El ministre d'Economia i Finances, Pere López, ha anunciat que abans de final d'any emetrà deute per valor de 100 milions d'euros obert al públic en general i que serà comercialitzat a través de les entitats bancàries. López també ha situat el deute bancari a finals d'any en la xifra de 701 milions d'euros, amb un increment de 70 milions d'euros respecte la xifra amb què es va situar aquest tipus de deute a finals del 2009. En una resposta parlamentària al conseller general d'Andorra pel Canvi, Eusebi Nomen, el ministre també ha afegit que, en data 31 d'octubre, el deute del Govern amb els bancs se situa en 666 milions d'euros, dels quals 260 corresponen al deute públic i 406 a pòlisses de crèdit subscrites amb les diferents entitats bancàries andorranes. Pere López no ha desvetllat més detalls sobre l'emissió de deute públic de 100 milions d'euros, ni tampoc sobre l'operació financera que el Govern té previst realitzar amb entitats bancàries internacionals per obtenir 150 milions d'euros que permetrà, segons el ministre, cobrir 250 milions d'euros de pòlisses de crèdit actuals.

En un altre punt de l'ordre del dia, el conseller general reformista Joan Torres ha acusat el Govern d'actuar de manera unilateral i sense tenir en compte l'opinió dels cònsols a l'hora de signar la Carta Europea d'Autonomia dels Poders Locals, fet que ha generat "crispació a tot Andorra". Torres, així com el president del grup parlamentari reformista, Joan Gabriel, han criticat que no s'informés prèviament els mandataris comunals dels dubtes d'inconstitucionalitat que el Govern considera que hi ha en quatre punts de la carta. El cap de Govern, Jaume Bartumeu, ha reiterat que la voluntat del Govern no és retallar la carta, i que només es van limitar a informar que alguns apartats poden plantejar problemes, però que és el Consell General el que decidirà en quins termes s'ha de ratificar.

El conseller reformista Joan Torres, en relació al procediment que s'ha seguit per signar aquesta carta, ha assegurat que no es pot creure que "una cosa tan senzilla hagi generat tantes portades de diaris i tanta crispació", i ha criticat que els cònsols s'assabentessin pel Consell d'Europa de la intenció del Govern de signar el text. També ha lamentat que el Govern només els deixés 14 dies per contrastar amb els seus assessors jurídics les "reserves a quatre punts" que el Govern va fer.

El cap de Govern, Jaume Bartumeu, ha dit que se li escapava el riure "perquè no em puc creure que no sàpiga el procediment d'Estrasburg" i ha afirmat de manera rotunda que no han signat res més que l'adhesió a la carta, tot i reconèixer que va enviar una carta als comuns esmentant els apartats que poden plantejar problemes i dubtes d'inconstitucionalitat però que "la carta no diu el que vostè li vol fer dir". Bartumeu també ha recordat que el govern anterior hagués pogut signar la carta i durant 14 anys no ho va fer.