PUBLICITAT

Jordi Marquet: «O aportem novetats o potser desapareixem del món»

JOSEP ANTON ROSELL PUJOL
ESCALDES-ENGORDANY

Periodic
Marquet 'al centre' amb dos dels seus predecessors a la Cambra, Pallàs i Ramon Cierco, a l'esquerra. Foto: EL PERIÒDIC

És una persona que contagia la seva forma de viure. Segons com es miri és un epicuri, però també un escèptic, en el sentit grec de la filosofia. Internament el seu cap bull d’idees i projectes. Externament és com un galan de cinema italià dels anys seixanta

–Home de relacions públiques, però amb fort personalisme.

–Possiblement en la vida exterior sigui epicuri, perquè m’agraden les coses bones de la vida i sobretot les més petites. Internament, en canvi, sóc introvertit i tinc dificultat per vèncer la timidesa.

–Sap viure i veure les diferents vacil·lacions del temps.

–I treure profit. Saber administrar el temps és molt important. Permet conservar les coses que aporten material per a la vida i a la vegada procurar una innovació que faci possible cultivar la matèria que fabriqui el futur.

–El present d’ara, ¿com és?

–Ens trobem en una cruïlla. El país ha estat una cosa que ja no tenim. Per posar un exemple: abans venien a comprar, i ara hem de sortir a vendre.

–Però no tots pensen igual, alguns creuen que tot hauria de ser com sempre.

–L’arbre no deixa veure el bosc. En tallar l’arbre és probable que també hagin arrasat el bosc. El roure és un dels nostres símbols més clars. Potser no té la bellesa d’altres especies, però està arrelat a la terra i és inamovible. Els nostres fonaments haurien de ser com el roure centenari. Però alguns prefereixen la palmera, més alta i amb millor moviment, però és difícil que arreli.

–Molt probablement es congelarà perquè el clima no sigui el seu.

–Buscar el clima perquè les coses es facin bé. Aquest és el repte. En un primer moment vaig intentar que la Cambra de Comerç fos un element dinamitzador de la vida andorrana. Però va patir la incomprensió i fins i tot l’oposició política del país. Ara és una institució de referència que ha fet possible el naixement d’altres institucions i a la vegada els seus informes són pedra de toc per al coneixement de la realitat del país.

–O una part d’aquesta realitat, perquè cada institució cultiva el seu hortet.

–Les institucions han d’estar al servei del país i no a l’inrevés. Lamentablement no sempre és així i hauríem de tenir una visió més complerta de país per parlar únicament d’ell i no a nivells fragmentaris. Només amb una clara consciència de país podem fabricar el futur.



Per a més informació consulti l'edició en paper.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT