contestava també de tres. Si no hi havia prou intensitat, va pujar a la seva màxima expressió després d’una falta antiesportiva de Vitali sobre O’Leary. Els àrbitres van revisar les imatges, mantenint la decisió. Les protestes continuades de Navarro li van acabar significant dues tècniques seguides i l’expulsió. El tècnic basc va marxar de la pista visiblement enfurismat, però aconseguint el que volia en una acció del tot premeditada, per fer reaccionar als seus. Els seguidors van fer ostensible també el seu enuig, fent que fins al final cada atac del Fuenlabrada fos un infern, i les decisions dels col·legiats protestades. 

Amb les revolucions a mil, qualsevol índex de cansament per haver jugat un partit divendres a la nit dels jugadors del MoraBanc no es deixaria veure. Amb tot l’enrenou els madrilenys tornaven a marxar de 12 (70-82). Quedava per veure la millor versió de lluita andorrana, encapçalada per Diagne. El pivot senegalès, acompanyat d’Ennis, era l’encarregat d’anotar. A 51 segons per al final dos tirs lliures seus posaven per davant als del Principat. Els dos equips s’anaven posant un per sobre, fins que Bellas errava un tir lliure i igualava el marcador a 88 quan faltaven sis segons per al final. Ennis rebia personal i anotava el segon dels tirs lliures. El darrer atac seria madrileny amb 2,3 segons per davant. Eyenga prenia la responsabilitat de llançament i la pilota feia una corbata per acabar escapolint-se i confirmar la victòria andorrana.

Eudal: «Els jugadors han tret l’orgull»

Ibon Navarro va preferir no sortir a la roda de premsa posterior al partit per fer les valoracions. Va voler que fossin els seus ajudants, David Eudal i Paco Vázquez, qui parlessin ja que eren qui es van fer càrrec de l’equip els últims minuts. Eudal va destacar que Navarro va saber trobar la tecla amb la seva expulsió, «era la manera d’esperonar l’equip», en un monent en el qual el matx estava molt complicat: «Podem estar molt contents de la reacció dels jugadors. Han tret l’orgull i la intensitat fins al final del partit». A aquest fet se li suma el públic, que amb la seva actuació «ens ha donat una empenta espectacular». El partit no va començar bé, «no hi havia ritme i des de la banqueta no hem trobat la manera» per canviar la situació, ja que s’estava «pensant en Villeurbanne».