En Josep Babi i l’Ester Molné, propietaris del primer edifici a Andorra distingit amb el certificat Passive House, van anar a fer una visita a una vivenda «a prop de Navarra» que complia els criteris d’eficiència energètica i sostenibilitat.

«Jo ja coneixia el concepte feia temps i m’interessava tant per la vessant ecològica com per l’econòmica.» reconeix Babi, que va sortir d’aquell immoble encara més convençut quan els inquilins «ens van ensenyar la factura de la calefacció».

«Nosaltres com som constructors ho volíem posar a la pràctica, entre d’altres coses per consciència ecològica» va afegir Babi, que va encarregar el disseny de la seva futura casa a l’enginyer industrial d’Enginesa Jordi Llovera. 

L’habitatge disposa d’un sistema de ventilació mecànic que recupera la calor a l’edifici

Avui, dos anys més tard, aquests residents de Les Bons d’Encamp poden presumir de ser els primers andorrans en tenir un habitatge Passive House, un certificat que reconeix aquelles construccions que combinen els recursos de l’arquitectura bioclimàtica amb una alta eficiència energètica. 

«És realment important perquè demostra que en un clima fred com el nostre es pot fer un edifici de consum quasi nul de calefacció» expressa un exultant Llovera després que l’Institut de Darmstadt (Alemanya) hagi certificat, un any i mig després, la vivenda com a Passive House.
«Són absolutament rigorosos en qualsevol detall per mínim que sigui» explica Llovera per comprendre la importància d’un reconeixement que ha atret, el dia de la seva presentació, la presència de diverses autoritats andorranes.

Entre els principals avantatges d’un edifici Passive House destaca el confort tèrmic. «A tots els racons de la casa la temperatura és la mateixa. Sembla una ximpleria però si realment no ho has provat no ho aprecies» relata Babi.  

Una casa ‘Passive House’ combina arquitectura bioclimàtica amb eficiència d’energia

Per aconseguir que la temperatura romangui sense alteracions, Llovera va dissenyar un habitatge hermètic a les infiltracions d’aire, motiu pel qual els gruixos d’aïllament son superiors als d’un immoble tradicional. En aquest sentit, tal com descriu Llovera, per contrarestar l’estanquitat de l’edifici es va crear un sistema de ventilació mecànica amb recuperació de calor. «Això fa que l’aire interior sigui més net inclús que l’exterior perquè està tot filtrat i no hi ha problemes de pols». 

Per dur a terme aquesta ventilació, a l’exterior de la casa hi ha un pou canadenc que s’encarrega d’agafar l’aire exterior i canalitzar-lo a través d’un tub enterrat al jardí que aprofita l’escalfament del subsòl. «En una casa tradicional si l’aire de fora entra a -10ºC gastes molta energia si vols tenir la casa a 20ºC. En canvi amb aquesta tècnica l’aire entra ja directament a uns 18ºC graus i el consum d’energia és mínim» aclareix Llovera.

L’enginyer estima que la construcció d’una casa que compleixi aquest requisit pot suposar «un sobrecost del 6%» respecte a una de tradicional. Amb tot, Llovera preveu que l’entrada en vigor de la nova llei de transició energètica —que obligarà als nous habitatges a edificar-se amb criteris de consum quasi nul— implicarà un canvi en la forma de construir, ja que «tindrà un cost abordable,  serà sostenible amb el medi ambient i serà més econòmic per a les persones que hi visquin dins».